Avui acostem un personatge que a priori no coneixeríem però que la seva transcendència dins de l’automobilisme és prou notable donada la seva dilatada trajectòria dins del món de les quatre rodes, i el que és més important; que ho va fer amb uns resultats i palmarès més que envejables. Un personatge que ha guanyat les 24 hores de Le Mans (en una de les categories en la qual hi participava), ha quedat subcampiona del Campionat Mundial de Rallies, guanyadora del campionat alemany de rallies i guanyadora també de la pujada de cotxes al Pikes Peak als EEUU.

Per a gent no tant avesada al món de l’automobilisme en algunes de les seves disciplines competitives, i més encara en la història que precedeix totes aquestes competicions, evidentment no n’hi haurà sentit mai a parlar. No estarà de menys doncs, acostar-vos una de les principals figures dels rallies no a nivell local, sinó a escala mundial. Una dona, que fent-se lloc en un món tradicionalment ocupat per homes i on l’aparent normalitat de la situació que pot comportar que una dona competeixi en una competició automobilística, deixa de ser-ho quan els recels de molts homes salten perquè no només hi participa, sinó que també guanya.

I això va passar fa uns trenta anys, però el que és més sorprenent, és que segueix passant avui dia. Actituds si més no molt qüestionables que han provocat en molts casos no se les pugui tractar d’igual en aquest món. Tal i com vaig comentar en un article sobre la primera àrbitre espanyola de futbol, créixer i destacar en aquest àmbit estaria molt vigilat amb lupa.

Però Michèle Mouton no volia embrancar-se en cap croada personal contra els homes. Va entrar en un món que li fascinava i on la seva única meta era la de poder competir de tu a tu amb tothom amb el qual competís. Ni volia ser estendard ni representar a ningú. Però no ho va aconseguir. Les seves fites i trajectòria, han deixat un referent per a tota una generació que va vibrar aquells anys 80 on els rallies eren l’epicentre del món de les 4 rodes. Avui dia el món del rallies estan en un segon pla i ser campió ja no té tanta repercussió com la van tenir als 80 o 90. Per tant, Michèle Mouton es convertiria en una figura dins de l’època daurada dels Rallies, el que també es coneix com el llegendari “Grup B”. Bèsties de quatre rodes d’entre 300 i 600 cavalls i 890 kg de pes. (Per entendre’ns, un cotxe estàndard com podria ser un Ford Fiesta o un Volskwagen Golf tenen entre 90 i 180 cavalls de potència i pesen d’entre 1300 i 2000 quilograms) És a dir, autèntiques màquines on si es pitjava fort l’accelerador s’havia de vigilar de no sortir volant literalment.

Michèle Mouton arribà al món de les quatre rodes com a copilot d’un amic seu cap a l’any 1972, però el fet de ser copilot no anava amb ella. Ella volia conduir un cotxe i el seu pare li en va comprar un. Ràpidament i aquest cop al costat esquerre del cotxe i amb el volant davant seu, va començar a destacar a nivell local, i corrien veus que poder competir al Mundial de Rallies en un futur no era cap disbarat.

Michèle Mouton als seus inicis amb un dels vehicles més emblemàtics del món dels rallies dels anys setanta: l'Alpine A110. Amb ell faria les primeres actuacions destacables als rallies francesos.

Michèle Mouton als seus inicis amb un dels vehicles més emblemàtics del món dels rallies dels anys setanta: l’Alpine A110. Amb ell faria les primeres actuacions destacables als rallies francesos. Font: http://sport.francetvinfo.fr/

La falta de pressupost per poder competir en totes les proves del mundial provoca (incús avui dia) que a cada cita es presentin molts pilots locals i sovint desconenguts per poder-se posar a l’aparador. En moltes ocasions, aquests han donat alguna sorpresa i han passat la mà per la cara als pilots que ja estan competint a temps complert en el Mundial de Rallies. Però no ens equivoquem, els fixos, per dir-ho d’alguna manera, van realitzar el mateix camí i van començar de la mateixa forma quan eren uns desconeguts. Si estaven allà, es per què algun dia els hi van demostrar als veterans que eren més que capaços quan tot just començaven a competir a nivell professional.

Aquest va ser el cas de Mouton. No només es va presentar als rallies locals que es feien a França i Mònaco, sinó que ho va fer amb actuacions més que destacades. En el món dels rallies, el cotxe que un porta no és suficient per marcar la diferència. Ella, amb un cotxe inferior al dels equips oficials, era molt habitual veure-la entre els deu primers quan va presentar-se a les proves franceses del mundial.

I així ho va fer entre el 1974 i el 1980. A més, l’any 1975 guanyava la prova per antonomàsia de la resistència: Les 24 Hores de Le Mans. I com a curiositat ho va fer amb un equip compost únicament per dones juntament amb Christine Dacremont i Marianne Hoepfner que es van fer amb la victòria en la categoria de prototips de dos litres.

Aquestes actuacions no van passar desapercebudes i l’any 80 trucava a la porta una de les principals marques oficials que competien en el mundial de Rallies. Audi li va donar l’oportunitat de competir en el mundial de rallies de cara a l’any 1981. A sobre ho faria sobre un cotxe que marcaria una època en els anys 80. Les dures crítiques que es va endur Audi per signar a una dona es van fer paleses des d’un bon principi, però Mouton va acallar-les ben d’hora i que l’oportunitat que se li havia concedit no havia estat en va.

La vida durant la seva carrera professional estarà acompanyada de la seva inseparable copilot Fabrizia Pons

La vida durant la seva carrera professional estarà acompanyada de la seva inseparable copilot Fabrizia Pons. Font: https://alchetron.com/Michele-Mouton-271197-W#-

En l’any de debut amb Audi aconseguia per primer cop una victòria mundialista. La primera a més, on hi guanyava una dona. Aquella primera temporada va acabar vuitena, però el millor encara estava per venir. La temporada següent seria la consagració com a una estrella i mite dels rallies, tres victòries farien que acabés subcampiona mundial i posés llistó tant alt en quan al seu palmarès, que cap dona a dia d’avui s’ha pogut acostar a una gesta igual. Encara és l’única dona que ha aconseguit la victòria en el món dels rallies.

La transcendència d’aquesta fita adquireix més valor quan va coincidir amb autèntics monstres dels rallies en aquelles dates (Toivonen, Vatanen, Rörhl, Blomqvist, Mikkola, Kankkunen,…) i a sobre amb les màquines més radicals que ha vist mai el Mundial de Rallies, amb ja esmentats cotxes del Grup B. Autèntiques bèsties on domar-los per que no sortissin volant exigia una preparació mental i física que no té res a veure amb avui dia.

Després, a partir de l’any 83 fins a l’any 86 es va mantenir fixa en el mundial tot i no quallar el mundial que l’havia proclamat subcampiona mundial. Però va seguint fent podis i acumulant bons resultats.

La carrera de Mouton és destacable en tots els termes i podria ser  enveja de qualsevol pilot de rallies. No tothom pot arribar a l’elit de qualsevol esport, ni destacar moltes vegades, ni guanyar en diverses ocasions, ni mantenir-se a dalt durant uns quants anys. Ella a sobre ho va fer en un món molt tancat i essent objecte sovint de mirades i comentaris molt poc afortunats per part d’altres pilots i en un entorn hostil. Un cop va guanyar la tradicional pujada al Pikes Peak l’any 1984 (Colorado), no va ser ben rebuda per el segon classificat i pilot local Bobby Unser que semblava que el fet que l’hagués vençut una dona no li havia sentat bé. Mouton va respondre-li: “If you have the balls, you can try to race me back down as well”. És a dir, que si tenia c******** que podia competir amb ella de baixada…perquè de pujada no ho havia pogut fer.

Mouton i Audi esdevindrien un dels binomis principals durant els anys de la categoria del Grup B de rallies, encara la més enyorada i més impressionant per a tots els aficionats

Mouton i Audi esdevindrien un dels binomis principals durant els anys de la categoria del Grup B de rallies, encara la més enyorada i més impressionant per a tots els aficionats. Font: McKlein Photography

El que també la fa més gran potser és que la seva retirada ve marcada precisament quan els cotxes de la categoria B dels rallies van desaparèixer a causa de la gran mortalitat que va haver entre pilots, copilots i espectadors durant els anys que va existir la categoria. La normativa establerta per la FIA (la Federació Internacional de l’Automobilisme) va prohibir que aquestes màquines seguissin competint, donant pas a una d’altra que seria més “racional i segura” en termes de pes i potència dels cotxes i seguretat per als espectadors. Per a molts el món dels rallies i la seva essència va morir aquí. Just al mateix temps en què Mouton ho va deixar. Per tant Michèle Mouton i la seva història quedaran vinculades a una categoria que frega la llegenda i el mite i que encara avui dia es considera la cúspide del món dels rallies. Ella hi va ser allà.

https://rallygroupbshrine.org/the-drivers/michele-mouton/