“En medio de esta América Latina convulsionada veamos a Chile, nuestro país es un verdadero oasis con una democracia estable, el país está creciendo, estamos creando 170 mil empleos al año, los salarios están mejorando”, aquestes són les paraules amb les quals Sebastián Piñera va inaugurar el que s’ha anomenat octubre negre a Xile.

La cançó En Joan Petit quan balla, present en tots els cançoners infantils, és una peça clau en l’imaginari cultural català. Lluny de la divertida i innocent lletra que tan bé coneixem, té una història de revolta i tortura al darrere. Si llegim la lletra de la cançó en la seva llengua original, l’occità, si bé les parts del cos que va anomenant coincideixen amb la versió que coneixem ...

Francesc Collado Sànchez i Guillem Garcia Solé.

Hi ha qui diu que l’absència de color en una imatge ressalta l’essència del que es retrata, que el color és una distracció. És així, en blanc i negre, com se’ns presenta la major part de la pel·lícula francesa Persèpolis, de la iraniana Marjane Satrapi (1969), estrenada a les grans pantalles l’any 2007 i basada en la seva versió impresa en còmics (publicats entre 2000 i 2003).

En un món on la “llibertat”, la “igualtat” i la “fraternitat” van decaient, recuperar el pensament d’aquells democràtes que ja advertien a finals del segle XVIII dels perills que implicaven una classe política professional o una societat econòmicament desigual per a qualsevol país que es vulgui dir “democràtic”, hauria de ser una tasca urgent i emancipadora.

Ni tan sols el centenari del final de la Primera Guerra Mundial (1914-18) el 2018 ha sigut capaç d’eclipsar la nostra fascinació morbosa pels nazis. Continua havent-hi una assídua demanda de títols relacionats amb el nazisme i la Segona Guerra Mundial (1939-45); la prova d’això és la gran quantitat de títols que apareixen any rere any en les editorials i llibreries del nostre país.