De tant en tant, la història militar ofereix situacions que podríem considerar, com a mínim, inusuals i extraordinàries. El 8 de setembre de 1565 finalitzava el setge de Malta iniciat pels turcs otomans el 18 de maig d’aquell any. Durant gairebé quatre mesos, uns 6000 cavallers de Malta resistiren l’embat de 30.000-48.000 soldats otomans.

En el penúltim any del regnat de Solimà el Magnífic (1520-1566), l’illa de Malta semblava una (altra) presa inevitable del sultà. L’illa era un enclavament estratègic al nord d’Àfrica (sota l’òrbita otomana) de les flotes de Felip II que els permetien descansar i rearmar els vaixells de l’Imperi hispànic. Malta era una peça ben golosa per als turcs, que planejaven utilitzar-la ells mateixos com a base naval.

Arribada flota turca

L’arribada de la flota turca, pintada per Matteo Perez d’Aleccio

L’illa estava protegida pels antics membres de l’orde hospitalària, els quals, després de ser expulsats de l’illa de Rodes, Carles V els ressituà a Malta, on aquests importaren els seus amplis coneixements militars, dotant a l’illa de les millors fortificacions de l’època. Davant el desembarcament otomà en la costa occidental de l’illa, l’orde decidí de resistir a ultrança fins l’arribada de reforços.

La presa de la primera fortalesa per part dels otomans, Sant Elm, una poderosa fortalesa en forma d’estrella feta construir pel gran mestre Jean de La Vallette (recordeu, per cert, com es diu la capital actual de Malta?), constituí el primer mes de les operacions turques, que se saldaren amb un balanç gens positiu per als ocupants: Sant Elm havia caigut al preu d’uns 8000 soldats otomans per 600 membres de l’orde i havia mort Dragut, important corsari a les ordres de Solimà; i Piali, comandant de la flota, quedà greument ferit.

La resta del setge girà al voltant de les usuals tàctiques de setge, contra setge i lluites cos a cos que caracteritzaren les lluites i setges del període. Després del fracàs de l’atac amfibi de Hassan, fill del mític Barba-roja, a finals d’agost, els otomans consideraren que l’aventura els estava començant a costar masses esforços. L’arribada dels anhelats reforços confirmà l’opció de la retirada, però també suposava la fi del somni d’un control definitiu sobre la costa africana.

Solimà, el "Magnífic" (1520-1566). El sultà otomà va trobar una numantina resistència a Malta que li impedí de consolidar el seu domini total al nord d'Àfrica

Solimà, el “Magnífic” (1520-1566). El sultà otomà va trobar una numantina resistència a Malta que li impedí de consolidar el seu domini total al nord d’Àfrica