Número 0

ara-2
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Ubi sunt: Per què la Història al segle XXI

En una societat que ha iniciat el segle XXI amnèsica de totes les lliçons de la seva història (especialment la més recent, la del segle XX) i que sembla que hagi d'encarar una sèrie de situacions que no havien tingut mai un precedent, la Història ens pot ajudar a donar-nos perspectiva, empenta i un enfocament crític en els temps que vivim. La Història pot ser també un instrument útil de canvi i és més necessària que mai per a entendre i mantindre les conquestes realitzades en el passat.
JP-BLACKWATER-videoSixteenByNine1050
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Blackwater i els desafiaments de les empreses privades en els conflictes actuals

Els conflictes militars han canviat molt des de la dècada dels vuitanta: la privatització (la guerra com a negoci), la pèrdua d'importància del caràcter estatal de la guerra, la sofisticació de les tecnologies bèl·liques, etc. dibuixen un nou panorama. L'empresa "Blackwater" pot ser un terrible exemple paradigmàtic sobre com estan canviant els conflictes armats.
La sodomia era considerada com un dels pitjors pecats
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Sodomia: història d’una intolerància a través de la teologia medieval

Els comportaments sexuals que no tenien com a finalitat la reproducció han estat mal vistos per l'Església, però en el cas de la sodomia fins i tot era considerada com un dels pecats que més corrompia l'ànima. A través de textos originals de la teologia medieval, observem l'odi cap a aquest pecat.
Portada Harem
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Submissió, sexe i lascívia?

L’harem. Què suscita aquesta paraula a la m ent de les persones? De l’harem s’ha dit de tot; s’han escrit llibres, pintat innombrables quadres, rodat pel·lícules, fantasejat, temut... Però sobretot s’ha desconegut, i actualment encara es desconeix. Tot l’interès que ens causa una concepte tan remot i exòtic com l’harem a les persones del món occidental és degut a la falta d’informació del qual en tenim.
800px-Burning_of_jan_hus_at_the_stake_at_council_of_constance
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els hussites: de la reforma des de dalt a la revolució, passant a sang i foc

Un dels reformistes religiosos que ha caigut més en l'oblit ha estat John Hus. Nascut al Regne de Bohèmia, el que és avui la república Txeca, va elevar les seves crítiques cap a una Església que abusava del seus feligresos. Després de ser condemnat i cremat a la foguera, els seus seguidors van organitzar una revolta que va presentar resistència militar al Vaticà.
Carlemany
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El Poder a Europa I : papes, antipapes i emperadors

El poder a Europa ha estat sempre el motiu més important de disputa entre els seus governants, la idea del Imperi Romà, continuarà tot i la seva desaparició, l'intent per part de molts governants controlar tota la cristiandat, els portarà a lluitar entre ells, arribant a un conflicte en el qual hi haurà dos opositors principals durant tota l'Edat Mitjana, el poder religiós i el poder imperial. Per resumir-ho, el poder laic contra el poder eclesiàstic.
SAMSUNG DIGITAL CAMERA
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La revolució Safàvida

De com Ismael, descendent d’una llarga estirp de caps d’un ordre religiosa xiïta al nord de l’actual Iran, arribà al poder de Pèrsia i de com aquesta acció política tingué un efecte tan poderós en les relacions politiques i religioses dels pobles i els dinastes d’Orient Mitjà, i en la pròpia concepció identitaria de les gents que viuen a l’Iran d’avui dia.
Això és un peu de foto de la foto que hi ha aquí.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El concurs municipal de 1859 i les Barcelones que mai van ser

En el moment en que s'enderroquen les muralles de ciutat vella a Barcelona en 1854 es fa pensant en la obertura de la ciutat al Pla de Barcelona. El problema va venir quan el govern central va proposar el seu model i el govern municipal també es va veure legitimat per decidir el seu model d'urbanització que volia plantejar. Mentre el govern central ja tenia a Cerdà elaborant el seu model d'Eixample que tenim avui dia, l'ajuntament va obrir un concurs per decidir el seu model de ciutat. Anem a veure què van presentar...