El 2 de juliol de 1964 va ser el dia escollit per firmar el Civil Rights Act. Signada pel president Lyndon B. Johnson, aquesta llei penalitzava la segregació als EUA: racial, per color de pell, sexual o religiosa.

Aquesta llei cal encabir-la en el context de la forta lluita dels moviments socials als EUA per la igualtat de drets civils, especialment entre la població afroamericana (només un any abans, el 28 d’agost de 1963, 250.000 persones havien assistit a la marxa sobre Washington, que culminà amb el famós discurs de Martin Luther King, “I have a dream”).

L’ascens a la presidència de Johnson després de l’assassinat de John F. Kennedy (al qual Johnson sempre trobà “massa conservador per al meu gust”) hi ajudà enormement, gràcies al seu caràcter progressista (cal recordar el seu ambiciós programa de la “Great Society”, que aproximava els EUA als estats del benestar europeus) a l’estil del llavors ja extint “New Deal” de Roosevelt.

Lyndon_Johnson_3x4

Lyndon B. Johnson (1963-69), 36è president dels EUA. El seu caràcter progressista i la seva determinació personal van ser essencials per a l’aprovació del Civil Rights Act

L’objectiu era acabar amb la forta segregació racial que encara persistia als EUA cent anys després de l’abolició de l’esclavatge i la Guerra de Secessió (1861-65), especialment als estats del sud, molts dels quals, en el passat, havien donat suport a la Confederació.

Johnson va protagonitzar un dels actes més valents de la història política dels EUA, ja que va firmar l’acta a un any de les eleccions presidencials, malgrat saber que entregaria “el sud al Partit Republicà durant molt de temps”. Va encertar totalment amb el diagnòstic, que encara és vigent avui dia i va renunciar a un feu (electoralment parlant), que tradicionalment, sempre havia estat lleial al Partit Democràtic. Qui deia que fer allò correcte és sempre la millor cosa (políticament parlant)?

Us adjuntem aquí la llei original: http://library.clerk.house.gov/reference-files/PPL_CivilRightsAct_1964.pdf