Hi ha dies on es concentra molta història. El 25 d’abril és una d’aquestes jornades. Què hi va passar?

1- “Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança” És el 1707 i la Guerra de Successió Espanyola (1701-14) va relativament bé per al bàndol de l’arxiduc Carles d’Àustria, el pretendent de la Casa Habsburg al tron espanyol (i al seu vast imperi). El 25 d’abril d’aquell any, però, una decisiva victòria francoespanyola sota les ordres del duc de Berwick (el qual set anys després faria rendir Barcelona) aconsegueix invertir el curs de la guerra a la Península Ibèrica.

La victòria de les tropes borbòniques permetria l’entrada de l’exèrcit del pretendent Felip al País Valencià, el qual fou juntament amb Aragó el primer que va perdre les seves llibertats i furs. La repressió que es va desencadenar sobre el territori fou molt forta, tal com demostraria el saqueig de Xàtiva, malgrat els intents de resistència que van oposar-hi forces armades i populars com els maulets, encapçalats per Joan Baptista Basset. Els últims resistents fugiren a Catalunya, on esperonaren en part el sentiment de resistència davant la repressió del futur Felip V (1715-46)

La batalla d'Almansa, oli de Buonaventura Ligli (1709)

La batalla d’Almansa, oli de Buonaventura Ligli (1709)

2- Itàlia i l’últim partisà El 25 d’abril també és un dia especial per a Itàlia. En aquella data, el 1945, Itàlia expulsava les últimes tropes nazifeixistes i feia definitivament fora els invasors que havien ocupat el país el 1943 i permès l’establiment d’un règim titella sota les directrius de Mussolini: la República de Saló. Les tropes aliades van foragitar les forces de l’Eix, ajudades per una considerable resistència popular que tindria en els partisans el seu element més característic. El Partit Comunista Italià (PCI) hi va tenir un paper considerable, cosa que explica el seu ràpid i extraordinari creixement durant la guerra; després del conflicte seria el partit d’esquerres més votat del país.

La transició cap a una democràcia i desarmament dels contingents populars armats durant la guerra va ser sorprenentment pacífica i ràpida, malgrat la duresa de la postguerra italiana i la conflictivitat social que tot això comportava.

Pavia el dia de l'Alliberament

Pavia el dia de l’Alliberament

3- “Grândola, Vila Morena” era el títol d’una cançó composada pel compositor portuguès José Afonso que va fer en honor a la “Sociedad Musical Fraternidad Operaria Grandolense”, al municipi de Grandôla. Però també va ser la cançó amb la qual un grup de militars lusitans varen decidir de donar la senyal a la que seria coneguda com a “Revolució dels Clavells”.

La guerra colonial que la metròpoli estava duent  a terme amb les seves colònies havia acabat de desgastar el règim del salazarisme i, sobretot, havia provocat que l’estament militar se li girés en contra davant la impossibilitat de guanyar el conflicte. A les 0:25 d’aquell dia, la Rádio Renascença emeté la cançó, que havia estat prohibida pel règim. Era el senyal. En el decurs de els següents hores, la dictadura de l’Estado Novo, imperant des de 1926 va col·lapsar sense amb prou feines disparar un sol tret.

La "Revolució dels Clavells" el 1974 va permetre posar fi a gairebé 50 anys de dictadura

La “Revolució dels Clavells” el 1974 va permetre posar fi a gairebé 50 anys de dictadura