Número 11

Sense títol1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La política exterior del primer franquisme durant els anys de la Segona Guerra Mundial (1939-1945)

El paper internacional que va jugar Espanya durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) el segueix cobrint un secretisme sorprenent. Franco hagué d’escollir entre alinear-se amb els seus coreligionaris nazi-feixistes d’Itàlia i Alemanya, inspiradors polítics i ideològics del seu règim, o comprendre que el capital i subministrament angloamericà era l’única via de supervivència real pel projecte polític iniciat amb la Guerra Civil. Les pretensions territorials del mateix Franco i el curs dels esdeveniments militars del conflicte feren que l’actuació d’Espanya, en el marc de la política exterior durant la Segona Guerra Mundial, estigués plena de matisos i contradiccions que encara avui resulten difícils d’analitzar. Estudiar els fets amb perspectiva, deslligats per fi de la versió oficial del règim franquista edificada des de 1945, ens permet adonar-nos que Espanya jugà un paper durant la conflagració bèl·lica més gran de la història plenament reprovable i egoista.
iran-and-america-foreign-policy
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Iranian foreign policy (Part I)

The Islamic Revolution of Iran in 1979, could be considered the milestone of Iran’s contemporary history. The ascension of Ruhollah Khomeini as the indisputable revolutionary leader with uncontested executive power converted the Islamic Republic into a fierce revisionist state. Backed in the principle of velayat-e faqih, Khomeini sought to develop the basic framework for Iran’s consolidation and transformation of the International System. Past experiences as the coup d’etat against Mossadeq in 1953, influenced enormously the will of Iranians, its elites and the desire of Khomeini to reinforce the economic and political independence of Iran and the avoidance of any interference in its domestic affairs, as well as exporting the Islamic Revolution abroad, reject any imperialism and support the liberation movements and the entire Muslim Community.
Sense títol1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Allò que Thatcher s’endugué: Els orígens de l’estat del benestar britànic

En aquest article ens proposem estudiar les causes, context i principals característiques del model d’estat de benestar britànic el Welfare State. Estudiarem el perquè de l’aposta laborista per la planificació econòmica i els passos que va seguir l’administració de Clement Attlee per la instauració de la reeixida economia mixta al Regne Unit.
mapa bcn
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La maquinària repressiva borbònica en el segle XVIII

La derrota de la Guerra de Successió no solament va significar per Catalunya l’abolició de les seves llibertats i constitucions. El Principat, després de la caiguda de Barcelona i a mesura que el conflicte anava avançant, va patir una duríssima repressió a tots nivells, assolint unes cotes de violència extraordinàries. El terror, la por, la inseguretat i sobretot el pànic es van inserir per sempre més en el cor i ànima dels catalans un cop el nou règim borbònic s’instaurà. En aquest article es pretén analitzar com fou de dura aquesta repressió borbònica, una repressió que responia a una extraordinària maquinaria de cinisme, odi i terror, que no s’oblidaria en els segles posteriors i marcarien un abans i un després en la història de Catalunya.
Sense títol23
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Formes d’organització de la societat ibèrica a partir de la interacció amb el món colonial durant el Primer Ferro

Qui té la iniciativa del comerç, els colonitzadors o els indígenes? En els darrers anys, els historiadors i arqueòlegs han centrat els seus estudis en el paper de les potències mediterrànies segons materials ceràmics importats, deixant de banda l'impacte per a les comunitats indígenes de l'actual Catalunya. Les dades obtingudes gràcies a la recerca arqueològica actual i els marcs teòrics, provinents de l'antropologia, podrien donar una nova perspectiva de les societats locals del Primer Ferro (s. VII-VI aC), evitant d'aquesta manera enfocaments difusionistes i de superioritat per part dels fenicis i grecs. En el present treball intentarem aportar les interpretacions proposades pels diferents autors i així posar de relleu els diferents sistemes d'organització social dels indígenes en el debat colonial.