El 19 de juliol del 1940, quan feia 10 mesos que Anglaterra havia declarat la guerra a Alemanya, moment en el qual Polònia, Dinamarca, Noruega, Holanda, Bèlgica i França ja es trobaven sota la influència quan no sota control directe del III Reich, es constitueix oficialment l’Special Operations Executive (SOE), un servei secret propulsat per Winston Churchill amb la missió de donar suport a les resistències locals dels territoris ocupats pels nazis així com de realitzar accions conjuntes amb aquestes.

Com a organització secreta que era, el SOE, no anunciava el reclutament de personal sinó que seleccionava acuradament els possibles agents, valorant molt especialment els coneixements en la llengua i costums del territori on operar, quelcom cabdal per passar desapercebut. Molts eren d’una posició social mitjana – alta; vinculats a la banca, el comerç, el periodisme… ja que tant la seva formació com la seva activitat laboral comportava viatjar arreu, el que els feia complir amb els requisits demandats pel SOE.

En aquest sentit, els encarregats del reclutament es van fixar en un pilot de curses automobilístiques nascut a Montrouge, Hauts-de-Seine, França, el 1903: William Grover Williams, fill d’un criador de cavalls anglès, Frederick Grover i una ciutadana francesa, Hermance Dagan. Com a resultat, Grover Williams es crià en un entorn bilingüe que el va permetre parlar fluidament l’anglès i el francès i que a més, el va dotar de la doble nacionalitat, un fet que el va permetre entrar a Anglaterra un cop França va ser ocupada per Alemanya.

Williams, va passar la seva infància a França on aquells que el van conèixer coincideixen en apuntar que va començar a forjar el caràcter propi d’un llop solitari. De tarannà polit i encantador, era però, un nen amb interessos poc comuns a l’època i ja de ben petit va començar a mostrar interès pel vehicles motoritzats.

L’any 1914, amb onze anys, Grover Williams viatjà per primer cop a Anglaterra quan va ser enviat pels seus pares a casa de la família paterna a Hertfordshire preocupats per la penetració de l’exèrcit alemany a França a l’inici de la Primera Guerra Mundial. Retornà a França un cop conclosa la Primera Batalla del Marne (5-12 de setembre) que amb victòria Franco-Britànica, va comportar l’estabilització del front occidental. No obstant, el retorn fou breu ja que al 1916 la família Grover es va mudar a Montecarlo degut a la mort del patró de Frederick Grover, el Príncep Ivan Yurievich Trubetskoy, diplomàtic rus i membre de la influent família dels Trubetskoy. Aquesta relació va fer que el pare de Williams través una estreta amistat amb la comunitat russa a França, molts membres de la qual, emigraren a Montecarlo durant la guerra.

Grover Williams sobre la seva Indian Motorcycle. Font: The Grand Prix Saboteurs

Grover Williams sobre la seva Indian Motorcycle. Font: The Grand Prix Saboteurs

Mònaco, va ser un punt d’inflexió en la vida de William Grover Williams. Allà, la parella de la seva germana va ensenyar-lo a conduir en un cotxe tant luxós com paradigmàtic en el món automobilístic de l’època: un Rolls Royce. La seva passió pel motor va eclosionar definitivament, tant, que un cop la seva família es traslladà a París acabada la Primera Guerra Mundial, va adquirir una motocicleta fabricada per la Indian Motorcycle Company of Springfield (Massachussetts) a banda de mostrar-se cada cop més interessat en el món de la mecànica.

A l’edat de 16 anys abandonà definitivament el Lycée Janson de Sailly per començar a treballar de xoferdel retratista Irlandès Sir William Orpen, pintor oficial de la Conferència de Pau de París de 1919. Servint Orpen, va conèixer a Yvonne Aupic, infermera durant la guerra i amant de l’artista amb la qual es casaria al 1929. En aquesta etapa de la seva vida, William Grover també va començar a competir en curses de motos a bord de la Indian Motorcycle sota el pseudònim de “W Williams”, sobrenom que va provocar que posteriorment se’l conegués com a William Grover Williams.

No obstant, el seu somni era competir en curses automobilístiques, un somni que va poder complir la tardor del 1924 quan va acabar de reunir els diners necessaris per adquirir un Hispano Suiza H6 de segona mà. Amb aquest vehicle, va participar al Ral·li de Montecarlo el gener de 1925 sent undels 32 pilots que creuà la línia de meta. Durant la temporada 1925, també va participar en diverses pujades en costa locals, combinant la competició amb la feina de xofer, tot al volant del seu Hispano Suiza amb el que va aconseguir guanyar la pujada en costa de Mont des Moules al 1926.

Malgrat aquesta victòria, l’Hispano Suiza H6 no era el vehicle més adequat per competir motiu pel qual Grover Williams, probablement amb l’ajut d’Yvonne Aupic i molt d’estalvi, va comprar un Bugatti Type 35B. Després de foguejar-lo en diverses pujades en costa, va inscriure’s al Gran Premi de la Provença  disputat a Miramas en el que va aconseguir una segona posició a la cursa de 50 voltes, un resultat que li va valdre un volant com a pilot oficial de l’equip  Sunbeam Talbot Darracq (STD) per la temporada 1927. Mentre arribava aquesta data va disputar el Gran Premi d’Espanya a Sant Sebastià amb un Bugatti 35S cedit per l’amo de Bugatti Ettore Bugatti i el Gran Premi de l’ACF a Monthélry amb l’equip STD, quedant quart desprès de patir problemes mecànics quan disputava la primera plaça.

William Grover Williams al GP de Mònaco de 1929 al volant del seu Bugatti Type 35B. Font: Pinterest

William Grover Williams al GP de Mònaco de 1929 al volant del seu Bugatti Type 35B. Font: Pinterest

Malauradament per Grover Williams, a l’inici de la temporada 1927, STDsuspèn la seva activitat per manca de recursos, així, el pilot, es veu abocat a competir amb el seu propi Bugatti o puntualment amb un vehicle oficial cedit per la marca, el Type 51 primer i el Type 54 després. Tot i això, els majors èxits de la carrera esportiva de William Grover van arribar en aquesta etapa en la que va aconseguir guanyar el Gran Premi de França de 1928 i 1929, el primer Gran Premi de Mònaco del 1929, el Gran Premi de Bèlgica de 1931 i el Gran Premi de la Baule al 1931, 1932 i 1933, any en que decideix penjar definitivament el casc.

Un cop retirat, el ja ex pilot,passà a viure una vida més tranquil·la a cavall entre la seva residència a Beaulieu-sur-Mer (Villa Ramby) i París, on treballava com a venedor al concessionari de Bugatti. Aquesta quietud, però, es va veure truncada l’any 1940 amb l’inici de la invasió Alemanya de França el maig de 1940.

En aquest context, un Grover Williams que sempre s’havia sentit més britànic que francès, decideix marxar a Anglaterra (ho aconsegueix el 17 de juny via Cherbourg) per enrolar-se a la Royal Army Service Corps (Cos Reial de Serveis de l’Exèrcit) on va ser designat xofer, tasca que va realitzar fins la tardor del 1941 quan fou contactat pel SOE.

William Grover Williams mentre era agent del SOE. Font: SOE in France. an account of the work of the British Special Operations Executive in France, 1940-1944

William Grover Williams mentre era agent del SOE. Font: SOE in France. an account of the work of the British Special Operations Executive in France, 1940-1944

Després de ser entrenat com a agent amb el particular mètode de la organització, a Grover Williams (nom en clau Sebastien), li va ser encomanat el comandament de la cèl·lula Chestnut, que tenia com a missió servir de centre logístic per a altres cèl·lules del SOE que operaven a l’entorn de París. Per a fer-ho,va contactar amb persones de confiança com els també pilots Robert Benoist i Jean Pierre Wimille, mentre que de les comunicacions per ràdio es va encarregar l’agent Roland Dowlen.

Establint la seva base d’operacions als terrenys de la família Benoist al municipi d’Auffargis, Chestnut, va rebre, emmagatzemar i repartir els subministraments que arribaven des de Londres a la vegada que organitzava la recepció de nous agents i servia d’intermediària en les comunicacions entre cèl·lules, una tasca en la que van participar activament les esposes dels pilots.

Chestnut, va romandre operativa entre l’abril del 1942 i el juliol del 1943 quan els Nazis, en plena campanya per desactivar les cèl·lules operatives de la resistència enemiga, capturen l’operador de ràdio Dowlen i comencen tot un seguit de detencions de persones relacionades amb Chestnut. Robert Benoist va aconseguir escapar però William Grover Williams va ser detingut. Primer, va passar a disposició de la Gestapo al Quartell General de París a l’Avinguda Foch. A continuació, va ser traslladat al Quartell General de la RHSA (Oficina Central de Seguretat del Reich), SD, Gestapo i SS a la berlinesa Prinz-Albrecht-Straße per ser finalment deportat al Camp de Concentració de Sachsenhausen, on va ser executat i incinerat en algun moment del febrer o el març del 1945, després d’haver sigut llargament interrogat i torturat.

Deixava de rugir el motor d’una vida tant intensa com fascinant, que ha captivat l’imaginari de les generacions posteriors, tant, que ha sigut font d’inspiració per la novel·la basada en la vida del pilot Early One Morning (Ryan, 2002) i el videojoc The Saboteur (EA, 2009). Tanmateix, l’any 2014 els membres del club automobilístic del circuit de Goodwoodvan organitzar el Trofeu Grover Williams per tal d’homenatjar-lo.