Entrevista a Alma Cubrae, productora d'espectacles audiovisuals medievals, de fantasia i recreació històrica - Ab Origine Magazine

Un divendres de febrer, part de l'equip d'Ab Origine es desplaçà fins al taller d'Alma Cubrae, a Camós (prop de Banyoles, Pla de l'Estany). En aquest és on els germans Àngel i Jordi produeixen i emmagatzemen tot l'attrezzo i material que utilitzen per a les recreacions de la companyia. Després de conèixer-nos una mica i instal·lar el material, ens dispoàrem a iniciar l'entrevista:

Primerament, us volíem preguntar qui sou i com vàreu començar el vostre projecte:

Jordi: Alma Cubrae és una companyia d’espectacles medievals de recreació històrica, amb una vessant medieval-fantàstica (ens agrada aquesta part de ficció) i una altra de recreació i reconstrucció històrica, en la qual reconstruïm passatges de la història i recreem material.

Som una companyia formada per unes dotze persones, companys nostres de Banyoles i rodalies, amb els quals ens dediquem a fer espectacles medievals pels pobles. Ara mateix, però, se’ns han obert noves ofertes per treballar amb entitats, museus i productores, entre d’altres.

[caption id="attachment_7092" align="aligncenter" width="600"]Imatge 1: Fotografia de l'inici de l'entrevista. Font: view films Imatge 1: Fotografia de l'inici de l'entrevista. Font: view films                                 [/caption]

I com sorgeix Alma Cubrae?

Jordi: Va ser per culpa de l’Àngel. Jo estava molt tranquil fent les meves escultures i històries  i va ser ell que un dia va venir...

Àngel: I li vaig fer la proposta. Nosaltres venim del món de l’escultura (havíem fet belles arts) i sempre ens ha agradat molt la temàtica medieval. Vam veure que hi havia un mercat per explotar, sobretot a les fires medievals, que en el seu moment (fa 11 anys) era al seu punt àlgid. Era un tema que ens agradava i va sorgir, l’un per l’altre, d’intentar-ho, sorgint la idea de la companyia.

Des de la vostra fundació deveu haver treballat en molts espais diferents. Ens en podeu explicar alguns?

Àngel: Nosaltres vam començar treballant en fires medievals fent espectacles de fantasia. Vam crear uns personatges amb els quals recreàvem tornejos d’herois.

Jordi: Cal dir que nosaltres veníem del món dels jocs de rol. Era una època en què es va estrenar el Senyor dels Anells i tota aquesta èpica fantàstica va ser un boom.

Àngel: Llavors sí que vam veure que hi havia molt poca informació. La gent demanava més; no tenia coneixement de la nostra història. És per això que vam decidir fer una exposició sobre cavallers catalans. Realment a la gent li va encantar i vam veure que era cap aquí on havíem d’anar. No hem deixat de fer els espectacles de fantasia, que ens agraden, però hem tirat més cap a la recreació històrica. Nosaltres som un mitjà de comunicació i de transmissió; a través dels nostres espectacles recreem de manera didàctica i amena fets històrics de les poblacions (setges, batalles, etcètera), com es vestia un cavaller realment i com era lluitar realment, que dista molt del que veiem al món cinematogràfic o a les sèries: lluitar amb una armadura completa és molt diferent.

[caption id="attachment_7096" align="aligncenter" width="600"]Imatge 2: exemple d'exposició amb la col·laboració d'Alma Cubrae. Font: almacubrae.com Imatge 2: exemple d'exposició duta terme per Alma Cubrae. Font: almacubrae.com[/caption]

Així optem per la recreació històrica i també per la reconstrucció. Al tenir facilitat per treballar les diverses tècniques escultòriques (en Jordi treballava en una farga de bronze) ara fem des de rèpliques de sivelles que hem trobat en excavacions arqueològiques a ...

Jordi: També cal dir que als inicis ens trobàvem en una època on Internet estava a les beceroles. Nosaltres quan vam començar havíem d’anar a la biblioteca, agafar llibres, fer fotocòpies. La forma en la qual ens documentàvem era molt antiquada.

I concretament a quines fires o en quins projectes heu treballat?

Jordi: A diverses.  Vam néixer a Terra de trobadors a Castelló d’Empúries, on ens van mig apadrinar; ens vam estrenar allà i des de llavors no hem deixat d’anar-hi. Després hem estat voltant per tot Catalunya: hem fet gran part del Gironès, Barcelonès i Tarragona. A Lleida potser és on hem anat menys, per exemple, a la fira d’Anglesola.

Àngel: També fa 7 anys que anem a l’Arde Lvcvs, una fira romana que es fa a Galícia, a Lugo. També hem fet casaments jueus a Portugal, etcètera. A Alemanya, en un parc d’atraccions a Hamburg, vam anar a fer vestuari steampunk. Al final no només fem recreació medieval; de vegades ens encarreguen una mica de tot. Anem fent el que ens va sorgint.

[caption id="attachment_7109" align="aligncenter" width="600"]Imatge 3: combat de recreació històrica dut a terme per Alma Cubrae. Font: almacubrae.com Imatge 3: combat de recreació històrica dut a terme per Alma Cubrae. Font: almacubrae.com[/caption]

També tenim entès que vàreu col·laborar en el rodatge de Joc de Trons a Girona:

Àngel: Vàrem fer un càsting com tothom. Jo hi vaig participar com a figurant, una companya de l’equip hi va ser com ajudant de vestuari, una altra d’ajudant d’attrezzo. I sí, realment va ser una experiència molt maca; l’equip de Joc de Trons és espectacular.

A part d’això hem fet audiovisuals i anuncis. Vàrem fer un anunci que es va passar per la Superbowl amb la Kate Upton; d’un videojoc d’aplicació de mòbil, el Game of War, amb un nivell altíssim. A part d’això hem fet videoclips, audiovisuals, elements per museus, etcètera.

[caption id="attachment_7154" align="aligncenter" width="600"]Imatge 4: l'Àngel com a figurant de Joc de Trons, al costat de Maisie Williams en el paper d'Arya Stark. Font: Game of Thrones, HBO. Imatge 4: l'Àngel com a figurant de Joc de Trons, al costat de Maisie Williams en el paper d'Arya Stark. Font: Game of Thrones, HBO.[/caption]

En el cas de Comtes: l'origen de Catalunya hi heu treballat íntegrament; en Jordi com a comte Sunyer I i l'Àngel com a lloctinent de Guifré el Pilós. Ens podeu explicar com ha estat treballar en aquesta producció?

Jordi: Ha estat una experiència molt positiva per nosaltres. Estàvem aquí treballant i un dia se’ns varen presentar en Carles Porta i l’Albert Sánchez Piñol, acompanyats d’en Xavier Hernández Cardona, catedràtic de la Universitat de Barcelona. Va ser una sorpresa per nosaltres.

Van veure com treballaven i ens van proposar de fer un teaser. Ens van dir que per tal dia havíem de tenir vestit a un petit exèrcit de vint persones. Les primeres imatges es van gravar a Calafell. Un cop allà ens van dir que necessitaven algú que fes de comte però que no es veiés massa. Vaig dir que sí, i em van demanar que ho fes d’esquenes perquè no m’assemblés massa a l’actor que ho fes realment a la sèrie. Jo vaig trampejar una mica i m’anava posant de perfil, a veure si les imatges eren bones. La sorpresa va ser que al cap d’un temps van trucar a l’Àngel i li van preguntar: “Escolta, el teu germà es veuria en cor de fer d’actor, amb guió?”. Va contestar que cap problema, tot i que jo no ho havia fet mai, amb guió i dramàtic. Em van convocar per fer un càsting, els hi va agradar com ho feia, em van anar citant a Barcelona tres o quatre cops per fer diverses proves i al final em van agafar. Va ser una experiència molt positiva.

I sobre la part de vestuari, l’Àngel s’ocupava de gestionar la batalla...

Àngel: Exactament. Vam portar molta part de vestuari i attrezzo per les batalles sobretot. Vam haver de fabricar armes per tothom: armament i armadures. I vam fer una petita batalla d’entre seixanta i setanta persones, amb cavalleria i tot. I vaja, la feina va ser gestionar tot això i que ningú prengués mal. I n’estem molt contents del resultat. Ha estat un projecte amb poc pressupost però molt ambiciós.

Jordi: Crec que és una producció nova per conèixer una mica la història dels nostres orígens. Realment trobem a faltar més produccions com aquestes.

[caption id="attachment_7097" align="aligncenter" width="600"]Imatge 5: en Jordi en el paper de comte Sunyer I. Font: Capítol 3 de Comtes, La Xarxa. Imatge 5: en Jordi en el paper de comte Sunyer I. Font: Capítol 3 de Comtes, La Xarxa[/caption]

Enllaçant-ho amb la vostra participació a Comtes: vosaltres produïu i forgeu tot el material d'attrezzo que feu servir i tenim entès que sou els únics armurers de Catalunya. Ens podeu explicar com rescateu aquest ofici històric i com comenceu a treballar-hi?

Jordi: Aquest ofici va venir una mica de casualitat, crec jo. Nosaltres dos havíem estudiat escultura i quan l’Àngel em va proposar de muntar una companyia no teníem res de material. Així que vam decidir anar a Barcelona i fer unes primeres compres. Vam anar a un pakistanès, on venien diferents souvenirs (guantellets, espases, etcètera) i ens vam deixar una barbaritat.

Àngel: Vam veure que per començar el vestuari i el material que necessitàvem era molt car.

Jordi: Llavors un any per Reis li vaig fer un regal a l’Àngel. Em vaig entretenir a forjar com vaig poder unes ombreres i unes grebes. I l’Àngel em va dir: “Ostres, d’on ho has tret això? És molt xulo” i li vaig dir que no, que ho havia fet jo. I va ser aquí quan l’Àngel va dir...

Àngel: Si es pot fer, doncs endavant, fem-ho!

Jordi: Ell s’ha especialitzat més en el treball de picar ferro i jo més de foneria (motlles, molats) i ell se’n cuida més de les armadures.

Àngel: Per documentar hem revisat pintures medievals de tombes fúnebres de cavallers. Hem viatjat per tot Europa consultant col·leccions d’armadures: el museu de les Invalides de París, el Wallace collection d’Anglaterra, diferents castells de França on hi ha material arqueològic. També a Alemanya. I vaja, anar recollint informació i practicant.

Ara també amb Internet i les xarxes socials s’ha avançat molt en el coneixement. Estem en contacte amb armurers molt bons de tot el món i hi compartim coneixements. Ara hem assolit un nivell amb el qual ens surten peces molt dignes i n’estem molt contents del resultat.

[caption id="attachment_7098" align="aligncenter" width="600"]Imatge 6: l'Àngel treballant el metall al taller d'Alma Cubrae. Font: View films. Imatge 6: l'Àngel treballant el metall al taller d'Alma Cubrae. Font: View films.[/caption]

Ja que parleu d’altres persones que treballen al mateix sector. Quin és una mica l’estat de la recreació històrica a nivell professional a Catalunya? A vegades potser tenim la impressió des de fora que laboralment és un món realment dur.

Jordi: Aquí a Catalunya estem molt verds en recreació històrica en comparació altres països. Si bé els últims anys la gent s’ha interessat per aquest tema, han sorgit companyies noves, comencen a invertir. L’època que nosaltres recreem potser és la més complicada.

Àngel: Sí, la més cara potser. Hi ha companyies que s’han especialitzat en el 1714, en els Miquelets. Han sorgit i s’han consolidat diferents associacions (els Miquelets de Catalunya, la Coronela, etcètera). Probablement de recreació és la temàtica que més es toca.  De medieval sí que hi ha diferents grups però tothom encara està molt verd. Trampeja molt, va a comprar (perquè fabricar és molt difícil), compren el que els hi sembla, compren barat i van vestits per passar just.

Jo he estat present a la recreació de la batalla d’Azincourt (que en va ser l’aniversari fa uns anys) i va ser espectacular. Veure tres mil soldats, mil-cinc-cents arquers anglesos, tots vestits perfecte és impressionant. I aquí a Catalunya encara ens queda molt. Nosaltres intentem anar empenyent una mica, donar-ho a conèixer entre la gent i anar lluitant.

I a part de tot el comentat, teniu algun altre projecte en desenvolupament?

Jordi: Doncs bé, ara estem començant el segon còmic. L’any passat vam estrenar el primer: Alma Cubrae: el cobrador d’ànimes, que vénen a ser els nostres alter egos, els nostres personatges que quan érem jovenets ens vam inventar a les partides de rol. Era una cosa que ens feia molta gràcia fer, ens ha constat molt de temps perquè ha estat una inversió per nosaltres i ha estat molt esforç. Però finalment vam poder estrenar aquest primer còmic que ens l’ha dibuixat en Sergio Sandoval, que ha estat dissenyador a pel·lícules com el Laberinto del Fauno o Hellboy. Té un dibuix espectacular, un color de Mado Peña i un guió de Gonzalo Torné. Vam anar a buscar un equip potent.

Àngel: Llavors també ens el va editar Ominiky, que era una editorial petita que es va fusionar amb Panini i ens ha fet una edició de luxe impressionant: portada platejada, amb imitació de cuir... Realment estem molt contents amb el resultat, ha tingut molt bones crítiques i s’està venent molt bé. I és això, ara ens posarem amb el segon i, si Déu vol, el 2018 ja el traurem.

[caption id="attachment_7100" align="aligncenter" width="511"]Imatge 7: imatge del còmic Alma Cubrae: el cobrador d'ànimes. Font: almacubrae.com Imatge 7: imatge del còmic Alma Cubrae: el cobrador d'ànimes. Font: almacubrae.com[/caption]

Doncs fins aquí la nostra entrevista, agraïm molt que ens hàgiu donat l’oportunitat d’entrevistar-vos i donar a conèixer una mica el món de la recreació històrica i el vostre projecte. Esperem que tot us vagi molt bé!

Àngel i Jordi: Moltes gràcies!

A vosaltres!

Entrevista
Nom i Cognoms: Àngel i Jordi Rodríguez PortellaFormació acadèmica: Belles arts, escultors, armurers autodidacteshttp://almacubrae.com/

Un divendres de febrer, part de l’equip d’Ab Origine es desplaçà fins al taller d’Alma Cubrae, a Camós (prop de Banyoles, Pla de l’Estany). En aquest és on els germans Àngel i Jordi produeixen i emmagatzemen tot l’attrezzo i material que utilitzen per a les recreacions de la companyia. Després de conèixer-nos una mica i instal·lar el material, ens dispoàrem a iniciar l’entrevista:

Primerament, us volíem preguntar qui sou i com vàreu començar el vostre projecte:

Jordi: Alma Cubrae és una companyia d’espectacles medievals de recreació històrica, amb una vessant medieval-fantàstica (ens agrada aquesta part de ficció) i una altra de recreació i reconstrucció històrica, en la qual reconstruïm passatges de la història i recreem material.

Som una companyia formada per unes dotze persones, companys nostres de Banyoles i rodalies, amb els quals ens dediquem a fer espectacles medievals pels pobles. Ara mateix, però, se’ns han obert noves ofertes per treballar amb entitats, museus i productores, entre d’altres.

Imatge 1: Fotografia de l'inici de l'entrevista. Font: view films

Imatge 1: Fotografia de l’inici de l’entrevista. Font: view films                                 

I com sorgeix Alma Cubrae?

Jordi: Va ser per culpa de l’Àngel. Jo estava molt tranquil fent les meves escultures i històries  i va ser ell que un dia va venir…

Àngel: I li vaig fer la proposta. Nosaltres venim del món de l’escultura (havíem fet belles arts) i sempre ens ha agradat molt la temàtica medieval. Vam veure que hi havia un mercat per explotar, sobretot a les fires medievals, que en el seu moment (fa 11 anys) era al seu punt àlgid. Era un tema que ens agradava i va sorgir, l’un per l’altre, d’intentar-ho, sorgint la idea de la companyia.

Des de la vostra fundació deveu haver treballat en molts espais diferents. Ens en podeu explicar alguns?

Àngel: Nosaltres vam començar treballant en fires medievals fent espectacles de fantasia. Vam crear uns personatges amb els quals recreàvem tornejos d’herois.

Jordi: Cal dir que nosaltres veníem del món dels jocs de rol. Era una època en què es va estrenar el Senyor dels Anells i tota aquesta èpica fantàstica va ser un boom.

Àngel: Llavors sí que vam veure que hi havia molt poca informació. La gent demanava més; no tenia coneixement de la nostra història. És per això que vam decidir fer una exposició sobre cavallers catalans. Realment a la gent li va encantar i vam veure que era cap aquí on havíem d’anar. No hem deixat de fer els espectacles de fantasia, que ens agraden, però hem tirat més cap a la recreació històrica. Nosaltres som un mitjà de comunicació i de transmissió; a través dels nostres espectacles recreem de manera didàctica i amena fets històrics de les poblacions (setges, batalles, etcètera), com es vestia un cavaller realment i com era lluitar realment, que dista molt del que veiem al món cinematogràfic o a les sèries: lluitar amb una armadura completa és molt diferent.

Imatge 2: exemple d'exposició amb la col·laboració d'Alma Cubrae. Font: almacubrae.com

Imatge 2: exemple d’exposició duta terme per Alma Cubrae. Font: almacubrae.com

Així optem per la recreació històrica i també per la reconstrucció. Al tenir facilitat per treballar les diverses tècniques escultòriques (en Jordi treballava en una farga de bronze) ara fem des de rèpliques de sivelles que hem trobat en excavacions arqueològiques a …

Jordi: També cal dir que als inicis ens trobàvem en una època on Internet estava a les beceroles. Nosaltres quan vam començar havíem d’anar a la biblioteca, agafar llibres, fer fotocòpies. La forma en la qual ens documentàvem era molt antiquada.

I concretament a quines fires o en quins projectes heu treballat?

Jordi: A diverses.  Vam néixer a Terra de trobadors a Castelló d’Empúries, on ens van mig apadrinar; ens vam estrenar allà i des de llavors no hem deixat d’anar-hi. Després hem estat voltant per tot Catalunya: hem fet gran part del Gironès, Barcelonès i Tarragona. A Lleida potser és on hem anat menys, per exemple, a la fira d’Anglesola.

Àngel: També fa 7 anys que anem a l’Arde Lvcvs, una fira romana que es fa a Galícia, a Lugo. També hem fet casaments jueus a Portugal, etcètera. A Alemanya, en un parc d’atraccions a Hamburg, vam anar a fer vestuari steampunk. Al final no només fem recreació medieval; de vegades ens encarreguen una mica de tot. Anem fent el que ens va sorgint.

Imatge 3: combat de recreació històrica dut a terme per Alma Cubrae. Font: almacubrae.com

Imatge 3: combat de recreació històrica dut a terme per Alma Cubrae. Font: almacubrae.com

També tenim entès que vàreu col·laborar en el rodatge de Joc de Trons a Girona:

Àngel: Vàrem fer un càsting com tothom. Jo hi vaig participar com a figurant, una companya de l’equip hi va ser com ajudant de vestuari, una altra d’ajudant d’attrezzo. I sí, realment va ser una experiència molt maca; l’equip de Joc de Trons és espectacular.

A part d’això hem fet audiovisuals i anuncis. Vàrem fer un anunci que es va passar per la Superbowl amb la Kate Upton; d’un videojoc d’aplicació de mòbil, el Game of War, amb un nivell altíssim. A part d’això hem fet videoclips, audiovisuals, elements per museus, etcètera.

Imatge 4: l'Àngel com a figurant de Joc de Trons, al costat de Maisie Williams en el paper d'Arya Stark. Font: Game of Thrones, HBO.

Imatge 4: l’Àngel com a figurant de Joc de Trons, al costat de Maisie Williams en el paper d’Arya Stark. Font: Game of Thrones, HBO.

En el cas de Comtes: l’origen de Catalunya hi heu treballat íntegrament; en Jordi com a comte Sunyer I i l’Àngel com a lloctinent de Guifré el Pilós. Ens podeu explicar com ha estat treballar en aquesta producció?

Jordi: Ha estat una experiència molt positiva per nosaltres. Estàvem aquí treballant i un dia se’ns varen presentar en Carles Porta i l’Albert Sánchez Piñol, acompanyats d’en Xavier Hernández Cardona, catedràtic de la Universitat de Barcelona. Va ser una sorpresa per nosaltres.

Van veure com treballaven i ens van proposar de fer un teaser. Ens van dir que per tal dia havíem de tenir vestit a un petit exèrcit de vint persones. Les primeres imatges es van gravar a Calafell. Un cop allà ens van dir que necessitaven algú que fes de comte però que no es veiés massa. Vaig dir que sí, i em van demanar que ho fes d’esquenes perquè no m’assemblés massa a l’actor que ho fes realment a la sèrie. Jo vaig trampejar una mica i m’anava posant de perfil, a veure si les imatges eren bones. La sorpresa va ser que al cap d’un temps van trucar a l’Àngel i li van preguntar: “Escolta, el teu germà es veuria en cor de fer d’actor, amb guió?”. Va contestar que cap problema, tot i que jo no ho havia fet mai, amb guió i dramàtic. Em van convocar per fer un càsting, els hi va agradar com ho feia, em van anar citant a Barcelona tres o quatre cops per fer diverses proves i al final em van agafar. Va ser una experiència molt positiva.

I sobre la part de vestuari, l’Àngel s’ocupava de gestionar la batalla…

Àngel: Exactament. Vam portar molta part de vestuari i attrezzo per les batalles sobretot. Vam haver de fabricar armes per tothom: armament i armadures. I vam fer una petita batalla d’entre seixanta i setanta persones, amb cavalleria i tot. I vaja, la feina va ser gestionar tot això i que ningú prengués mal. I n’estem molt contents del resultat. Ha estat un projecte amb poc pressupost però molt ambiciós.

Jordi: Crec que és una producció nova per conèixer una mica la història dels nostres orígens. Realment trobem a faltar més produccions com aquestes.

Imatge 5: en Jordi en el paper de comte Sunyer I. Font: Capítol 3 de Comtes, La Xarxa.

Imatge 5: en Jordi en el paper de comte Sunyer I. Font: Capítol 3 de Comtes, La Xarxa

Enllaçant-ho amb la vostra participació a Comtes: vosaltres produïu i forgeu tot el material d’attrezzo que feu servir i tenim entès que sou els únics armurers de Catalunya. Ens podeu explicar com rescateu aquest ofici històric i com comenceu a treballar-hi?

Jordi: Aquest ofici va venir una mica de casualitat, crec jo. Nosaltres dos havíem estudiat escultura i quan l’Àngel em va proposar de muntar una companyia no teníem res de material. Així que vam decidir anar a Barcelona i fer unes primeres compres. Vam anar a un pakistanès, on venien diferents souvenirs (guantellets, espases, etcètera) i ens vam deixar una barbaritat.

Àngel: Vam veure que per començar el vestuari i el material que necessitàvem era molt car.

Jordi: Llavors un any per Reis li vaig fer un regal a l’Àngel. Em vaig entretenir a forjar com vaig poder unes ombreres i unes grebes. I l’Àngel em va dir: “Ostres, d’on ho has tret això? És molt xulo” i li vaig dir que no, que ho havia fet jo. I va ser aquí quan l’Àngel va dir…

Àngel: Si es pot fer, doncs endavant, fem-ho!

Jordi: Ell s’ha especialitzat més en el treball de picar ferro i jo més de foneria (motlles, molats) i ell se’n cuida més de les armadures.

Àngel: Per documentar hem revisat pintures medievals de tombes fúnebres de cavallers. Hem viatjat per tot Europa consultant col·leccions d’armadures: el museu de les Invalides de París, el Wallace collection d’Anglaterra, diferents castells de França on hi ha material arqueològic. També a Alemanya. I vaja, anar recollint informació i practicant.

Ara també amb Internet i les xarxes socials s’ha avançat molt en el coneixement. Estem en contacte amb armurers molt bons de tot el món i hi compartim coneixements. Ara hem assolit un nivell amb el qual ens surten peces molt dignes i n’estem molt contents del resultat.

Imatge 6: l'Àngel treballant el metall al taller d'Alma Cubrae. Font: View films.

Imatge 6: l’Àngel treballant el metall al taller d’Alma Cubrae. Font: View films.

Ja que parleu d’altres persones que treballen al mateix sector. Quin és una mica l’estat de la recreació històrica a nivell professional a Catalunya? A vegades potser tenim la impressió des de fora que laboralment és un món realment dur.

Jordi: Aquí a Catalunya estem molt verds en recreació històrica en comparació altres països. Si bé els últims anys la gent s’ha interessat per aquest tema, han sorgit companyies noves, comencen a invertir. L’època que nosaltres recreem potser és la més complicada.

Àngel: Sí, la més cara potser. Hi ha companyies que s’han especialitzat en el 1714, en els Miquelets. Han sorgit i s’han consolidat diferents associacions (els Miquelets de Catalunya, la Coronela, etcètera). Probablement de recreació és la temàtica que més es toca.  De medieval sí que hi ha diferents grups però tothom encara està molt verd. Trampeja molt, va a comprar (perquè fabricar és molt difícil), compren el que els hi sembla, compren barat i van vestits per passar just.

Jo he estat present a la recreació de la batalla d’Azincourt (que en va ser l’aniversari fa uns anys) i va ser espectacular. Veure tres mil soldats, mil-cinc-cents arquers anglesos, tots vestits perfecte és impressionant. I aquí a Catalunya encara ens queda molt. Nosaltres intentem anar empenyent una mica, donar-ho a conèixer entre la gent i anar lluitant.

I a part de tot el comentat, teniu algun altre projecte en desenvolupament?

Jordi: Doncs bé, ara estem començant el segon còmic. L’any passat vam estrenar el primer: Alma Cubrae: el cobrador d’ànimes, que vénen a ser els nostres alter egos, els nostres personatges que quan érem jovenets ens vam inventar a les partides de rol. Era una cosa que ens feia molta gràcia fer, ens ha constat molt de temps perquè ha estat una inversió per nosaltres i ha estat molt esforç. Però finalment vam poder estrenar aquest primer còmic que ens l’ha dibuixat en Sergio Sandoval, que ha estat dissenyador a pel·lícules com el Laberinto del Fauno o Hellboy. Té un dibuix espectacular, un color de Mado Peña i un guió de Gonzalo Torné. Vam anar a buscar un equip potent.

Àngel: Llavors també ens el va editar Ominiky, que era una editorial petita que es va fusionar amb Panini i ens ha fet una edició de luxe impressionant: portada platejada, amb imitació de cuir… Realment estem molt contents amb el resultat, ha tingut molt bones crítiques i s’està venent molt bé. I és això, ara ens posarem amb el segon i, si Déu vol, el 2018 ja el traurem.

Imatge 7: imatge del còmic Alma Cubrae: el cobrador d'ànimes. Font: almacubrae.com

Imatge 7: imatge del còmic Alma Cubrae: el cobrador d’ànimes. Font: almacubrae.com

Doncs fins aquí la nostra entrevista, agraïm molt que ens hàgiu donat l’oportunitat d’entrevistar-vos i donar a conèixer una mica el món de la recreació històrica i el vostre projecte. Esperem que tot us vagi molt bé!

Àngel i Jordi: Moltes gràcies!

A vosaltres!