Avui volem recomanar-vos la visita a l’exposició temporal “El Procés de Montjuïc” que estarà al mateix castell fins el dia 28 de febrer de 2017. En les següents línies us explicarem els que creiem que són els punts forts, també alguns de dèbils, de l’exposició.

En primer lloc és interessant fer una reflexió sobre el plantejament general  de l’exposició, més enllà del contingut històric d’aquesta. El Castell de Montjuïc és un espai molt concorregut, principalment per turistes estrangers, podria ser un lloc adequat per difondre fets històrics cabdals i que el turisme que visita al ciutat s’emportés una imatge que anés més enllà de les Rambles i la Sagrada Família.

En aquest sentit creiem que cal fer una crítica inicial a l’exposició, situada en dues sales del pati d’armes del castell, on la visibilitat d’aquesta és més aviat reduïda. De fet, potser a nivell anecdòtic, el gruix del temps que vàrem estar a la sala de l’exposició ens trobàvem completament sols, mentre que altres parts del castell estaven plenes de visitants. Al problema de la visibilitat s’hi sumaria el lingüístic, si un turista arriba a l’exposició només podrà accedir al contingut en llengua estrangera a través de dues tablets, una per sala, que difícilment permeten seguir la dinàmica de l’exposició.

Amb aquesta crítica no volem, en cap cas, desmerèixer el contingut de l’exposició. De fet considerem, com es comentarà més endavant, que a nivell històric el treball és més que vàlid. Creiem, però, que seria interessant que el màxim de visitants possibles coneguessin fets tan rellevants com pot ser l’acció directa anarquista de finals del segle XIX. Si la difusió del coneixement històric ja topa amb un desinterès prou generalitzat entre part de la població, no s’hauria de reforçar fent difícil l’accés a aquest.

En primer lloc l’exposició fa referència al context històric de la Catalunya de finals del segle XIX, no només parlant del moviment obrer sinó també d’altres problemàtiques, com la fil·loxera, la Guerra de Cuba o la decadència del sistema de la Restauració, que ens permeten fer-nos una idea de la situació de crisi en la que es desenvolupa el fenomen tractat.

Feta la contextualització s’inicia un recorregut per la història de l’anarquisme i del moviment obrer català, parlant de la configuració d’aquest, de la repressió que rebé, i dels diferents atemptats que tingueren lloc a finals del segle XIX. L’exposició n’exemplifica de diferents, com podrien ser l’atemptat de Paulí Pallàs contra el General Martínez Campos, l’atemptat del Liceu, o l’atac a la processó del corpus de l’any 1896 que desencadenà el Procés de Montjuïc.

Il·lustració de l'època que representaria l'atemptat contra la processó del corpus de 1896. Font: Viquipèdia.

Il·lustració de l’època que representaria l’atemptat contra la processó del corpus de 1896. Font: Viquipèdia.

És molt interessant també el tractament que es fa dels processos judicials, centrant-se en el de Montjuïc, ja que mostra les irregularitats sistemàtiques d’aquests i l’ús reiterat de la tortura en els processos. Veiem doncs, com no només es parla dels atemptats, tradicionalment condemnats, sinó també es fa referència a la brutal repressió que exercien la Guàrdia Civil i l’Exèrcit sobre la població, una abusos que s’aplicarien sobre persones que en molts casos no tenien cap relació amb els fets jutjats.

Un dels altres punts positius de l’exposició és l’abundància de fonts escrites, principalment premsa i correspondència privada, que acompanyen l’explicació amb testimonis directes de l’època. A més a més l’exposició també compta amb moltes imatges (fotografies, dibuixos, quadres, etc.) que permeten copsar de forma visual la realitat del moment. A través de les imatges de l’exposició es pot veure, per exemple, l’aparença dels obrers de finals del segle XIX i contrastar-la amb l’aspecte dels individus encarregats de la repressió.

Més enllà dels diversos recursos presents a l’exposició, el més interessant és la visió que es presenta d’uns fets que poden generar certa controvèrsia. Tota exposició transmet un discurs històric i en aquest cas el que s’ha buscat, al nostre entendre, és presentar una visió àmplia del fets, no prendre partit per un sector o un altre del conflicte sinó mirar d’explicar, amb el màxim rigor possible, els fets. Mostrar les diferents opinions que aquests generaren en el seu moment, deixant per a la persona que visita l’exposició la interpretació d’aquests, donant uns fonaments bàsics que permetin a cadascú prendre, o no, un posicionament.

Santiago_Salvador

Santiago Salvador, anarquista aragonès que atemptà contra l’emblemàtic Liceu de Barcelona, símbol de la burgesia catalana. Salvador va ser executat el 21 de novembre de 1894. Font: Viquipèdia

Un exemple clar d’aquesta visió àmplia el trobem en el tractament de l’atemptat del Liceu. Dins l’exposició es recull, per una banda, l’efecte que aquest tingué entre la seva clientela habitual: les pors generades per l’atemptat i les conseqüències a curt i a llarg termini en aquest emblemàtic teatre català.  Per altra banda es mostra també la visió de la persona que realitzà l’atemptat, concretament una afirmació de Santiago Salvador, anarquista aragonès, on explica els motius que el portaren a realitzar l’atemptat:

La muerte de Pallàs me produjo un efecto terrible y, para vengarle, como tributo a su memoria, concebí el propósito de hacer un hecho que espantase a los que se habían gozado con su muerte y creían que ya nada tenían que temer”.

L’exposició tracta l’acció directa anarquista de finals del segle XIX com un fet històric, l’intenta explicar, mostrar els motius que podien empènyer certes persones a atacar el que elles consideraven com a elements del poder. No busca condemnar les accions, com provablement passaria si l’exposició tractés fets més recents, sinó donar-les a conèixer i anar més enllà mostrant les conseqüències que aquestes tenien, no només en les víctimes dels atemptats sinó també en l’entorn polític dels anarquistes. En aquesta línia, a tall de curiositat, és interessant destacar que en cap moment de l’explicació apareix la paraula terrorisme per fer referència als actes violents perpetrats per anarquistes.

Per acabar volem reafirmar que l’exposició del Castell de Montjuïc permet al visitant conèixer la problemàtica de l’anarquisme de finals del segle XIX, i sobretot de la repressió exercida sobre el moviment, en un punt clau de la història de Barcelona. No deixa de ser casi poètic que l’exposició estigui situada en el mateix espai on molts obrers varen ser empresonats, torturats i executats durant el període tractat.

Aquí podeu accedir a tota la informació tècnica sobre l’exposició i si hi aneu esperem que la gaudiu tant com nosaltres!