Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages

Les tropes d’Adolf Hitler van dur a terme nombroses invasions i batalles amb una resistència física inhumana. Alguns exemples en són la ràpida ocupació de Polònia, la batalla de França -que es va iniciar amb la invasió per part de la Wehrmacht, és a dir, les forces armades nazis-, la de Bèlgica, Holanda, Luxemburg i França el 10 de maig de 1940. Van conquerir-hi una immensa quantitat de territori en poc temps gràcies a l’estratègia militar anomenada Blitzkrieg -“guerra llampec”-. Aquesta va consistir, en primer lloc, a bombardejar els territoris amb 5600 avions, i després a conquerir-los amb 2.400 blindats i 3 milions de soldats. Ara bé, l’èxit també es va deure al fet que els soldats nazis eren capaços de lluitar sense dormir fins a tres i cinc dies seguits. Tot i que la propaganda de Joseph Goebbels​​ ho atribuïa a la puresa de la raça ària, va ser gràcies a l’ús generalitzat de les drogues en les tropes militars.

El Tercer Reich estava convençut que els atletes dels Estats Units d’Amèrica aconseguien els bons resultats a les Olimpíades gràcies al consum de sulfat de benzedrina, una amfetamina que mèdicament estava indicada per a la descongestió nasal. A partir d’aquí, la indústria farmacèutica fidel al Führer va començar a investigar fins que els laboratoris Temmler-Werken van sintetitzar el 1938 a Berlín el Pervitin. Aquesta metamfetamina es venia a les farmàcies i la població en va fer un ús normalitzat, fins i tot en forma de bombons.  Millorava el rendiment de les persones i n’anul·lava el cansament durant més de 12 hores

El Pervitin, una metamfetamina que va ser incorporada al material de campanya de les tropes nazis. (Font: Viquipèdia)

Els soldats nazis van incorporar al seu material de dotació Pervitin a partir de l’1 de setembre de 1939. Només durant la invasió de Polònia, se’n van distribuir 35 milions de pastilles. Un dels grans consumidors va ser la Divisió Panzer del general Rommel, que va obrir-se pas sense aturador durant jornades seguides amb els seus tancs. En un avió nazi abatut durant els bombardejos del Regne Unit, hi van trobar algunes pastilles, que van ser immediatament analitzades pel Premi Nobel en Medicina el Dr. Henry Hallet Dale. El resultat va ser clar: metamfetamines. Per ser justos, la Segona Guerra Mundial es va materialitzar en el llançament de projectils, però també en el consum de drogues sintètiques per part dels dos bàndols, ja que els aliats van distribuir milions de pastilles d’amfetamines a les seves tropes.

En els seus inicis, Adolf Hitler era una persona vegetariana i que no fumava ni bevia per ser un exemple de la puresa però d’altres oficials no van seguir mai aquest camí, com el cap de la Luftwaffe, Hermann Göring, que era addicte a la morfina. Però el 1936, el Dr. Theodor Gilbert Morell es va convertir en el metge personal de Hitler i també d’altres als comandaments del Reich. Davant l’esgotament del Führer i la necessitat de mantenir-se lúcid per fer llargs i contundents discursos, va començar a injectar-li gairebé diàriament un complex vitamínic que contenia també glucosa i hormones de semen de brau. Segons escriu Norman Ohler en la seva obra El gran deliri (Ed. Crítica, 2016), li va arribar a administrar fins a 74 substàncies diferents, sovint sense coneixement de Hitler, de les quals deixava constància encriptada al seu llibre de registre. Entre d’altres, necessitava barbitúrics per a dormir durant algunes hores seguides i també va ser addicte a l’Eukodal, fabricat pels laboratoris Merck, actual oxicodona (un opioide molt addictiu similar a l’heroïna), i a la cocaïna. Els efectes d’aquesta drogoaddicció van ser múltiples: des de tenir les venes col·lapsades amb durícies per excés de punxades de Morell, fins a no agafar el telèfon durant el desembarcament de Normandia perquè estava sota els efectes dels estupefaents que havia pres per a poder dormir, passant per deliris i angoixes.

L’Eukodal, un opiode sintètic similar a l’heroïna amb potents efectes euforitzants. (Font: Universitat de Barcelona)

A més, va suposar la mort de desenes de milers de soldats nazis per congelació i hipotèrmia a l’Operació Barba-roja d’invasió de l’URSS iniciada el 1941, en la qual Hitler va considerar que no calia dotar de roba d’abric els soldats perquè abans de l’hivern ja haurien guanyat la guerra, però l’hivern rus els va sorprendre en la batalla i molts van morir. 

La darrera substància que va fer ingerir va ser el cianur, amb què va posar fi a la seva vida el 30 de maig de 1945 al seu búnquer de Berlín. Tanmateix, aquesta addicció a les drogues es va mantenir sempre en secret per tal de no desmitificar el mite nazi de la puresa i la supremacia de la raça ària.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>