La “ciutat dels déus”, a l’actual Estat de Mèxic, va dominar una gran part de Mesoamèrica durant els períodes Preclàssic Tardà (400-200 dC) i Clàssic (200-900 dC). No se sap gran cosa del seu origen, però es tractava d’una ciutat multiètnica. El seu apogeu fou entre el 150 i 450 dC, quan es va convertir en el centre cultural, polític i comercial més influent de Mesoamèrica, i va arribar a tenir una població d’entre 100 i 200 mil habitants. Durant aquesta època d’esplendor es van establir característiques religioses i sociopolítiques que posteriorment adoptarien les cultures posteriors. La seva fi va tenir lloc al 600 dC aproximadament, a causa d’un període d’inestabilitat política, de rebel·lions internes i canvis climatològics i, en conseqüència, es va arribar al seu col·lapse, fet que va derivar en la dispersió dels seus habitants en diverses zones de la conca de Mèxic. En la mitologia, apareix com l’escenari de mites fonamentals, com la Leyenda de los Soles

« Back to Glossary Index