Avui presentem la història del pilot francès de cotxes Robert Benoist (1895-1944). Qui és aquest personatge tant poc mediàtic al costat de figures contemporànies i pioneres de l’automobilisme de competició com Antonio Ascari (pare del campió de F1 Alberto Ascari), Rudolf Carracciola, Jean Pierre Wimille, Giuseppe Farina, Enzo Ferrari o Tazio Nuvolari, però que guarda una història si més no interessant?

El nostre protagonista va néixer i créixer en el bressol de l’automobilisme de competició com ho era França a principis del segle XX. La seva infantesa i joventut van estar marcades per la curiositat de les mecàniques i la competició de màquines i andròmines a motor que començaven a ocupar les vies públiques i que estaven revolucionant la mobilitat en diverses formes de transport. Malauradament, al nostre personatge, li va tocar viure i lluitar en els dos conflictes més violents que veurien el món en el segle XX com serien la Primera i la Segona Guerra Mundial. No li va quedar doncs en 1914, una altra opció que allistar-se a l’exèrcit d’infanteria francès, però estava clar que la passió per la velocitat i els coneixements de mecànica el portarien ràpidament a traslladar-se al cos d’aviació. Tot i ser abatut durant el conflicte, no va deixar de col·laborar i instruir a nous pilots, dels quals alguns pocs es convertirien en els coneguts i llegendaris asos de l’aviació.

Al acabar la guerra, el període d’entreguerres va sevir per donar cabuda a la seva passió de jove i d’altres pilots d’aviació que van trobar en l’automobilisme la descàrrega d’adrenalina que suposava anar a velocitats de rècord sobre carretera i que s’estaven trencant a cada cursa que se celebrava. El que sobta més de tot és que Benoist no gaudeix d’un reconeixement com a pilot (tant de cotxes com motos) tot i tenir un palmarès envejable. Curses com la París-Niça, la Bol d’Or en motos, i uns quants grans premis anaven acumulant-se al seu palmarès en aquests anys, però què fa curiosa la història de Robert Benoist?

 

Robert_Benoist_at_the_1926_San_Sebastián_Grand_Prix

Robert Benoist en el GP d’Espanya de 1927 a Sant Sebastià.

 

 

Targa%20Florio%20-%201926%20Robert%20Benoist%20su%20Delage

Robert Benoist competint en la prestigiosa cursa de la Targa Florio l’any 1927.

 

Doncs que una altra guerra s’estava gestant a Europa. Les tensions entre les nacions ja es feien paleses fins i tot en les curses. Des de 1933, les marques estaven obligades a portar colors que els identifiquessin amb els seus corresponents països i que avui dia seguim veient en les competicions de cotxes, ja sigui la F1, la resistència o al carrer mateix. El Rosso Corsa dels Ferrari, Alfa Romeo i Maserati, el British Green de Bentley i Aston Martin, les “Flextes Platejades” alemanyes de Mercedes i Auto Union-AUDI (que si bé havien de ser blancs, van decidir no decorar-los per estalviar el màxim de pes extra que suposava pintar el cotxe); i per finalitzar el Bleu de France, que caracteritzaria els Delage, Delahaye o Bugatti francesos que pilotarien entre d’altres, el nostre protagonista i l’altre gran pilot francès de l’època Jean Pierre Wimille, i que van posar Bugatti a l’elit de l’automobilisme de competició. El cas és que, l’automobilisme, com en d’altres disciplines esportives, s’estava convertint en escenari dels primers camps de batalla previs a la guerra. Els dos pilots de Bugatti formarien una dupla que guanyaria la principal cursa del moment, i que de fet avui dia té encara una importància capital el fet de triomfar en ella.

 

BUGATTI MANS

El Bugatti 57G guanyador de les 24 Hores de Le Mans de l’any 1937. Cotxe pilotat per Jean Pierre Wimille i Robert Benoist.

 

BUGATTI

Rèplica a escala del Bugatti 57G. Com no tenim fotos de l’època en color, en aquesta imatge podem veure la decoració del blau que caracteritzarà els cotxes francesos en aquesta època, i en el cas concret de Bugatti, serà el color característic de la marca fins als nostres dies.

 

Les 24 Hores de Le Mans de l’any 1937, passaran a la història per ser la primera victòria de Bugatti, però ens resulta estrany que la transcendència de la gesta (que més aviat és poca) hagi pesat més sobre Wimille que no pas sobre Benoist. Recordem, guanya una dupla francesa amb un cotxe francès, en una de les proves més importants de l’automobilisme com les 24 Hores de Le Mans, que a més se celebra a França. Com pot ser que, en plena efervescència dels nacionalismes, aquest episodi no hagi transcendit en la història i el que és més, si n’ha transcendit alguna cosa, la glòria se l’hagi endut Jean Pierre Wimille per davant de Benoist? Tots els països en aquesta època han buscat, publicitat ídols en diferents àmbits i els han fet imatge del país, convertint-los en autèntics mites i llegendes en vida, però de l’episodi de les 24 hores de Le Mans del 37, no veiem pas que s’hagi magnificat gaire.

Tot i així la història continuava per al nostre protagonista. Ja amb l’esclat de la guerra i l’ocupació de França per part dels nazis, va obligar a molts francesos opositors a fugir o a combatre en moviments de resistència. Robert Benoist, veia truncada la seva carrera esportiva, però va tornar a un escenari que ja li era familiar com era viure una guerra. Va decidir juntament, amb el seu company Jean Pierre Wimille i l’altre pilot britànic William Grover Williams, marxar cap a Londres per allistar-se al Servei d’Operacions Especials britànic i participar en l’acció de la resistència francesa, concretament en les operacions CHESNUT i CLERGYMAN

Va actuar activament en operacions de sabotatge, recollida d’armes, assistència sanitària i semblava que tindria la mateixa sort que li va deparar la Primera Guerra Mundial, almenys en un principi. En la “Gran Guerra” va ser abatut, però ni va morir ni va caure en mans enemigues. En tasques d’activitat de la resistència, un dia d’agost del 1943 acabaria arrestat per la Gestapo a París. Podia semblar que la guerra i qui sap si la vida estarien a punt de finalitzar per a Robert, però segons expliquen les fonts, va aconseguir escapar del cotxe on anava retingut al veure que una de les portes estava mal tancada. La història, que sembla de pel·lícula, explica que tot i anar ben custodiat dins del cotxe, va aprofitar la força centrífuga d’un revolt que va prendre el cotxe per llançar-se contra la porta mal tancada, escapar i desaparèixer en la selva urbana. Independentment de com aconseguís escapar, el que sí que consta és que al cap de poc temps va arribar a Londres de nou. I si bé havia temptat la sort aconseguint escapar una vegada, no s’ho va pensar a l’hora de tornar cap a França, per lluitar de nou i col·laborar amb els moviments de resistència del seu país.

Tot i lliurar-se en nombroses ocasions de ser capturat i perdre familiars i amics durant la guerra, la sort es va acabar quan el van tornar a capturar pocs dies després del Dia D. Els seus dies i hores passarien llargs i tediosos en el camp de concentració de Buchenwald,  on moriria penjat al setembre del mateix any. El seu company Wimille si sobreviuria a la guerra i allargaria la seva vida així tant com el seu palmarès esportiu, i que li ha valgut tenir més reconeixement que Benoist.

 

bugatti-veyron-grand-sport-vitesse-jean-pierre-wimille-legends-004

Imatge d’una edició especial del Bugatti Veyron dedicat a Jean Pierre Wimille amb la decoració del Bugatti guanyador a Le Mans el 1937. Ni rastre de Benoist…

 

Sigui com sigui, hem parlat doncs, d’un pilot d’avions a la Primera Guerra Mundial, un gran pilot de curses tal i com ho demostra el seu palmarès guanyant les 24 Hores de Le Mans, i combatent en la resistència durant la Segona Guerra Mundial. Hi ha més personatges semblants a Robert Benoist en aquest període, de figures rellevants en l’àmbit de l’esport i que les guerres o determinats episodis de la història els han canviat la vida completament, i que malauradament no gaudeixen d’un reconeixement rellevant o han caigut en l’oblit. Des d’aquesta secció intentarem esbrinar més històries i portar-vos personatges com aquest.

Fins la propera!

 

PER SABER-NE MÉS:

 

http://8w.forix.com/rb-w-jpw.html

http://motorhistoria.blogspot.com.es/2011/01/robert-benoist-el-heroico-piloto.html