El 27 d’abril de 1937 moria el pensador marxista Antonio Gramsci després d’una llarga i patida estança a la presó, on la seva delicada salut es va acabar de trencar. Nascut a Sardenya i havent cursat els seus estudis a Torí, va ser un dels fundadors de L’Ordine Nuovo, portaveu del sector més revolucionari del Partit Socialista d’Itàlia (PSI). Amb la fundació del Partit Comunista d’Itàlia (PCd’I), Gramsci passà a ser-ne ràpidament un element clau, motiu pel qual va ser detingut pel feixisme italià en 1926 malgrat de la immunitat de la qual gaudia en funció de parlamentari.

Va ser durant la seva estada per diferents presons italianes on va escriure els seus cèlebres Quaderns de la presó, peça fonamental del pensament marxista occidental. Malgrat no haver produït mai obres temàtiques, els seus escrits han aportat conceptes clau per a les ciències socials: l’hegemonia cultural, el paper dels intel·lectuals, la intel·lectualitat orgànica, la relació entre la societat civil i l’estat… alguns no són de creació seva, però va ser ell qui va ajudar a madurar.

Malgrat ser un marxista reconegut, Gramsci va criticar sempre en els seus escrits l’economicisme excessiu i l’automatisme materialista d’alguns autors marxistes i va donar cabuda a l’anàlisi dels fenómens culturals en el manteniment de l’hegemonia de la burgesia i la seva preeminència social.