El terme càntabres va ser el nom donat pels romans a un conjunt d’antics pobles que habitava en el nord de la península Ibèrica i el territori de la qual s’estenia en temps de les guerres càntabres per la pràctica totalitat de la comunitat autònoma de Cantàbria, el nord de la província de Burgos i de Palència, el nord-est de la província de Lleó, l’est del Principat d’Astúries i la part més occidental de Biscaia. Tenia per ciutat principal Amaya i eren veïns d‘autrígons, turmogis, vacceus i asturs.

« Back to Glossary Index