El coneixement com a forma de llibertat. "La lengua de las mariposas" - Ab Origine Magazine

Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 5
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

Aquest any 2019 es compleixen dues dècades de l’estrena de La lengua de las mariposas, obra magna de la història cinematogràfica espanyola, així com 80 anys del final de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Amb la direcció de José Luís Cuerda, guió de Rafael Azcona, música d’Alejandro Amenábar i actuació de Fernando Fernán Gómez, la pel·lícula tenia tots els elements per a ser una obra mestra del tan treballat tema de la Segona República i la Guerra Civil.

Ara bé, el retrat que l’obra fa del període no és en absolut l’habitual: en lloc de les èpiques Barcelona i Madrid, epicentres del republicanisme i el moviment obrer, l’acció se situa en un poblet de Galícia, en lloc del protagonisme de dones i homes d’acció com per exemple a Tierra y Libertad (Loach, 1995) o Libertarias (Aranda, 1996) els protagonistes són gent comuna, principalment el mestre de l’escola del poble i un dels seus alumnes, a més de la resta d’habitants de la localitat. Igualment, en lloc d’una trama basada en els turbulents canvis polítics i socials que van suposar la Segona República i la Guerra Civil, el guió presenta aquests processos històrics únicament com el teló de fons d’una història d’humanisme molt més concreta però carregada de simbolisme.

La relació entre el nin protagonista i el seu mestre representa l'intent de la República de forjar una nova generació espanyola lliure, demòcrata i progressista. Font: https://hoytocablog.wordpress.com/2017/04/18/las-mariposas-tienen-lengua/
La relació entre el nen protagonista i el seu mestre representa l’intent de la República de forjar una nova generació espanyola lliure, demòcrata i progressista. Font: https://hoytocablog.wordpress.com/2017/04/18/las-mariposas-tienen-lengua/

D’aquesta manera, la trama presenta personatges infantils, innocents i ignorants envoltats d’adults amb unes relacions polítiques i socials molt més complexes i problemàtiques, principalment la pugna entre els elements progressistes de la societat i els ancorats en un passat antiliberal i caciquil.

Enmig d’ambdós mons trobem el personatge del mestre interpretat per Fernán Gómez, un profund humanista que viu amb passió la seva tasca com a educador i que cerca generar un esperit científic crític en els seus alumnes per tal que entenguin l’univers natural i humà que els envolta i es puguin moure lliurement en ell. Fernán Gómez doncs, representa i fa un homenatge al film a la destacada generació de mestres i professors que aprofitant l’extensa tasca educativa de la Segona República en el seu primer bienni (1931-1933) van desenvolupar la seva obra educadora. Altres obres importants sobre aquest tema serien Historia de una maestra (Aldecoa, 1990) o Maestros de la República (Iglesias, 2006).

La relació entre el nin protagonista i el seu mestre representa l'intent de la República de forjar una nova generació espanyola lliure, demòcrata i progressista. Font: https://hoytocablog.wordpress.com/2017/04/18/las-mariposas-tienen-lengua/
La innocència i alhora curiositat del nin protagonista representa la incapacitat històrica d’Espanya per a desenvolupar-se i les ànsies de tota una generació per a revertir aquesta realitat. Font: https://nelsoncarro.com/?q=node/863

Per altra banda, l’educació del protagonista i els seus companys marca el desenvolupament personal d’aquests, que seria un reflex del creixement de tota la societat del moment, fet també visible en el reconeixement social que rep el mestre dins el poble.

Certament, la major part d’habitants del poble valoren positivament el treball del mestre però hi ha alguns, els representants de les classes socials dominants i de l’Església, que mostren reserves sobre la seva tasca, ja que podria resultar transformadora tant en l’àmbit social com polític.

Aquests elements són els que cap al final del film, quan s’observi la polarització social creixent que marcarà el final de la República, el cop d’Estat i l’inici de la Guerra Civil, portaran a terme la repressió dels habitants del poble considerats contraris a la “croada nacional” entre els quals destaca el mestre.

Quan a la darrera escena de la pel·lícula, la més destacada i recordada, el mestre i altres homes són portats en camió per a ser afusellats mentre la gent del poble els insulta i el mateix nin protagonista els llança pedres, hom queda convençut que la barbàrie i el fanatisme s’han imposat a la convivència i el coneixement. La icònica darrera imatge de l’infant perseguint al seu mestre amb la pedra a la mà és la màxima expressió de tot plegat: després de la ira imposada i irracional el gest canvia cap a una manca de comprensió i tristesa d’enorme profunditat com a representació de la tragèdia que estava vivint tot un país. Es tracta tal vegada de l’escena més dramàtica de la història del cinema espanyol, un final realista que no et trenca el cor sinó que directament te’l redueix a cendres.

En una època en què vivim acusacions creuades sobre adoctrinament a les aules, es podria destacar l’exemple del mestre del film que, tot i que deixa veure la seva ideologia política en la memorable escena del discurs a l’aula a causa de la seva jubilació i a una altra en la que es veu com té un exemplar de La conquesta del pa de Kropotkin a casa seva (el propi Fernán Gómez fou membre de la CNT), mai no parla de política als seus alumnes, sinó que simplement els dóna els elements de coneixement objectius essencials perquè en el futur ells mateixos puguin decidir en què creure i què defensar.

lengua-mariposas_roc
La darrera escena del film es connecta amb el vell mite de la barbàrie hispànica i la lluita fraternal entre les Dues Espanyes, simbolitza el triomf de l’odi i el fanatisme sobre la tolerància i la raó. Fonts: http://www.agenciapacourondo.com.ar/cultura/recomendacion-de-amigo-la-lengua-de-las-mariposas i http://www.rtve.es/ respectivament.

Duelo a garrotazos

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>