Ad furor normandi, Dei libera nos: de la fúria dels normands, Déu, allibera’ns. Aquesta és la frase que ressonaria per tota Europa a partir de la irrupció víkinga en el nord del continent (i no tant nord). El vuit de juny del 793 és quan tenim documentada per primera vegada una incursió víkinga. Va ser al monestir de Lindisfarne i marca l’inici de les ràtzies d’aquests pobles vinguts d’Escandinàvia que s’allargaren amb els seus alts i baixos fins al segle XI, quan el cristianisme s’assentà definitivament entre ells i canvià radicalment la seva forma d’organitzar-se socialment i trastocà totalment els seus mecanismes culturals.

Teodor I, tsar de Rússia (1584-1598) i últim membre d'una dinastia que s'havia iniciat 600 anys abans amb els víkings

Teodor I, tsar de Rússia (1584-1598) i últim membre d’una dinastia que s’havia iniciat 600 anys abans amb els víkings

Els víkings varen causar autèntic terror durant aquest període, i no seria fins molts segles després (estem parlant ja del segle XIX, gairebé 800 anys després!) que es posaria en valor el seu llegat i la seva història. Els víkings s’expandiren indistintament per Orient i per Occident. La seva sort sempre seria molt diferent, però el que sí és segur és que allà on s’establiren canviaren totalment la realitat que havien trobat. Fins i tot allà on tingueren menys èxit, com a Irlanda, canviaren definitivament la manera de fer la guerra i la jerarquia social (a banda de posar els fonaments de futures ciutats irlandeses, com ara Dublin o Cork, antigues  longphoirt dels víkings: bases-ports fortificats per a cometre actes de pillatge). En altres llocs, com a l’Imperi Bizantí, els seus descendents foren els membres de la guàrdia d’elit de l’emperador (la guàrdia varega) o articularen les tribus eslaves, conformant els regnes de Novgorod i Kiev i, després de la unió d’aquests regnes, una dinastia que es mantingué en el poder fins el segle XVI, essent l’últim dels seus membres Teodor I… per a posar només alguns exemples.

Rol·ló I, víking ell mateix, va ser el primer duc de Normandia. Nomenat per Carles el Simple, de França. Un dels primers exemples d'assentament dels normands, els qual s'integraren molt ràpidament

Rol·ló I, víking ell mateix, va ser el primer duc de Normandia. Nomenat per Carles el Simple, de França. Un dels primers exemples d’assentament dels normands, els qual s’integraren molt ràpidament

Recentment, la popular sèrie Vikings ha posat a l’abast del gran públic les gestes d’aquests homes del nord a partir de la vida “llegendada” de Ragnar Lothbrok. Precisament, el seu germà (en la sèrie) Rol·ló seria el primer duc de Normandia. Malgrat alguna incongruència cronològica, és una sèrie bastant rigorosa amb el passat i que respecta bastant tant les fonts escrites, així com les troballes arqueològiques més recents. El seu mèrit ha sigut comprimir esplèndidament ficció televisada i rigor per la història. La veritat és que sense els víkings, la història de bona part del món hauria estat ben diferent.