Lo catalanisme està considerat per molts estudiosos com un dels texts clau del naixement del catalanisme polític. El seu autor, Valentí Almirall, va néixer el 8 de març de 1841 i és estudiat fonamentalment arran d’aquest text, tot i que va haver-hi molta més aigua en el cabal de la seva vida.

Coneixent el llatí, el grec, el francès, l’alemany, l’anglès, l’italià (a més del català i  el castellà), Almirall va poder viatjar per Europa, cosa que li permeté impregnar-se de les principals corrents polítiques i culturals. A Espanya i a Catalunya va participar activament del federalisme republicà i en els complots i trames que es desenvoluparen durant el Sexenni Revolucionari (1868-74).

Proposant un federalisme republicà que s’havia de fer extensiu a tota la Península Ibèrica, advocava per un encaix singularitzat per respectar les diferents nacionalitats i pobles de la península. Després de l’escissió del Centre Català, que conformaria la Lliga catalana i la posterior hegemonia del conservadorisme en el catalanisme, Almirall va desaparèixer de l’escena pública.

Recuperat el 1896, després de nomenar-lo president de l’Ateneu barcelonès, petits nuclis republicans i Alejandro Lerroux intentaren d’usar-lo per a les seves pròpies finalitats polítiques, però Almirall sempre es negà a deixar-se utilitzar. Moriria sol al seu pis de Barcelona (el 20 de juny de 1904), que va deixar a la ciutat perquè es fes una escola pública; el seu fons bibliogràfic el donà a la biblioteca Arús, una de les primeres biblioteques públiques de la ciutat fundada per anarquistes amb forts vincles a la maçoneria.6873almirallv2p