Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 48
Número 5
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

Tal dia com avui però fa exactament tres-cents trenta-cinc anys va néixer un dels personatges més rellevants i sobretot polèmics de la nostra història: Felip d’Anjou, el qual a partir de l’any 1700 passaria a ésser conegut com a Felip V, primer sobirà dels regnes d’Espanya de la dinastia Borbó.

Felip va rebre en apanatge el ducat d’Anjou el dia del seu naixement el 19 de desembre de 1683 al palau de Versalles. Era fill de Lluís dit el Gran Delfí, (hereu de Lluís XIV de França) i de Maria Anna de Baviera, i germà petit de Lluís, duc de Borgonya i segon a la línia de successió al tron de França. Tot i que al moment del seu naixement no estava destinat a regnar, els atzars dinàstics i el context polític internacional el van acabar convertint en el fundador del Casal de Borbó-Anjou, branca espanyola de la dinastia Borbó.

Felip d’Anjou, com a besnét per via femenina de Felip IV d’Habsburg, va ser designat en l’últim testament (3 d’octubre de 1700) del seu besoncle Carles II –que no tenia descendents directes– com a hereu del conjunt territorial i patrimonial conegut historiogràficament com a Monarquia Hispànica. Aquesta elecció va acabar de dividir a una Europa ja dividida, on es respirava des de feia anys un clima de preguerra i on es rifaven i repartien l’herència espanyola.

Felip de França, duc d’Anjou proclamat rei Felip V d’Espanya a Versalles el 16 de noviembre de 1700 de François Gérard
Felip de França, duc d’Anjou proclamat rei Felip V d’Espanya a Versalles el 16 de noviembre de 1700 de François Gérard

Tot i que la successió va ser inicialment acceptada per quasi totes les potències europees i pels territoris que Felip heretava, la por a l’augment de la ja hegemonia borbònica i el desequilibri en la balança de poder que tot això suposava va fer que les potències rivals dels Borbons s’aliessin i donessin suport a l’altre candidat al tron de la Monarquia Hispànica, el segon fill de l’emperador Leopold I del Sacre Imperi, l’arxiduc Carles d’Habsburg, besnebot per via femenina de Felip IV i per tant nebot valencià de Carles II. Això va desencadenar una guerra tant civil com internacional que va allargar-se durant més de tretze anys coneguda com la Guerra de Successió Espanyola i que va concloure –entre altres coses– amb el desmembrament de la Monarquia Hispànica (precisament el que volia evitar Carles II) i el reconeixement de Felip V (i de la nova dinastia) com a successor de Carles II.

El nou sobirà va iniciar el que la historiografia anomena «reformisme borbònic», que varen ser el conjunt de reformes polítiques, administratives, jurídiques, territorials, militars i econòmiques promulgades amb l’objectiu de construir una monarquia de caire absolutista, més centralista i uniformista articulada entorn de Castella i que va liquidar de facto a l’organització polisinodial dels Àustries i va posar fi amb els anomenats Decretos de Nueva Planta a les lleis, constitucions i institucions particulars dels diferents territoris de la Corona d’Aragó –els quals majoritàriament s’havien posicionat al costat de l’arxiduc Carles– i els va integrar a les institucions, usos i lleis de la Corona de Castella.

Felip V va viure seixanta-dos anys (9 de juliol de 1746) i va regnar durant quaranta-cinc anys i quatre mesos, cosa que el converteix en el rei hispà més longeu de la història. Tot i així, no va regnar ininterrompudament, ja que al gener de 1724 va abdicar en el seu primogènit Lluís I, però la seva mort a causa de la verola només set mesos després, va fer que el pare retornés a ocupar el tron fins al final de la seva vida. Una vida marcada per la inestabilitat mental, les depressions i melancolies (entre altres trastorns psicològics) i que s’han diagnosticat com a neurastènia.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>