Tal dia com avui de 1876 va néixer a la Ciutat Eterna Eugenio Maria Giovanni Pacelli, qui governà l’Església Catòlica amb el nom de Pius XII entre els anys 1939 i 1958. El seu fou un govern complex, ple de dificultats, la mateixa independència del Vaticà perillava i calia fer front a una Itàlia en guerra, bombardejada i envaïda, i defensar la dignitat d’una humanitat que vivia una de les seves etapes més fosques.  

El 2 de març de 1876 naixia a la Ciutat del Vaticà Eugenio Maria Giovanni Pacelli. Font: Viquipèdia.

El 2 de març de 1876 naixia a la Ciutat del Vaticà Eugenio Maria Giovanni Pacelli. Font: Viquipèdia.

El seu pare era Filippo Pacelli, príncep d’Acquapendente i de Sant’Angelo in Vado. La família del futur Papa tenia una forta vinculació amb el Papat; de fet, el seu avi patern, Marcantonio Pacelli, havia desenvolupat importants càrrecs en el govern dels Estats Pontificis durant el mandat de l’últim Papa-Rei, Pius IX.  Giovanni Pacelli va ser un home amb una intensa formació acadèmic: dominava sis idiomes i l’any 1899 es va doctorar en teologia i in utroque iure, és a dir, en dret civil i canònic. El dia 2 d’abril de 1899 era ordenat sacerdot i començava una intensa carrera al servei de l’Església Universal, no només va ser nombrat monsenyor o arquebisbe sinó que representà la Santa Seu en nombroses missions internacionals, on entrà en contacte amb dirigents europeus de primer nivell. Arribats a l’any 1929, el Sant Pare Pius XI el nomenà Cardenal i, posteriorment, Secretari d’Estat. Durant l’etapa al capdavant de la Secretaria d’Estat el seu treball fou notable i, encarregant-se de les relacions amb els estats, va signar concordats amb la República d’Àustria, el Regne de Iugoslàvia o l’Alemanya Nazi. Tanmateix, d’aquesta època és important remarcar el fet d’haver treballat i donat forma definitiva, a proposta dels bisbes alemanys, a l’encíclica “Mit brennender Sorge” (amb ardent inquietud) que el Papa Pius XI publicà i que significà, de fet, el posicionament de l’Església de Roma en contra les polítiques que estava duent a terme l’Alemanya Nazi. L’Encíclica va ser llegida a tots els temples catòlics del Tercer Reich el dia 21 de març de 1937 cosa que provocà l’ira dels dirigents nazis.

El dia 2 de març de 1939 el Cardenal Pacelli va ser elegit Papa en tercera votació. Començava un regnat que veuria produir-se la guerra més mortífera de la història humana, la Segona Guerra Mundial, la qual començaria pocs mesos després, el dia 1 de setembre de 1939.

Durant la guerra, el Papa es preocupà per aturar el patiment del poble romà, que sofria sota els atacs de les tropes aliades i les forces de l’Eix. L’any 1943, quan l’aviació aliada bombardejà Roma, el Papa sortí al carrer a fer costat al poble romà (a la imatge). Seguidament, va reclamar al President Roosevelt que aturés els atacs contra la població civil, la qual es veia atrapada entre dos exèrcits estrangers que ocupaven el país.

L’altra gran preocupació de Pius XII fou salvar el poble jueu dels atacs que rebia per part de l’Europa nazi. El Papa va intervenir per salvar milers de jueus d’acabar als camps d’extermini nazi, fins i tot, acollint els perseguits dins els murs del Vaticà i altres edificis que gaudissin d’estatus d’extraterritorialitat. A més a més, quan els nazis (al principi de l’ocupació) varen exigir un rescat per alliberar els jueus romans, el Papa va oferir diversos bens del Vaticà per pagar el rescat. Fins i tot, com a dada curiosa, el gran rabí de Roma, Israel Zolli, en acabar la guerra es convertí al Catolicisme.

Pius XII davant la multitud romana després del bombardeig de Roma. Font: Diari ABC

Pius XII davant la multitud romana després del bombardeig de Roma. Font: Diari ABC

Com amants de la història podem destacar que durant el seu regnat s’excavà la necròpolis que es troba sota Sant Pere del Vaticà. Pius XII volgué esbrinar si realment l’Apòstol Sant Pere estava enterrat sota la basílica i, per aquest motiu, encarregà a monsenyor Ludwig Kaas la supervisió d’unes excavacions que s’allargarien diversos anys. Finalment, entre diverses restes humanes, trobarien una tomba on s’hi podia llegir: “aquí està Pere”. Tanmateix, als anys 50, el Papa anuncià que no es podia afirmar a ciència certa si s’havien trobat els ossos de Sant Pere. Tot i això, durant el pontificat de Pau VI s’afirmà que les restes eren verdaderament les de l’Apòstol, un fet que es confirmà, de manera més recent, durant el pontificat de Benet XVI.

Després de la guerra les seves opinions sobre el Comunisme es tornaren més combatives, fins a arribar a afirmar la incompatibilitat entre la militància comunista i el seguiment de la doctrina cristiana. Pel que fa el Franquisme, va reconèixer oficialment el règim del General Franco i l’any 1953 signà un concordat amb Espanya, fet que obrí les portes a la dictadura per mirar de començar a normalitzar la seva situació internacional.