Rammstein i la turbulenta història d'Alemanya, feta música - Ab Origine Magazine

Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages

Deu anys han estat necessaris per a què l’últim àlbum de la banda d’industrial metal o shock rock Rammstein, hagi pogut veure la llum. I ho fa jugant a l’estil que sempre li ha agradat a aquesta banda: generant controvèrsia. No és que els seus anteriors àlbums no fossin provocatius, ja que han tractat temàtica molt diversa-i polèmica- al llarg de la seva carrera: canibalisme, sadomasoquisme, sexe… però el seu últim treball ha aconseguit que tots aquests temes hagin quedat en un segon pla per una sola raó: la història d’Alemanya. Per cert, el seu últim disc no té títol. L’única referència que ens dóna Rammstein per identificar-lo és un misto sobre un fons blanc. Cadascú que tregui quin missatge ens està donant la banda amb aquesta portada.

Portada últim allbum de Rammstein(2019) Font: Viquipèdia
Portada últim allbum de Rammstein(2019)
Font: Viquipèdia

Deixant de banda a aquests detalls del disc, el tema que ens ocupa és com Rammstein parla de la història de la seva terra natal. Ja van començar a generar molta controvèrsia molt abans que sortís el disc, especialment a Alemanya, llençant el primer videoclip promocional amb la cançó “Deutschland”. El vídeo comença amb una patrulla romana enmig d’un bosc de la Germania Magna on es troben una dona misteriosa tallant caps de soldats caiguts l’any 16 dC, any en què va concloure la conquesta dels territoris germànics per part de l’Imperi Romà. Malgrat l’any, el vídeo fa referència de manera indirecta a la batalla del bosc de Teutoburg, on diverses fonts assenyalen que Roma va patir una forta derrota i on van morir uns 20.000 soldats romans a mans de les tribus germàniques dirigides pel cabdill militar Arminius. Per tant, ja amb aquest inici la banda alemanya ens està dient que la cançó parlarà de la història violenta del seu país.

Tot seguit, però més breu, veiem el líder i vocalista de la banda Till Lindemann en una escena vestit com un lluitador professional, a cop de puny amb un dels guitarristes de la banda en un ambient que evoca els anys 20 o “els bojos anys 20”. Des del punt de vista de la banda en aquesta escena, malgrat que la dècada dels 20 no hi havia conflicte bèl·lic a Alemanya això no vol dir que la violència desaparegués del país i que aquesta passés de ser una violència motivada per la política, a una violència motivada per l’entreteniment que sobretot es podia trobar en els clubs de lluita. Ràpidament, passem a un altra escena on els integrants de la banda vesteixen armadures medievals i que evocaria breument la participació dels antics territoris alemanys o el Sacre Imperi Germànic en les croades. De fet, tenim una referència al Sacre Imperi Germànic a través de l’armadura daurada amb l’àguila bicèfala que porta una dona negra. Aquest personatge resulta central al videoclip de Deutschland i anirà apareixent amb els membres de la banda i amb diferents vestits per a cada període històric. Però ja comentarem més endavant de qui es tracta.

La banda ens passa ràpidament a una altra escena on ens traslladen al període de la RDA-República Democràtica Alemanya- el qual és ben conegut pels integrants del grup, ja que la majoria d’ells van néixer a l’Alemanya Oriental. Aquí representen ser en una oficina governamental de la RDA i on els membres del grup van vestits amb els uniformes militars del període comunista, un bust de Friedrich Engels i el baixista de la banda vestit d’astronauta el qual s’especula si podria fer referència a Yuri Gagarin o a l’astronauta alemany Sigmund Jähn que va ser el primer alemany en viatjar a l’espai. A continuació, sense adonar-nos, els alemanys ens mostren ràpidament l’accident més famós de la història de l’aeronàutica alemanya: l’accident del dirigible Hindenburg a la ciutat de Nova York i que havia de ser una de les moltes mostres del ressorgiment d’Alemanya amb l’arribada del nazisme. Per acabar-ho d’adobar, la banda ens porta ràpidament a l’època de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) on es veu als integrants del grup celebrant un banquet caníbal, on devoren a la mateixa dona que apareixia vestida amb l’armadura daurada anteriorment. Efectivament, la banda ens recorda aquí que durant aquest conflicte del segle XVII, les fams van ser recurrents a Europa Occidental-però més especialment al Sacre Imperi Germànic-causades per les males collites i un canvi en el clima que va provocar que el canibalisme fos una de les principals vies de subsistència, agreujades pels trenta anys que va durar aquest conflicte bèl·lic.

Després de presenciar aquesta macabra escena, la banda ens trasllada a una presó on hi ha diversos elements barrejats, però caldria destacar-ne un parell: la protagonista del videoclip vestida amb l’uniforme militar de l’Imperi Alemany del segle XIX, que evocaria breument l’època del colonialisme i els presos bregant amb els carcellers on se’ls veu llençant feixos de bitllets a terra sense parar.

Aquest simple fet, ens vol recordar de manera subtil que un cop acabada la Primera Guerra Mundial i fins al 1923, Alemanya va passar un període de crisi econòmica coneguda com el període de la hiperinflació, on els preus de tots els productes van pujar de manera abrupta i el marc alemany va patir una forta devaluació fins a arribar al punt que no tenia cap mena de valor.

Ara bé, si tot això ja no semblava prou polèmic de tractar, Rammstein fa una passa més enllà i s’atreveixen amb l’episodi més fosc de la història alemanya i el que ha motivat la major polèmica amb la banda: el Nazisme i l’Holocaust. En l’escena que es tracta aquesta temàtica, ens ensenyen un camp on són llençats els famosos coets V-2, que es van fer servir breument quasi acabant la Segona Guerra Mundial contra la població civil de Londres. Un cop els coets desapareixen del pla, se’ns mostra a quatre membres del grup vestits amb un uniforme de ratlles que recorden als que portaven els interns dels camps de concentració. Els quatre membres del grup, porten quatre distintius que feien servir els nazis per classificar els presos i en aquest cas la banda ha volgut fer referència a quatre col·lectius, en concret i aquells que van patir una forta persecució per part del III Reich: jueus (estrella de David), gitanos (triangle de color marró), polítics (triangle vermell, que identificava els dissidents polítics) i homosexuals (triangle rosa).

Aquesta part ha sigut darrerament molt criticada a Alemanya i especialment des d’aquelles entitats dedicades a preservar i difondre la memòria de l’Holocaust, ja que s’ha considerat que la banda ha banalitzat el patiment de les víctimes, ha tractat l’Holocaust de manera superficial i l’ha aprofitat per autopromocionar-se. I si això no fos prou, la polèmica també ha vingut donada perquè el vocalista en l’escena que recorda l’Holocaust canta una frase molt coneguda a Alemanya que abans era l’element central del seu himne nacional i que va ser eliminat després de la Segona Guerra Mundial i considerat un tabú: “Deustchland über alles” (“Alemanya per sobre de tot”). A més a més, ho canta d’una manera molt decidida, mirant a càmera i quasi sense instruments per donar-li força aquesta idea de la pàtria per damunt de qualsevol aspiració individual.

Malgrat tot, ni molt menys la banda es pot considerar una nostàlgica del nazisme o que simpatitzi amb l’ideari de dretes. Si ens fixem en el moment d’entonar “über alles” (“per sobre de tot”), el cantant ho canvia per “über allen”(“per sobre de tots”). Aquest detall és prou important, ja que amb aquest “über allen” podria fer-nos entendre que la crítica que fa la banda amb Deutschland vindria donada que aquest lema ha sigut el “leit motiv” del seu país des de l’època dels romans fins al present: la construcció d’Alemanya s’ha fet a costa de les vides de milions de persones durant desenes de generacions, i de forma brutal.

Un altre element que ens ho descartaria, és la nostra protagonista, que no és ni més ni menys que l’actriu negra alemanya Ruby Commey. Si us fixeu, crida l’atenció que ella surt amb Rammstein durant tot el videoclip i vestida amb el vestuari de cada època sense interrupció. Això és perquè ella és la representació personificada, des de l’òptica de la banda, d’Alemanya. Tant i fa els canvis d’època i de vestuari, que Alemanya continua restant inalterable a la història i a Rammstein en la representació d’aquesta protagonista. En el videoclip se la caracteritza com una dona que observa -inclús en algun cas participa- de tot el que succeeix al seu voltant d’una manera molt freda i distant tot i que en algun moment expressa un cert sentiment de tristesa davant de tants successos violents. No deixa de ser provocador que una actriu negra personifiqui un país que s’ha associat històricament a la ‘blancor’ de la seva gent i la seva pertinença (especialment durant el nazisme) a la raça ària.

L'actriu negra alemanya, Ruby Commey, és la personificació d'Alemanya en el videoclip "Deutschland". Font: Reddit
L’actriu negra alemanya, Ruby Commey, és la personificació d’Alemanya en el videoclip “Deutschland”. Font: Reddit

Una altra escena que té un simbolisme prou significatiu, es produeix al voltant d’una foguera, on es crema un individu amb un mecanisme llançaflames. Al seu voltant es reuneix un petit grup de monjos amb la creu que podrien ser inquisidors i membres de les Sturmabteilung (SA) o “guàrdies d’assalt”, el cos paramilitar del partit nacionalsocialista alemany que es va caracteritzar per assaltar i apallissar comunistes i especialment, jueus. Però especialment també se’ls recorda per la crema de llibres el 10 de maig de 1933, cosa que també reflecteix. Amb aquesta trobada, la banda vol reforçar el missatge que la persecució de les idees o l’eliminació de l’adversari a Alemanya tot i que l’han practicat grups totalment diferents en diferents èpoques, resta inalterable al pas del temps.

Per últim però no menys important, no podem obviar el missatge que Rammstein ens fa arribar a través de la lletra. En comparació amb treballs anteriors, no té la complexitat de Mein Teil o Wiener Blut. No els hi fa falta. La lletra de Deutschland en línies generals els de Rammstein deixen clar l’amor que té la banda per la seva terra, però alhora també expressen el seu sentiment de vergonya al veure com han succeït aquestes atrocitats al llarg de la història del seu país i critiquen com sovint aquests fets, que impliquen una violència brutal, s’han tractat de manera molt freda.

Crema de llibres a Berlin el 10 de maig de 1933. Font: Wikimedia Commons
Crema de llibres a Berlin el 10 de maig de 1933. Font: Wikimedia Commons

Leave a Reply

avatar
  Subscribe  
Notify of