Una bona mostra de com n’és de present la història avui dia el trobem als equips esportius. Podríem omplir articles sencers parlant de l’origen històric dels noms dels clubs, els seus colors, els escuts o quina ha estat la seva relació amb la política al llarg dels anys. Aquí us portem una primera entrega.

662x372a_26154312escut

Escut de la UE Llagostera. Font: uellagostera.cat

Per començar el nostre trajecte, anirem fins a la localitat gironina de Llagostera. El seu equip de futbol porta el mateix nom que la ciutat, però al seu escut hi apareix el nom en llatí original de la vila: Lacustaria. Anem ara cap a Sòria, on trobem un dels clubs clàssic a nivell espanyol, el Numància, que rep el seu nom d’un assentament iber proper a Sòria. Si mirem cap al nord, a Galícia, a la ciutat de Vigo hi trobem el Celta, un nom provinent de les tribus que hi vivien abans de l’ocupació romana. El nord-oest espanyol va estar marcat per la presència de celtes, mentre que a la resta d’Espanya la població era ibera o celtibera. Allà on els celtes van tenir major domini va ser a França i a les illes britàniques. A Escòcia, per exemple, ens trobem un dels clubs més famosos en l’àmbit europeu: el Celtic de Glasgow.

No marxem de Gran Bretanya, i viatgem fins a Irlanda, a la ciutat de Dublin. D’allà és el Shamrock Rovers, un club que rep el seu nom de la Shamrock Avenue, el carrer on es va fundar. ‘Shamrock’ vol dir trèvol, que és el símbol oficial d’Irlanda des que Sant Patrici el va utilitzar per exemplificar la trinitat. Abans, el trèvol també era un element característic de la cultura irlandesa, però no pas el de tres puntes, sinó el de quatre. I el trèvol que apareix a l’escut del Shamrock Rovers és el trèvol de tres puntes, que demostra com el catolicisme es va implantar a Irlanda sobre les seves arrels paganes gràcies a Sant Patrici. Precisament un altre club irlandès es diu Saint Patrick’s.

toulouse

Escut del Toulouse F.C.

Viatgem ara una mica cap al sud, a França, concretament a la ciutat de Tolosa. El seu club de futbol més destacat, el Toulouse F.C., duu al seu escut la creu dels antics comtes de Tolosa, i ens recorda que durant l’època feudal, Tolosa no va ser una ciutat sinó un comptat independent, que més tard seria annexionat a França. La creu dels comtes també figura a l’escut de la ciutat i en forma de mosaic gegant al terra de la plaça de l’Ajuntament.

Seguim anant cap al Sud i arribem fins a Itàlia, trobem una ciutat que és una mina pel que fa a referències entre futbol i història. No parlem de Milà, ni Roma ni Torí: parlem de la ciutat de Gènova. Allà hi juguen dos equips històrics de la primera divisió: el Gènova i la Sampdoria, equip que molts recordareu per ser el rival del Barça a la primera Copa d’Europa que va guanyar el conjunt blaugrana. Aquest club va néixer de la fusió d’uns altres dos: d’una banda la Gimnàstica Sampierdarernese, un club amb fundat per l’Ajuda Mútua Universal dels Treballadors i d’orientació antifeixista i que va tenir problemes durant la segona guerra mundial. I de l’altra, el Club Andrea Doria. Andrea Doria (a la imatge de portada de l’article) va ser un almirall genovès que va lluitar al segle XVI a les ordres de França i anys més tard, d’Espanya. Per tant, la Sampdoria porta al seu nom la referència directa a un personatge històric. Quan aquest equip s’enfronta al seu rival ciutadà, el Gènova, el duel s’anomenta ‘Derbi della Lanterna’. Aquesta denominació ve donada pel far de Gènova, anomenat ‘Torre della Lanterna’, una construcció del segle XII. L’edifici va ser reconstruït l’any 1543 després de rebre una descàrrega de foc amic… endevineu per part de qui? De l’almirall Andrea Doria.

lanterna

Torre della Lanterna, a Gènova

Abans d’abandonar terres italianes, cal fer un esment a un club que rep el seu nom directament d’un professor d’història. Parlem de l’Hellas Verona, un dels dos equips de la ciutat. El seu nom original era Associacione Calcio Hellas, degut a la proposta que un professor d’història (Decio Corubolo) va fer als seus alumnes, que van ser els fundadors del club. Va decidir aquest nom, ja que Hellas vol dir ‘Grècia’.

Anem ara cap a Alemanya. El gegant futbolístic d’aquest país és el Bayern de Munic, l’ex-equip de Josep Guardiola. El conjunt bavarès té un lema, “Mia san Mia”, quelcom semblant al “Més que un Club” del Barça. Mia san Mia vol dir “Nosaltres som nosaltres”, el Bayern és el Bayern. Però resulta que aquest idioma no és alemany, perquè aleshores la frase seria “Wir sind Wir”. De quina llengüa es tracta? No és altra que el dialecte bàvar, que té el seu origen a les tribus germàniques que van conviure amb l’imperi romà, concretament la dels Baiuvirii. I sense deixar Alemanya, els amants del futbol sabreu que hi ha alguns equips que es diuen Borússia, com el Dormuntd o el Mönchengadbach. Borússia vol dir ‘Prússia’, és a dir, els equips que van pertànyer a l’antic territori prussià.

Ara fem una petita parada a Turquia. Istanbul és una de les ciutats amb més equips de futbol. En té 4, i només un rep el nom de la ciutat. La resta són el Besiktas i el Fenerbahce, que reben el nom pel districte o el barri, i el Galatasaray, un dels més coneguts a nivell europeu. Aquest nom ve donat per la tribu dels Gàlates, una tribu celta originària de França que es va desplaçar fins a arribar a assentar-se a Turquia (parlant en termes geogràfics actuals).

Herències soviètiques

Necessitariem un especial per parlar de com l’antiga URSS va influir a l’hora de batejar equips de futbol que perduren avui dia, però de moment farem una petita introducció. Segons a qui es vinculaven els clubs, tenien un nom o un altre. L’equip dels treballadors del ferrocarril era el ‘Lokomotiv’, i el dels de l’automòbil, el ‘Torpedo’. L’equip vinculat a l’exèrcit era el CSKA (vol dir Club Central d’Esports de l’Exèrcit), i així trobem el CSKA Moscou o el de Sofia. Però el nom més estès és el de ‘Dynamo’, que es donava a la majoria d’associacions esportives. Trobem equips amb aquest nom a les ciutats de Moscou, Kiev, Bucarest, Zagreb i Tibilisi entre d’altres.

800px-stakhanov

Alexey Stakhanov, a la dreta

A Ucraïna trobem el Shaktar Donetsk, un club que últimament s’ha erigit en habitual a la Champions League. El seu nom original era el de Stakhanovets, en honor a Alexey Stakhanov, un miner soviètic famós que també va ser diputat del Soviet Suprem.

Així que, com hem vist, el món del futbol està ple de referències històriques, des d’equips que deuen el seu nom a antigues tribus, altres a personatges de la seva ciutat o regió, i fins i tot altres que van ser batejats per professors d’història.