Període comprès entre 1854 i 1856, on el partit progressista fa un pronunciament a Vicálvaro, trencant amb 10 anys d’hegemonia i governs del partit moderat. La primera intenció serà la de promulgar una nova Constitució que modifiqués l’ordre vigent amb el president Baldomero Espartero i O’Donnell com ministre de guerra al capdavant. Aquest govern volia establir un règim més liberal amb la introducció del sufragi universal masculí, dret d’associació, llibertat de premsa i una divisió de poders real. Encara que la reina Isabel II seguiria tenint amplis poders i capacitats, en tindria menys que en l’època moderada. La seva durada però, indica el fracàs de l’empresa progressista, marcada per les vagues i les crisis de productes bàsics que van alterar molt el país, decretant-lo en 1856 en estat de guerra. Això va provocar l’abandonament del mateix O’Donnell, que va clausurar les Corts, l’anul·lació del projecte de Constitució i demanar a la reina restablir l’ordre anterior moderat amb Ramón Narváez al capdavant.

« Back to Glossary Index