La colonització britànica de la costa est de Nord-Amèrica va començar a inicis del segle XVII. A diferència del que passa amb les colonitzacions espanyola i portuguesa del segle anterior, la colonització britànica va recaure en mans de la iniciativa privada. Un cop aconseguida l’autorització necessària per part de la Corona, companyies comercials o propietaris adinerats podien posar rumb al Nou Món amb la intenció d’establir un enclavament colonial. Fruit daixò, la colonització britànica del continent americà i la conformació de les tretze colònies respon un procés poc planificat. La colonització fou deutora de les motivacions més diverses; des de les més utòpiques fins a les més mundanes. Des de l’anhel de congregacions senceres de puritans que cercaven allunyar-se dels vicis del Vell Món, fins a companyies comercials que buscaven extensions de terra on estendre plantacions treballades per esclaus. En aquest sentit, la fundació l’any 1607 de Jamestown, el primer enclavament colonial britànic en la regió, respon l’intent per part d’una companyia comercial d’obtenir beneficis econòmics amb el beneplàcit de la monarquia britànica.

Reconstrucció gràfica de l’assentament de Jamestown en els seus inicis c.1607

Reconstrucció gràfica de l’assentament de Jamestown en els seus inicis c.1607

Una altra diferència cabdal respecte les colonitzacions peninsulars, és el fet que els britànics van arribar a terres pràcticament despoblades. Això impedia la utilització de mà d’obra indígena i per tant, frustrava les expectatives d’imitar la vida ociosa dels seus predecessors Reconstrucció gràfica de l’assentament de Jamestown en els seus inicis c.1607 europeus. Fins hi tot els colons britànics arribats al continent o a les illes del carib amb la intenció de fer negoci i millorar el seu estatuts social i econòmic, van haver de treballar més que no pas els seus homòlegs espanyols i portuguesos.

Altres factors van condicionar enormement el caràcter de les primeres comunitats colonials: la duresa de les condicions ambientals i climàtiques i l’hostilitat de la població indígena. Les malalties, els conflictes amb els indis i la malnutrició derivada d’una mala adaptació de les pràctiques agrícoles a la realitat americana, suposaven uns índexs de mortalitat altíssims que reduïen ràpidament el nombre d’habitats. La colònia depenia totalment del desembarcament constant de nous contingents de colons vinguts d’Europa per tal d’evitar l’extinció. Davant d’aquestes enormes dificultats, una total implicació i correcta organització de la comunitat constituïen factors imprescindibles per la supervivència.

Aquells qui arribaren a Amèrica del Nord moguts pel mite de El Dorado, van haver d’entomar el dur impacte de la realitat. Treballar la terra per a subsistir va desplaçar ràpidament altres activitats gens rendibles com la cerca d’or. Els colons europeus van haver d’abandonar les metodologies i cultius tradicionals i adaptar-se a les condicions climàtiques americanes. El cultiu del tabac es va convertir en el negoci més lucratiu i va activar el comerç de les colònies amb la metròpoli. Les primeres comunitats van iniciar el camí cap a la diversificació de cultius que permetia la venta d’excedents a les colònies britàniques caribenyes dedicades al monocultiu del sucre. Cap a la dècada de 1630 les colònies de Virginia i Massachusetts estaven prou assentades com per incentivar l’arribada de dones i criatures. Malgrat tot, els índex de natalitat d’aquestes comunitats primerenques eren molt baixos i de fet, no serà fins a la segona dècada del segle XVIII que el creixement demogràfic natural de les colònies britàniques continentals superarà el creixement derivat de l’arribada d’immigrants europeus.

Els motius que portaven als europeus a embarcar-se literalment en una aventura tant arriscada i de resultat incert eren molt variats. La cerca d’aventures o d’oportunitats, la pressió demogràfica en els països d’origen, la dissidència política, la discrepància religiosa, etc. El cert és que un cop passada la primera dècada i mitja de grans dificultats, la colonització americana va començar a resultar cada vegada més atractiva per gent d’origen ben divers. Per als grans terratinents era una oportunitat per tal de fer augmentar les seves possessions i rendes mentre que per a la gent humil representava la possibilitat de treballar la terra i aconseguir-ne la propietat amb una facilitat que resultava impensable en l’atapeït camp europeu.

En aquest context va sorgir el denominat sistema de servitud contractada. Aquest mecanisme oferia al camperol britànic la possibilitat de dur a terme el costós viatge al continent americà i a més li brindava l’oportunitat d’aconseguir terra en propietat. El procediment era el següent: Un propietari assentat en sòl americà i necessitat de mà d’obra assequible, s’oferia a pagar el viatge i el manteniment d’un camperol europeu a canvi de quatre anys de treball no remunerat. Passat aquest temps es considerava que el camperol ja havia saldat el seu deute i per tant quedava lliure i obtenia terra en propietat per a cultivar-la. Aquest sistema -semiesclavatge encobert- va ser força recurrent. Tant és així que es calcula que un terç dels colons arribats a Virginia el 1625 ho van fer seguint aquest procediment.

En aquesta primera etapa de la colonització, la implicació privada de les companyies comercials va ser vital. Segurament la més important fou la Virginia Company. Quan l’any 1624, profundament afectada per les males noticies provinents de l’assentament de Jamestown, la companyia es va declarar en bancarrota, els territoris per aquesta controlats van passar a ser territoris directament dependents de la Corona.

Per altra banda, com ja hem apuntat, el procés de colonització podia ser liderat per un sol individu. Aquest és el cas de la colonització de Maryland impulsada per l’aristòcrata catòlic lord Baltimore. Per a aquest latifundista anglès, salar l’Atlàntic significa la possibilitat de seguir expandint els seus dominis territorials cosa impossible en l’atapeïda Anglaterra del moment i per altra banda, la possibilitat d’oferir refugi als seus correligionaris catòlics allunyant-los del control anglicà.

Més al sud, colons i funcionaris britànics provinents de Barbados es van assentar seguint els patrons de l’explotació sucrera imperants en l’illa caribenya. Amb ells va arribar al continent l’establiment de grans explotacions administrades per una minoria blanca i explotades per grans quantitats de població esclava d’origen africà. En poc temps va resultar evident que les característiques climàtiques i ambientals del continent no eren les adequades per al cultiu de la canya de sucre i aquest va ser substituït pel cultiu d’arròs seguint el mateix model d’explotació. Mentrestant, a les veïnes Virginia i Maryland, situades més al nord, s’anava estenent el cultiu extensiu del tabac. Fruit d’això, una oligarquia de plantadors de tabac va anar guanyant pes polític en aquestes societats.

Un cas completament diferent és el que trobem més al nord, en el territori denominat per l’explorador John Smith com a Nova Anglaterra. Les motivacions d’aquesta colonització més tardana són d’origen religiós. L’any 1620 arriba a la badia de Massachusetts el Mayflower, un vaixell ple de puritans que busquen edificar en el continent americà una nova societat allunyada dels vicis, de les males pràctiques i del control de les autoritats civils i religioses europees. A diferència dels altres casos de colonització, en aquest els colonitzadors no disposen d’una autorització formal de la Corona.

Per a fer front a la desprotecció jurídica derivada d’aquesta situació, abans de desembarcar, els colons firmen un document que els compromet en nom de Déu i com a súbdits britànics i es doten a si mateixos de la capacitat de legislar i de fer complir la llei per ells acordada. És cert que totes les colònies, des de les dependents de la Corona fins a les dependents d’un gran propietari es dotaven d’estatuts, sistemes de govern i mecanismes legislatius més o menys electius. Ara bé, a diferència d’aquestes disposicions, més en la línia de cartes atorgades pel rei, la companyia o el senyor, el pacte del Mayflower, entranya una interessant i determinant noció de pacte social mútuament acordat pels individus que formen part de la futura comunitat política.

“Havent emprès, per a la glòria de Déu i la propagació de la fe cristiana, i per a honor del nostre Rei i país, un viatge per a fundar la primera colònia al nord de Virginia, per la present, solemne i mútuament, en presència de Déu, i d’un en un, pactem i ens reunim en cos civil i polític…” – Pacte del Mayflower, 1620.

Aquesta noció serà una constant i constituirà una singularitat determinant que farà de l’estat de Massachussets i de la seva àrea d’influència, la punta de llança de la reivindicació de llibertats individuals i polítiques profundament relacionades amb la preservació i reivindicació de la moralitat i els valors cristians.

Pacte del Mayflower

Pacte del Mayflower

Els puritans del Mayflower van crear l’assentament de Plymouth i un cop ben assentats en aquest punt, la colonització de la resta del territori es va dur a terme gràcies a la intervenció de la Companyia de la Badia de Massachusetts. Aquesta institució comercial estava controlada per un grup de prominents i adinerats puritans anglesos que van poblar el territori amb milers de correligionaris provinents de East Anglia i West Country, reconeguts bastions del puritanisme. En alguns casos van arribar a emigrar congregacions senceres. D’aquesta manera s’aconsegueix crear un híbrid entre la colonització de motivacions religioses i la de motivacions comercials.

L’acció de la Companyia de la Badia de Massachusetts es va complementar amb un seguit de mesures sorgides de la pròpia colònia que facilitaven l’emigració a Amèrica de minories religioses no només d’Anglaterra sinó d’altres indrets d’Europa. D’aquesta tasca se n’encarregaven els denominats redemptioners, agents de les colònies que es desplaçaven a Europa amb l’objectiu de reclutar possibles emigrants sobre el terreny. Renània, Suïssa o Àustria fou l’origen de molts d’aquetes creients que fugien de la implantació de la ortodòxia estatal i que iniciaven el viatge gràcies a préstecs concedits per les comunitats puritanes.

Totes aquestes mesures buscaven la preservació en la colònia de destí d’una societat el més homogènia possible estructurada en base a la religió i als valors que d’aquesta es desprenen i que afectaven a tots els aspectes de la societat, la política inclosa. En aquest sentit l’arribada de gent d’altres procedències que no fos Anglaterra o l’Europa central o septentrional estava molt mal vista i el rebuig a l’esclavisme era un fet generalitzat, en part per objeccions de tipus moral però també per objeccions de tipus racial.

És evident que el govern de la colònia de Massachussets està fortament influït per la religió. En un primer moment les institucions estan controlades per una oligarquia puritana que limita l’accés a la intervenció política als individus de religiositat i moralitat contrastada. Més endavant, els propis valors igualitaris del puritanisme tiraran per terra aquestes limitacions però això no impedirà que l’heterodòxia sigui durament castigada. Tant és així que les ciutat de Providence i New Hampshire foren fundades per exiliats, expulsats i dissidents que fugien de la duresa doctrinal de Massachusetts.

L’arribada al poder de Carles II l’any 1660 implica un canvi de model en el procés colonitzador britànic. Ara ja si, plenament assentades en el continent, les colònies britàniques, ben organitzades, cada vegada més poblades i motor d’una economia variada però prometedora i en alguns punts excedentària, es revelen com una oportunitat de negoci. La regió nordamericana, que cent anys abans era un indret inhòspit i ple de perills insalvables, ara es presentava davant dels grans prohoms de la societat britànica com un indret força segur i una extensió insondable de terra, un dels béns més escassos en l’Europa del moment. Així doncs, a partir d’aquest moment, es reparteixen grans extensions de terra a aristòcrates i polítics prominents que figuraran com a propietaris de la colònia seguint el model de Maryland. El naixement de Georgia i la partició de Carolina en Carolina del Nord i Carolina del Sud responen a aquesta nova dinàmica colonitzadora. Quan Carles II s’apodera de Nova Amsterdam, la colònia que els holandesos tenien al nord del riu Hudson, la regala seguint aquest model al seu germà, el duc de York, qui la batejarà com a Nova York.

Com veiem doncs, a mitjans de segle XVIII trobem ja les tretze colònies amb les seves característiques derivades en gran part de diferències marcades al llarg del procés de poblament. Tenim un sud de granges disperses i de grans plantacions explotades per esclaus africans controlades per nobles o rics aristocratitzats en les seves formes. Això implica una economia molt poc diversificada i subjecta al control de la metròpoli, una societat clarament dividida entre lliures blancs i esclaus negres i una política controlada per una oligarquia latifundista. Al nord, tenim una economia diversificada, plenament integrada al mercat antillà i permeable al contraban. Una societat molt cohesionada al voltant de valors i creences religioses amb translació al món de la política que proporciona als habitants una concepció més elevada d’individu i de comunitat capaç d’autoregular-se. Aquest fet s’aprecia sobretot en la gestió del món local on l’exercici de la democràcia directa en el marc del municipi al nord, contrasta amb un sud organitzat en comtats controlats pel poder judicial i la figura del sheriff.

Malgrat aquestes diferències, a mitjan segle XVIII els habitants de la costa est nordamericana es consideraven encara colons súbdits del rei i amb més o menys reticències, acceptaven la protecció del paraigües de la Corona. La gran majoria es consideraven britànics a Amèrica essent Amèrica un concepte de connotacions purament geogràfiques. Haurem d’esperar a la segona meitat del segle XVIII perquè això canviï.

 

 

colonies usa

Mapa de la franja de costa americana que dominava la Gran Bretanya a inicis del segle XVII

Per saber-ne més...

DAVIS, Ralph. La Europa atlántica : desde los descubrimientos hasta la industrialización. Madrid: Siglo XXI, 1976.

HERNANDEZ ALONSO, Juan José. Los Estados Unidos de América: Historia y cultura. Salamanca: Ediciones Colegio de Salamanca, 1996.

JENSEN, Merrill. The new nation, a history of the United States during the confederation (1781-1789). Boston: Northeastern University Press, 1981.

MALDWYN, A. Jones. Historia de Estados Unidos, 1607-1992. Madrid : Cátedra, 1996

NEVINS, Allan; STEELE, Henry i MORRIS, Jeffrey. Breve historia de los Estados Unidos. Mexico: Fondo de Cultura Económica, 1994.