L’emfiteusi serà el contracte agrari dominant ja des de la baixa edat mitjana a Catalunya que permetia a un pagès treballar la terra del senyor. La peculiaritat de l’emfiteusi consisteix en la bipartició de la propietat, útil o directa. La propietat útil permetia al pagès esdevenir el possessor de la terra, però reconeixent en tot moment la titularitat o domini eminent que el senyor tenia sobre la mateixa, la qual cosa li permetia obtenir-ne rendes.

« Back to Glossary Index