Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages
debat
efemerides
numeros
destripant
curiositats
vides_paralleles
histories_esport
reaccions_medievals
ressenya
origens
popup_theme
elementor_library
Filter by Categories
Actualitat
Anècdota
Article
Cròniques
Curiositats
Debats Historiogràfics
Deformant la història
Editorial
Entrevista
Número 0
Número 1
Número 10
Número 11
Número 12
Número 13
Número 14
Número 15
Número 16
Número 17
Número 18
Número 19
Número 2
Número 20
Número 21
Número 22
Número 23
Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya
Número 25
Número 26
Número 27
Número 28: Especial Desobediència Civil
Número 29
Número 3
Número 30
Número 31: 50 anys del maig del 68
Número 32
Número 33
Número 34
Número 35
Número 36
Número 36. Especial Primera Guerra Mundial
Número 37
Número 38
Número 39
Número 4
Número 40. Especial Guerra Civil
Número 41
Número 42
Número 43
Número 44
Número 45
Número 46
Número 47
Número 5
Número 6
Número 7
Número 8
Número 9
Ressenyes
Revistes
Sin categoría
Últimes novetats

El dia 3 de novembre de 1903, Panamà es va separar definitivament de Colòmbia.

Simón Bolívar, fundador i president de la Gran Colòmbia.
Simón Bolívar, fundador i president de la Gran Colòmbia.

Per Panamà no va ser la primera independència. El país centreamericà va viure un autèntic anar i venir territorial des de que es va independitzar d’Espanya l’any 1821, sobretot provocat pel fet de ser un país petit i poc potent econòmica i militarment. Va ser per decisió pròpia que es van unir a la Gran Colòmbia, el projecte de Simón Bolívar, integrat per Equador, Veneçuela i Nova Granada (Colòmbia). L’any 1930, quan amb la mort de Bolívar, el projecte polític es va col·lapsar, i alguns països van decidir separar-se’n: Veneçuela i Equador van marxar, i Panamà va decidir seguir-ne l’exemple, però el seu intent d’independència va fracassar, i la Gran Colòmbia, desintegrada, va passar a ser la República de Nova Granada.

Deu anys més tard, Panamà va intentar independitzar-se de Nova Granada, però només va ser reconegut per Costa Rica i els Estats Units. Un cop més, la independència no va fructificar, i es va obrir un nou període històric: Nova Granada va fer importants concessions als Estats Units a Panamà, a canvi de garantir l’ordre i l’obediència d’un país rebel. Els americans van intervenir militarment diverses vegades al país centreamericà, que l’any 1863 va passar a ser un estat sobirà dins els Estats Units de Colòmbia, el nou ens polític hereu de Nova Granada. Aquest estatus tampoc va durar; 23 anys més tard, Panamà va passar a ser un simple departament sota control directe del govern colombià. Per si fos poc, el país va viure un sagnant episodi entre 1899 i 1902: la guerra dels mil dies, que va enfrontar a liberals i conservadors, i va causar nombroses baixes entre la població.

Va ser el 3 de novembre de 1903, després de 17 intents d’independència i 4 declaracions, que el país, per fi, va aconseguir-ho. Tot i que tropes del govern de Colòmbia estaven sobre el seu territori, més de mil panamenys armats i la seva inventiva a l’hora d’arrestar als caps militars colombians van aconseguir la rendició de les forces de Bogotà. Evidentment, Colòmbia va intentar revertir la situació mitjançant la diplomàcia i l’ocupació militar, però els Estats Units van reconèixer la independència panamenya i no van actuar militarment contra el país. La resta de països llatinoamericans, així com les potències europees, també van reconèixer la independència.

Bandera de Panamà: el color vermell representa el partit liberal, el blau representa el partit conservador, i el blanc representa la pau que van assolir després de la Guerra dels Mil dies. Font. wikipedia.
Bandera de Panamà: el color vermell representa el partit liberal, el blau representa el partit conservador, i el blanc representa la pau que van assolir després de la Guerra dels Mil dies. Font. wikipedia.

Des de llavors, la història de Panamà no ha estat fàcil. En aquests més de 100 anys, el país ha viscut des de cops d’estat fins a invasions estatunidenques –amb centenars de víctimes mortals–, i altres conflictes amb el país nord-americà, especialment relacionats amb el canal de Panamà. Però també han existit fets positius, com la plena sobirania panamenya del Canal de Panamà o la seva primera presidenta dona, Mireya Moscoso, ambdós fets succeïts l’any 1999.

 

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>