França mai ha tingut realment una important tradició naval. Després dels intents del cardenal Richelieu (1585-1642) de posar les bases per a una potent flota francesa durant la segona dècada del segle XVII, fou Jean-Baptiste Colbert (1619-1683) qui reprendria l’obra del seu predecessor i hagué de tornar a començar gairebé des de zero. En l’apogeu de França després de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), el nou rei, Lluís XIV (1643-1715), va apostar molt fort en el terreny bèl·lic per a assegurar-se la preeminència en el Vell Continent. En aquest context, la construcció d’una potent flota que destronés el poder marítim de la república holandesa semblava un pas lògic i necessari.

Gravat al·legòric del segle XIX sobre l'alliberament de cristians després del bombardeig d'Alger dut a terme per l'almirall Abraham Duquesne. Las eva condició de protestant el va impedir arribar a la cúspide, malgrat que sota el seu comandament, la flota francesa entrà en la seva edat d'or.

Gravat al·legòric del segle XIX sobre l’alliberament de cristians després del bombardeig d’Alger dut a terme per l’almirall Abraham Duquesne. Las eva condició de protestant el va impedir arribar a la cúspide, malgrat que sota el seu comandament, la flota francesa entrà en la seva edat d’or.

La guerra entre holandesos i francesos (1672-1678), la “Guerre d’Hollande”, va ser el test perfecte per a la nova flota de Lluís XIV. Després de signar la pau amb Anglaterra el 1674, Lluís continuà la guerra contra els Països Baixos. Les batalles que es lliurarien al Mediterrani acabaren en sorprenents victòries de la flota francesa, dirigida per l’almirall Duquesne (el qual, malgrat el seu gran talent mai aconseguí el dret ple d’almirall per la seva condició de protestant). És en aquest context que tingué lloc la batalla de Palermo.

Paton,_Battle_of_Barfleur

Les batalles de Barfleur i La Hogue marcaren el punt i final de l’hegemonia francesa als mars i l’ascens del poder naval anglès

Després de la batalla d’Agosta (22 d’abril de 1676), els aliats espanyols i holandesos van establir una línia defensiva al port de Palerm. Els francesos, sota la inspiració del comte de Tourville llançaren un atac atrevit que consistia en el desplegament de nou vaixells que atacarien un dels extrems de la línia mentre la resta de vaixells es dedicaven a emetre una gran cortina de foc. El resultat no podia ser més satisfactori per als francesos, que guanyarien el dia havent destruït quatre vaixells espanyols i tres d’holandesos, incloent els vaixells insígnies.

Després de la guerra, però, el poder marítim francès desaparegué. La guerra de la Lliga d’Augsburg (1688-1697) perfilà la futura hegemonia anglesa dels mars; mentre que la guerra de Successió Espanyola (1701-1714) la confirmà, al mateix temps que l’interès de Lluís XIV i els seus successors pels afers marítims declinava. Malgrat que conservaren la seva eficàcia en operacions a petita escala o accions d’assalt, el (breu) moment naval francès ja havia passat a millor vida… Dommage