Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages

L’abril de 1836, l’anomenada Revolució de Texas triomfava, i la fins aquell moment província mexicana es convertia en una república independent, clarament alineada amb els designis dels Estats Units. Els nord-americans es trobaven immersos en un dels majors i més ràpids processos expansionistes de la història, la conquesta de l’Oest, guiats pel Destí Manifest, és a dir: la creació d’una gran nació agrària i pròspera, un paradís terrenal, en les terres “buides” d’occident. I eren buides, segons l’opinió pública del nord, ja que els indígenes, “no civilitzats”, i els mexicans no en donaven un ús com el que la tecnologia europea i la força de voluntat dels habitants anglosaxons del Nou Món combinats podien dur a terme.

Popular representació del Destí Manifest dels Estats Units en camí cap a l’Oest. Font: Viquipèdia
Popular representació del Destí Manifest dels Estats Units en camí cap a l’Oest. Font: Viquipèdia

Mentrestant, Mèxic estava immers en la convulsa època dels cabdills. Dominat intermitentment per Antonio López de Santa Anna i en constant convulsió interna, la crisi econòmica i social era evident. Havien perdut Texas davant un grup de colons amb el suport dels Estats Units, però no estaven disposats a permetre l’annexió de la nova República als enemics del nord; coneixien que el pla del Destí Manifest, l’objectiu del govern nord-americà, era arribar al Pacífic per la Califòrnia mexicana.

Els Estats Units, però, també eren en un moment de dificultats polítiques, encetant de ple el debat sobre l’esclavitud. Texas, al ser un Estat esclavista, podia decantar la balança cap a aquella facció política, pel que la seva annexió s’allargà durant gairebé deu anys. En l’arribada del demòcrata, expansionista i esclavista James K. Polk a la Casa Blanca el 1845, però, la balança es decantà i es decretà l’annexió de Texas als Estats Units, a més d’enviar una oferta al Govern mexicà per a la compra de l’Alta Califòrnia i Nou Mèxic. Aquesta fou rebutjada, davant del que Polk respongué enviant un fort destacament de tropes a la frontera.

Els mexicans prengueren l’annexió de Texas i la forta presència militar dels veïns del nord com un atac directe; Ulysses S. Grant, en les seves memòries, reconeixeria que els moviments militars nord-americans anaven destinats a provocar la guerra, tot i no tenir èxit. Les primeres escaramusses donarien pas a la declaració oficial de guerra per part dels Estats Units a Mèxic el 13 de maig de 1846, i ràpidament els nord-americans trencaren el seu exèrcit per a obrir fronts a Califòrnia, la costa del Pacífic, Nou Mèxic i la frontera texana.

La batalla de Cerro Gordo, un dels moments bèl·lics importants en la guerra. Font: Encyclopedia Britannica.
La batalla de Cerro Gordo, un dels moments bèl·lics importants en la guerra. Font: Encyclopedia Britannica.

La diferència entre el potencial militar de la potència del nord amb els mesoamericans en decadència es va fer evident ben aviat. Els Estats Units es feren de forma fugaç amb el nord mexicà, i desembarcaren al port de Veracruz amenaçant l’altiplà central. Tractant d’esquivar el nombrós -però mal preparat- exèrcit de Santa Anna, els nord-americans iniciaren una travessia d’alta dificultat fins a la ciutat de Puebla, hostil al cabdill mexicà i que es rendí sense oposició. Des d’allà, l’exèrcit dels Estats Units passà a la batalla oberta, i després de trobades de gran importància com la batalla de Churubusco o la de Chapultepec, tingueren via lliure per la presa de la Ciutat de Mèxic. Santa Anna intentà el que fou la seva última campanya, contra la línia de comunicacions de la capital amb el port ocupat de Veracruz, sense èxit. Els Estats Units havien vençut i el cabdill va retirar-se, tot i continuar sent un personatge venerat com a heroi al país.

La victòria forçà als mexicans a firmar el tractat de Guadalupe Hidalgo el 1848, on es confirmaren els desitjos expansionistes de l’administració Polk. Els Estats Units annexaren, a part de Texas, la meitat de l’estat actual de Colorado, Nou Mèxic, Utah, Nevada, Arizona i Califòrnia, completant l’expansió territorial cap a l’oest. Alhora, en aquell mateix any, es descobririen grans jaciments d’or a Califòrnia, que durien a la febre per a aquest metall provocant una gran emigració envers el Pacífic; això expandí de forma efectiva la frontera econòmica nord-americana fins a San Francisco, escollit com a port més important de la zona. Mèxic fou compensat amb una suma irrisòria de dòlars, i es donà la possibilitat als ciutadans mexicans residents a les zones conquerides, d’emigrar al seu país o rebre la ciutadania nord-americana amb plens drets. Poc després, el 1853, els Estats Units comprarien una nova franja de terreny, l’anomenada compra de Gadsden, davant la por de Mèxic a tornar a entrar en un enfrontament directe amb el nord.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>