Cercar a Aborigine

Generic selectors
Exact matches only
Search in title
Search in content
Search in posts
Search in pages

La fascinació pel nazisme

Ni tan sols el centenari del final de la Primera Guerra Mundial (1914-18) el 2018 ha sigut capaç d’eclipsar la nostra fascinació morbosa pels nazis. Continua havent-hi una assídua demanda de títols relacionats amb el nazisme i la Segona Guerra Mundial (1939-45); la prova d’això és la gran quantitat de títols que apareixen any rere any en les editorials i llibreries del nostre país.

Fins que el mercat o la indústria cinematogràfica no ens facin canviar de gustos per la Gran Guerra (quelcom que pot començar a albirar-se amb l’aparició als cinemes de la pel·lícula 1917), continuarem explorant fins a no poder més cada aspecte del règim nacionalsocialista (1933-45).

Moltes de les obres que han anat apareixent semblen voler respondre a una de les grans preguntes que es varen plantejar amb gran força després de la Segona Guerra Mundial: com va ser possible que una societat culta i moderna com l’alemanya, referent mundial indiscutible i bressol d’alguns dels genis més destacats del segle XX, votés primer a Adolf Hitler i després el seguís en la seva voràgine de destrucció i bogeria?

Molt sovint s’ha intentat resoldre aquesta pregunta d’acord amb les vivències dels mateixos alemanys, però menys comú ha sigut intentar donar una resposta segons els testimonis estrangers. Ja existeixen relats en primera persona excel·lent, com el de Sebastian Haffner (Història d’un alemany) que intenten donar una explicació. N’hi ha menys que ho narrin en la seva condició d’estrangers. I aquest aspecte és el que vol resoldre Julia Boyd amb el seu llibre Viajeros en el Tercer Reich.

Una història narrada per la classe mitjana anglosaxona

L’objectiu del llibre és encomiable, i és el de narrar l’evolució d’Alemanya entre 1919 i 1945 a través de la mirada estrangera. L’autora mateixa ens adverteix, però, de dos hàndicaps al seu llibre: la nacionalitat dels seus testimonis i la seva condició social. Aquests dos elements són essencials, perquè condicionen tot el to d’aquesta obra: els protagonistes als quals donarà veu l’autora són gairebé tots anglosaxons (o graviten al voltant del seu món, com l’imperi colonial britànic) o estatunidencs i, sobretot, són de classe mitjana cap amunt. Això és essencial per entendre que llegirem una etapa turbulenta de la història alemanya amb els ulls d’una classe social acomodada i que es relacionava també amb els seus iguals alemanys. Molts dels testimonis recollits en aquesta obra, a més, són alts funcionaris o empresaris que, per tant, podien tenir una visió molt diferent de la dels seus compatriotes que s’havien quedat a casa seva, però que estaven informats igualment del que passava a Alemanya gràcies als mitjans de comunicació de masses.

Virginia Woolf és una de les veus que l’autora del llibre, Julia Boyd, recull en el llibre. Font: Viquipèdia

L’autora ha fet una bona feina, quantitativament parlant: ha visitat cinquanta arxius i al llibre apareixen vuit pàgines de bibliografia, però ha fet una tasca essencialment de recopilació. Entre les pàgines del llibre trobarem individus molt diversos: estudiants universitaris, boy scouts, empresaris, ambaixadors, diplomàtics, artistes, escriptors, esportistes, etc. Però des d’un punt de vista social, són uniformes. Precisament, per la pertinença a uns determinats grups socials i nacionals, no s’observen grans contradiccions entre els testimonis, més enllà de les posicions personals de cada un.

Aquesta subjectivitat, precisament, és un altre dels punts flacs del llibre: voler fer una història de les ‘percepcions’ o ‘opinions’ (de manera fragmentada i juxtaposada) té un interès relatiu, i més encara, si no s’acompanya amb altres eines (com ara quadres estadístics) que permetin veure quina era l’acceptació del règim nazi dels testimonis en un moment o un altre. Sí que és interessant veure, però quin era el grau de suport que tenia el nazisme o el grau d’acceptació entre certs estrats de les classes mitjanes i altes alemanyes i anglosaxones i els seus arguments.

Els punts de vista esquerrans o més ‘proletaris’ queden pràcticament exclosos, ja que són minoritaris i no hi havia en aquell moment una classe treballadora capaç de viatjar fins al III Reich. És, per tant, una narració basada en les experiències de la classe mitjana. És una història ‘mitjanocèntrica’.

Els nazis. Un mal passatger?

Un dels mèrits dels llibres és el de captar, més que un posicionament nítid sobre l’acceptació o rebuig del nazisme (amb el qual la gent se sentiria creixentment incòmode a mesura que anés avançant la dècada dels trenta), és el sentiment d’ambivalència respecte al nazisme. Hi havia un motiu pel qual moltes famílies estatunidenques i britàniques enviaven els seus fills a estudiar a Alemanya, fins i tot poc abans de l’esclat de la Segona Guerra mundial.

I és que, més enllà de ser una de les primeres potències industrials, Alemanya era també una enorme força cultural i tenia algunes de les millors universitats del món. La perspectiva eminentment anglosaxona del llibre sovint impedeix veure que això no només era un potent atractiu per als anglesos, sinó sobretot per als habitants de tota Europa Central, els quals podien sentir-se com que formaven part d’una cultura alemanya que depassava les fronteres nacionals (la “Kulturnation”) i per als quals la llengua alemanya era un símbol de llibertat, progrés i modernitat. Això era especialment cert per als jueus.

Les òperes, la modernitat dels seus espectacles, l’atractiu d’un Berlin liberal, el festival de Bayreuth, el turisme de masses naixent… totes aquestes experiències conformaren l’opinió d’uns estrats socials i uns individus (molts dels quals eren membres d’una elit governant) que, fins i tot després de lluitar contra Alemanya durant la Primera Guerra Mundial i les notícies creixents dels abusos del règim nazi, es negaven a creure que aquell país pogués caure en la barbàrie més absoluta; o com a mínim, consideraven que Hitler i els seus acòlits eren un mal passatger explicable per la humiliació nacional que havien patit els alemanys després de la Primera Guerra Mundial. La perenne amabilitat i eficiència de l’alemany comú, la propaganda, la gran amabilitat que desplegaren els alemanys devers els anglesos (ja fossin turistes o alts mandataris), etc. feren que molts no volguessin reconèixer la realitat. Especialment interessant de veure és el paper de misèria que tingueren alguns dels intel·lectuals i artistes anglosaxons que estigueren a Alemanya durant aquells anys (amb algunes excepcions de renom, com Thomas Wolfe).

Alemanys passant davant de comerços jueus destrossats, després de la “Kristallnacht”, a Magdeburg. Font: Viquipèdia

La “Kristallnacht, però, representà un punt d’inflexió en la percepció dels viatgers del Tercer Reich sobre la suposada cara amable del nacionalsocialisme. Però d’aquí sorgeix una pregunta que hauria d’incomodar a tothom: si bé és cert que es coneixien les notícies sobre l’antisemitisme al III Reich, per què tanta gent es negà a veure la realitat? La resposta sembla ser terriblement senzilla: perquè la fòbia als jueus estava prou estesa a arreu d’Europa per ser considerada normal i perquè es considerava que no era un motiu suficient per haver de censurar el règim alemany.

Les qüestions i fets que permeteren l’auge del nazisme a Alemanya són copiosos i molt complexos. Aquest llibre n’analitza uns quants gràcies a una organització en capítols que progressen cronològicament i que, al mateix temps, van fixant-se en diferents aspectes (la postguerra, l’alliberament sexual, la crisi econòmica, l’arribada de Hitler al poder, les Olimpíades de 1936, l'”Anschluss”…). Però el fet de no comptar amb una narrativa coherent (el text és una juxtaposició d’opinions d’uns i altres) en perjudica el resultat final; i el seu enfocament decididament de classe i nacional en limita el potencial, obviant que les primeres víctimes del nazisme foren la classe treballadora alemanya, els jueus i els països que el rodejaven.

0 comments

XHTML: You can use these tags: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>