El 7 de maig de 1937  feia 10 mesos que havia començat la guerra civil espanyola, i el conflicte ja s’havia internacionalitzat. A Europa es tornava a respirar una calma tensa que semblava enunciar cada vegada amb més certesa una segona guerra mundial. És per aquest motiu que les democràcies del Regne Unit i França, sabent el focus de desestabilització que podia comportar una intervenció per a ajudar el govern de la II República (més enllà de les poques simpaties que sentien per un govern que consideraven massa permissiu amb els revolucionaris, especialment Anlgaterra), van optar per la no intervenció. Aquesta actitud contrastà fortament amb la bel·ligerància de la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi, les quals no van dubtar d’ajudar als sediciosos encapçalats per Francisco Franco, aportant recursos financers i armamentístics.

Integrants de la Legió Còndor

Integrants de la Legió Còndor

Franco sempre va afirmar que ciutats com Barcelona mai van ser bombardejades per l’aviació franquista. Ben cert. Van ser els seus aliats els que varen fer-li majorment aquesta feina. Barcelona, la italiana. I a Guernica, l’aviació alemanya, altrament nomenada “Legió Còndor”. Aquesta última va arribar a Espanya el 7 de maig de 1937.

L’ajuda alemanya al bàndol franquista mai va ser tan nombrosa com la italiana, però es va caracteritzar per una major precisió i per a aportar un armament molt més modern i eficaç que el que tenien les forces del “Duce”. És aquí on cal emmarcar la “Legió Condor”, un grup format per voluntaris de la força aèria alemanya (“Luftwaffe”) i l’exèrcit alemany (“Wehrmacht”). Emprant els moderns Heinkel He 51, l’aviació alemanya es va mostrar fatalment eficaç i va protagonitzar alguns dels actes aeris més atraços, sent el de Guernica el cas més significatiu i que Pablo Picasso immortalitzaria en el seu quadre en el Pavelló de la República en l’Exposició Universal de París, el 1937.

Moltes de les tècniques emprades per la Còndor durant aquell temps van ser reutilitzades després durant la Segona Guerra Mundial (1939-45), motiu pel qual es considera que Espanya té el dubtós honor de ser el camp de proves d’allò que vindria després i que incloïa el bombardeig sistemàtic de la població civil, com si fos un objectiu militar més.

Model Heinkel He 51

Model Heinkel He 51