El 9 de juny de 1815 va finalitzar el Congrés de Viena, que es va dur a terme a la capital austríaca. L’objectiu d’aquest congrés, celebrat a causa de la derrota napoleònica, era definir les fronteres d’Europa i assegurar-se de què les idees revolucionàries no tenien cap mena de possibilitat de prosperar entre la població.

alexandre

Alexandre I, emperador de Rússia, va tenir un pes decisiu en les negociacions.


Territorialment va haver-hi grans canvis. Tinguem en compte que amb el Primer Imperi francès, el país gal va controlar molts territoris directament (part d’Itàlia i l’actual Alemanya, per exemple) i altres, com Espanya o l’actual Polònia, eren territoris clientelars. Un cop acabada la influència francesa, les fronteres es van redefinir: Rússia en va sortir molt afavorida gràcies al seu pes en la negociació, i es va annexionar Finlàndia i part de Polònia. França, evidentment, va tornar a les seves antigues fronteres, i els països que li van donar suport, com Dinamarca, també van perdre territoris. Àustria es va convertir en un jutge a Itàlia en adquirir territoris com la Llombardia i tenir la capacitat de decidir el futur d’uns altres. San Marino i els Estats Pontificis van aconseguir que tots els països reconeguessin la seva independència… i la neutralitat de Suïssa.

 

Però aquestes fronteres polítiques van venir acompanyades d’unes altres igual o més importants: les ideològiques. El marcat caràcter conservador del Congrés va optar per la defensa dels valors de l’Antic Règim, l’absolutisme i l’equilibri polític. Però era impossible tornar a les idees anteriors a la Revolució Francesa: havien passat poc més de 35 anys, però les seves idees havien aprofundit en gran part de la població i el progrés era inevitable. Algunes monarquies van intentar impulsar petites reformes amb la idea que era millor que es fessin des de dalt que no pas des de la base. Però això no va salvar un sistema moribund que competia amb dos grans rivals: el liberalisme i el nacionalisme.

Així doncs, la restauració de l’absolutisme va tenir els dies comptats. Les revolucions liberals que es van donar a tot Europa els anys 1820, 1830 i 1848 van acabar cavant la tomba de l’absolutisme i l’Antic Règim.