Per citar aquesta publicació

Baranda Martínez-Abascal, Adrián (2019) "«La lengua de las mariposas»: el coneixement com a forma de llibertat", Ab Origine Magazine, Deformant la història(22 Setembre) [en línia].
Tags

«La lengua de las mariposas»: el coneixement com a forma de llibertat

Aquest any 2019 es compleixen dues dècades de l’estrena de La lengua de las mariposas, obra magna de la història cinematogràfica espanyola, així com 80 anys del final de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Amb la direcció de José Luís Cuerda, guió de Rafael Azcona, música d’Alejandro Amenábar i actuació de Fernando Fernán Gómez, la pel·lícula tenia tots els elements per a ser una obra mestra del tan treballat tema de la Segona República i la Guerra Civil.

Ara bé, el retrat que l’obra fa del període no és en absolut l’habitual: en lloc de les èpiques Barcelona i Madrid, epicentres del republicanisme i el moviment obrer, l’acció se situa en un poblet de Galícia, en lloc del protagonisme de dones i homes d’acció com per exemple a Tierra y Libertad (Loach, 1995) o Libertarias (Aranda, 1996) els protagonistes són gent comuna, principalment el mestre de l’escola del poble i un dels seus alumnes, a més de la resta d’habitants de la localitat. Igualment, en lloc d’una trama basada en els turbulents canvis polítics i socials que van suposar la Segona República i la Guerra Civil, el guió presenta aquests processos històrics únicament com el teló de fons d’una història d’humanisme molt més concreta però carregada de simbolisme.

La relació entre el nin protagonista i el seu mestre representa l'intent de la República de forjar una nova generació espanyola lliure, demòcrata i progressista. Font: https://hoytocablog.wordpress.com/2017/04/18/las-mariposas-tienen-lengua/
La relació entre el nen protagonista i el seu mestre representa l’intent de la República de forjar una nova generació espanyola lliure, demòcrata i progressista. Font: El País

D’aquesta manera, la trama presenta personatges infantils, innocents i ignorants envoltats d’adults amb unes relacions polítiques i socials molt més complexes i problemàtiques, principalment la pugna entre els elements progressistes de la societat i els ancorats en un passat antiliberal i caciquil.

Enmig d’ambdós mons trobem el personatge del mestre interpretat per Fernán Gómez, un profund humanista que viu amb passió la seva tasca com a educador i que cerca generar un esperit científic crític en els seus alumnes per tal que entenguin l’univers natural i humà que els envolta i es puguin moure lliurement en ell. Fernán Gómez doncs, representa i fa un homenatge al film a la destacada generació de mestres i professors que aprofitant l’extensa tasca educativa de la Segona República en el seu primer bienni (1931-1933) van desenvolupar la seva obra educadora. Altres obres importants sobre aquest tema serien Historia de una maestra (Aldecoa, 1990) o Maestros de la República (Iglesias, 2006).

La innocència i alhora curiositat del nin protagonista representa la incapacitat històrica d’Espanya per a desenvolupar-se i les ànsies de tota una generació per a revertir aquesta realitat. Font: Platino Educa

Per altra banda, l’educació del protagonista i els seus companys marca el desenvolupament personal d’aquests, que seria un reflex del creixement de tota la societat del moment, fet també visible en el reconeixement social que rep el mestre dins el poble.

Certament, la major part d’habitants del poble valoren positivament el treball del mestre però hi ha alguns, els representants de les classes socials dominants i de l’Església, que mostren reserves sobre la seva tasca, ja que podria resultar transformadora tant en l’àmbit social com polític.

Aquests elements són els que cap al final del film, quan s’observi la polarització social creixent que marcarà el final de la República, el cop d’Estat i l’inici de la Guerra Civil, portaran a terme la repressió dels habitants del poble considerats contraris a la “croada nacional” entre els quals destaca el mestre.

Quan a la darrera escena de la pel·lícula, la més destacada i recordada, el mestre i altres homes són portats en camió per a ser afusellats mentre la gent del poble els insulta i el mateix nin protagonista els llança pedres, hom queda convençut que la barbàrie i el fanatisme s’han imposat a la convivència i el coneixement. La icònica darrera imatge de l’infant perseguint al seu mestre amb la pedra a la mà és la màxima expressió de tot plegat: després de la ira imposada i irracional el gest canvia cap a una manca de comprensió i tristesa d’enorme profunditat com a representació de la tragèdia que estava vivint tot un país. Es tracta tal vegada de l’escena més dramàtica de la història del cinema espanyol, un final realista que no et trenca el cor sinó que directament te’l redueix a cendres.

En una època en què vivim acusacions creuades sobre adoctrinament a les aules, es podria destacar l’exemple del mestre del film que, tot i que deixa veure la seva ideologia política en la memorable escena del discurs a l’aula a causa de la seva jubilació i a una altra en la que es veu com té un exemplar de La conquesta del pa de Kropotkin a casa seva (el propi Fernán Gómez fou membre de la CNT), mai no parla de política als seus alumnes, sinó que simplement els dóna els elements de coneixement objectius essencials perquè en el futur ells mateixos puguin decidir en què creure i què defensar.

lengua-mariposas_roc
La darrera escena del film es connecta amb el vell mite de la barbàrie hispànica i la lluita fraternal entre les Dues Espanyes, simbolitza el triomf de l’odi i el fanatisme sobre la tolerància i la raó. Fonts: The Sky Kid
Duelo a garrotazos
Duel with Cudgels, or Fight to the Death with Clubs. Font: Museo del Prado, Madrid

  • (Bunyola, 1995). Graduat en Història per la UIB, Màster en Història Contemporània (UOC) i Màster en Formació del Professorat (UIB). Professor de secundària i doctorand en Història Contemporània (UIB).

Tags

Comparteix i comenta-ho a les xarxes

Compartició en twitter
Compartició en facebook
Compartició en email

Subscriu-te a la nostra newsletter

Per citar aquesta pubicació

Baranda Martínez-Abascal, Adrián (2019) "«La lengua de las mariposas»: el coneixement com a forma de llibertat", Ab Origine Magazine, Deformant la història(22 Setembre) [en línia].
Popular

Subscriu-te a la nostra newsletter

Relacionat