Context i antecedents Al juliol de 330 aC l’avantguarda de l’exèrcit d’Alexandre atrapà i executà a Darios III, qui en aquells moments, encara monarca de l’Imperi Persa, fugia cap a Bàctria i Sogdiana després d’haver sigut derrotat a la batalla de Gaugamela. A partir de llavors i durant més de dos anys, Alexandre es va […]

La figura de Flavi Claudi Julià, qui només governà l’Imperi Romà dos anys (361 – 363), va commoure els esperits del seu temps, tant cristians com pagans. Per als primers, la irrupció de Julià, en tant que restaurador dels antics cultes, suposà la constatació que la victòria constantiniana encara no era absoluta. Per als segons (és a dir, els partidaris de l’antiga religió romana dels períodes republicà i alt imperial) significà l’oportunitat, perduda, de recuperar les antigues quotes de poder. Els coetanis a Julià van concebre’l com un punt de no retorn, atès que, quan morí a terres perses, va desaparèixer un dels últims emperadors romans amb un ple convenciment sobre la necessitat de salvaguardar la unitat territorial de Roma, la seguretat interior i exterior, la grandesa de l’imperi, i, sense cap mena de dubte, el determinant paper que havia de jugar la religió. Així doncs, tot i que el seu regnat fou extremadament breu, se l’ha considerat una de les figures més importants de l’antiguitat tardana.

Batalla de Cinoscéfalos (197 dC). Enfrontament militar lliurat en el context de la II Guerra Macedònica entre les legions de la República romana, encapçalades pel procònsol Tit Quinti Flaminí, i l’exèrcit del Regne de Macedònia liderat pel rei Filip V. La trobada va acabar en una decisiva victòria de Roma. Autor: Radu Oltean. Font: Arre […]