Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 48
Número 49
Número 5
Número 50
Número 51
Número 52
Número 53
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

El 25 de febrer de 1570 el papa Pius V va promulgar la Regnans in Excelsis – la traducció de la qual vol dir “Regnant des de les altures” –, una butlla on es declarava a la reina anglesa Isabel I com a heretge de la religió cristiana en assumir el lideratge de l’Església d’Anglaterra. Com a «servidora del crim», Elisabet I va quedar excomunicada i, per tant, aquells catòlics anglesos van ser alliberats de l’obediència a la reina. 

La complexa situació d’Anglaterra en l’àmbit religiós, rere la seva separació oficial de Roma durant el regnat d’Enric VIII, va provocar una sèrie de conflictes, no només entre els diversos regnes d’Europa que seguien amb la seva defensa del catolicisme, sinó també entre la mateixa dinastia dels Tudor. L’hereva del regnat d’Enric VIII (regnà de 1509 a 1547), la seva filla Maria Tudor (1516-1558), va rebutjar la doctrina del seu pare i tornà a instaurar el catolicisme a Anglaterra –aspecte clau pel seu matrimoni amb Felip II d’Espanya, ferm en la seva confessió catòlica–. Els anys del seu regnat van esdevenir fructuosos pel que fa a les relacions entre la monarquia i el papat, tot i que es trencaran amb l’arribada al tron de la seva germana –considerada il·legítima per molts opositors– Elizabeth.

Tot i que l’anglicanisme com a nova Església ja havia estat plantejat i reconegut per Enric VIII, la seva consolidació es donà en temps d’Elisabet  I d’Anglaterra (1533-1603), qui estructurà l’anglicanisme a través de l’Act of Supremacy o Settlement Act de 1559 . La ferma disposició de la reina per trencar definitivament amb el catolicisme i amb l’autoritat papal va suposar un conflicte directe entre la reina i el Papa de Roma.

Papa Pius V (Font: Viquipèdia)
Papa Pius V (Font: Viquipèdia)

L’excomunió d’Elisabet I va transformar el panorama religiós al regne afavorint, principalment, els protestants anglesos. Malgrat que la butlla pretenia frenar l’heretgia de l’anglicanisme, la decisió papal serà traduïda pels protestants com una oportunitat per perseguir als catòlics acusant-los de traïció a la religió d’Anglaterra. Ser acusat de traïció, rere la butlla emesa pel Papa, suposava un rebuig social que podia donar-se per assistir a la Santa Missa catòlica, confessar-se als ulls de Déu o donar refugi a sacerdots o religiosos del cristianisme. 

Per altra banda, la butlla va suposar que el govern anglès actués de forma contundent contra els jesuïtes davant les sospites que podien estar actuant en favor d’Espanya –on regnava ja Felip II, ferm defensor del catolicisme a Europa– i el papat, ja que el quart vot de la Companyia de Jesús era l’obediència directa al papa

Elisabet I d'Anglaterra (Font: Viquipèdia)
Elisabet I d’Anglaterra (Font: Viquipèdia)

La mort de Pius V (1504-1572) i l’arribada de Gregori XIII (1502-1585) com a Papa de Roma va suposar la suspensió de l’excomunió de la reina l’any 1580, en ares d’alleujar les constants pressions sobre els catòlics a Anglaterra i deixar que, amb el temps, fos la pròpia reina i l’anglicanisme els que caiguessin en l’oblit. Malgrat aquesta breu pau de vuit anys, al 1588 es tornarà a fer efectiva l’excomunió a mans del Papa Sixt V

El motiu de la renovació de la butlla, a més dels motius inicials d’heretgia i l’abandonament de la religió catòlica, seria, principalment, el regicidi de la reina d’Escòcia Maria Stuart (1542-1587) –amb qui rivalitzava per motius dinàstics i religiosos –de confessió catòlica. 

Hem de tenir en compte que es trobarien, doncs, en plena guerra anglo-espanyola –desenvolupada entre 1585 i 1604–, on el monarca espanyol treballarà de forma conjunta amb el papat per debilitar políticament i econòmicament Anglaterra, utilitzant la butlla papal com a forma de desacreditar en l’àmbit religiós i polític a Elisabet I.

La Regnans in Excelsis va tenir un gran impacte al regne d’Irlanda, on la població continuava sent, en la seva majoria, catòlica, i donà lloc a les rebel·lions de Desmond –entre 1569 i 1583–, on els conflictes polítics contra la sobirania d’Elisabet sobre el territori irlandès esdevindran religiosos rere l’excomunió de la reina. Malgrat que es va aconseguir que el món oficial irlandès s’adaptés a l’anglicanisme, gran part del Parlament irlandès romangué catòlic fins a principis del segle XVII.

Papa Gregori XIII (Font: Viquipèdia)
Papa Gregori XIII (Font: Viquipèdia)

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>