Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 48
Número 5
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

Tal dia com avui però de l’any 1911 el Porfiriat arribava a la seva fi, deixava enrere més de 30 anys de govern del General José de la Cruz Porfirio Díaz Mori (Oaxaca de Juárez, Oaxaca, 15 de setembre de 1830 – París, França, 2 de juliol de 1915), popularment conegut com a Porfirio Diaz.

En aquesta data, a les onze del matí, la Cambra de Diputats mexicana va aprovar la renúncia del president per unanimitat sota les pressions de més d’un centenar de milers de persones que es manifestaven al carrer. Porfirio, que durant els dies previs es trobava al llit degut a una malaltia crònica i també per l’esgotament anímic per les derrotes en el marc polític i militar en plena Revolució Mexicana (1910-1920), va decidir abandonar el país i anar a l’exili.

Aquest exili seria, per l’expresident, com unes “vacances eternes de jubilació” donat que va instaurar la seva residència a París però va recórrer gran part d’Europa i del nord d’Àfrica, convidat també per dirigents de les diferents potències. Mentre, Mèxic es trobava incert en la revolució. Una dada curiosa és que, a la seva arribada a la Península Ibèrica -concretament a La Coruña- quan venia de Veracruz, va ser increpat per comunistes amb crits d’assassí i genocida, una actitud bel·ligerant que no trobaria gaires vegades més en el seu “Mediterranean Tour”, i això que va estar a França coincidint amb combatents de les Guerres d’intervenció francesa a Mèxic.

Per entendre millor el que va significar el dictador i les seves polítiques, hem de veure el context en el que es trobava Mèxic, caracteritzat per una creixent inestabilitat política i social. Sota condicions adverses, el país llatinoamericà patí un endarreriment econòmic, que impossibilitava un creixement econòmic sostingut i capaç de superar l’estructura socioeconòmica tradicional. A més, les intervencions estrangeres eren cada cop més significants, creant una veritable dependència econòmica de Mèxic respecte les potències occidentals i els Estats Units.

Fotografia de Porfirio Díaz. Font: Eje Central
Fotografia de Porfirio Díaz. Font: Eje Central

El General Porfirio Díaz, com havien fet altres governants de Mèxic, arribà a la Presidència a través d’un moviment armat, l’any 1876 a la revolta de Tuxtepec. Un cop assentat al poder, es va basar en conservar sense afectació els latifundis semifeudals i impulsar la seva transformació capitalista amb el suport de l’Estat. Podem dir que el govern porfirista va aplicar una política econòmica definida, i impulsà un desenvolupament capitalista privilegiant per tots els mitjans les inversions estrangeres i defensant les grans hisendes perquè es convertissin en latifundis capitalistes.

Tal com defensa Michel Gutelman, “la política agrária del porfiriato apuntaba hacia un objetivo claramente definido: crear en México las condiciones sociales, y también “técnicas”, necesarias para el desarrollo capitalista, obligando a los latifundios a convertirse en explotaciones capitalistas y al campesinado a transformarse en semiproletariado o proletariado desarraigado, la brutalidad de este proceso y las contradicciones políticas y sociales que originó en el campo llegaron a provocar la explosión revolucionaria”.

Va ser principalment contra la política econòmica del porfiriat -i les enormes contradiccions socials que produïa- que s’organitzà l’oposició. Aquesta oposició englobava per una banda la burgesia, que sota Francisco Madero reivindicava mesures liberals. Per altra banda el camperolat, que li havia tocat viure les pitjors condicions, també s’organitzaren contra el règim, amb demandes molt més transformadores i revolucionàries i sota figures carismàtiques com Pancho Villa o Emiliano Zapata. La unitat d’aquestes dues forces va fer caure, finalment, Porfirio Díaz. La Revolució Mexicana no acabaria aquí però, ja que la divisió entre liberals i socialistes va fer prosseguir la lluita a Mèxic.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>