Era el 21 de març de l’any 1960. El Congrés Nacional Africà (CNA) i el Congrés Panafricà (PAC) van convocar manifestacions a diverses ciutats sud-africanes, que havien de concloure a les oficines de policia. La marxa de la ciutat de Sharpeville va acabar en tragèdia; els agents van obrir foc contra la multitud amb un balanç esfereïdor: 69 persones mortes, entre les quals hi havia 10 nens, i més de 180 ferits.

La manifestació, que va reunir més de 5.000 persones –algunes fonts assenyalen que fins a 10.000–, protestava contra les lleis aprovades mesos abans pel govern, liderat per l’ultraconservador Partit Nacional de Daniel François Malan. Aquestes lleis eren fortament segregacionistes per les persones de raça negra: es controlava on podien viure i treballar, quins eren els seus desplaçaments i se’ls restringia fortament els seus drets civils. Una de les lleis, la pass law, obligava als ciutadans negres a portar una documentació específica en llibretes: document d’identitat, adreça, historial de la seva vida, permís de treball i empresari que els contractava, entre d’altres. Les manifestacions del 21 de març protestaven especialment contra aquesta llei, i animaven a anar a les oficines de policia sense la documentació i deixar-se detenir per aquest motiu.

Vehicles policials blindats arriben a la comissaria de Shaperville. Font: sharpevillefoundation.co.za

Vehicles policials blindats arriben a la comissaria de Shaperville. Font: sharpevillefoundation.co.za

La manifestació va arribar de manera pacífica fins a la comissaria de Sharpeville, i amb el pas dels minuts va aplegar cada vegada a més persones. Al cap d’unes hores, van arribar reforços policials amb vehicles blindats, i la tensió va anar en augment fins que van intentar detenir a un dels líders de la protesta. Va ser aleshores que diversos manifestants van intentar impedir-ho, es van produir càrregues i aldarulls, i l’actuació policial es va descontrolar i desproporcionar i es va perpetuar la massacre.

Manifestació en protesta per l'aparthaid i les víctimes de Sharpeville. Font: Anti-Apartheid Movement Archives.

Manifestació en protesta per l’aparthaid i les víctimes de Sharpeville. Font: Anti-Apartheid Movement Archives.

La justificació per part de les forces d’ordre es va excusar en els nervis i la poca formació dels policies, i el fet que portessin massa hores sense descansar. Lluny de reduir la pressió racial, el govern va detenir gairebé 12.000 persones durant els dies següents, va declarar l’estat d’emergència i va il·legalitzar el CNA i el PAC. El PAC va organitzar una vaga general de gran èxit i es va suprimir les pass laws. La comunitat internacional també es va posicionar contra el govern de Malan: Nacions Unides va condemnar els fets, es van produir marxes de protesta a milers de ciutats i Sud-àfrica va quedar cada vegada més aïllada. Mentrestant, les forces anti-apartheid van virar de la lluita pacífica a la lluita armada, amb l’aparició de les branques militars de cada moviment del PAC i el CNA. Aquest últim va tenir com a braç armat a “La llança de la Nació”, organització de la qual en va formar part Nelson Mandela.

La lluita contra l’apartheid es va lliurar en diverses batalles al llarg de molts anys. El cas de Sharpeville va ser un dels episodis més dramàtics, i una marxa en record a les víctimes, el 21 de març de 1985, a la ciutat de Langa, va desencadenar en una altra matança policial amb 21 víctimes. No és estrany que el 21 de març fos el dia escollit per la UNESCO com a Dia Internacional contra la Discriminació Racial. A més, Sharpeville va ser la ciutat on Nelson Mandela, com a president de Sud-àfrica, va decidir signar la Constitució del país el 10 de desembre de 1996.

He volgut evitar incloure imatges que puguin ferir la sensibilitat dels lectors, però podeu trobar una galeria fotogràfica important a Google Arts&Culture.