Número 13

esteban-gesa-portaveu-municipal-popular-el-pp-esta-on-esta-gracies-a-manuel-fraga
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els orígens catalans del Partit Popular (I)

El Partit Popular és, actualment, el potent referent de la dreta espanyola. Com a partit és la versió perfeccionada i millorada d'Aliança Popular, una federació de forces polítiques que nasqué a la Transició de la mà de diverses personalitats del Règim Franquista. Tanmateix, podem afirmar que la primera força política de Fraga Iribarne va tenir uns orígens catalans i, fins i tot, amb finançament puntual del Partit Comunista.
imatge-j-canyamars
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Quan la realitat supera la ficció: les execucions exemplars en època medieval i moderna

La implantació del feudalisme a Europa generà un clima de violència que arribà a tots els estrats de la població. Una de les violències més presents durant el període es mantingué, com a mínim, fins al final de l’època moderna: la violència exercida pels diferents poders civils i religiosos cap als sectors que no encaixaven en el model de societat imperant en el moment. La brutalitat de les execucions en època medieval i moderna és un exemple molt clar d’aquesta violència. En aquest article s’exposen dos exemples molt distants entre ells, en el temps i en l’espai. Els dos casos tenen en comú l’ús d’una violència extrema que buscava ser exemplar: el cas de Joan de Canyamars, de finals del segle XV, i el de Tupac Amaru II, de finals del segle XVIII.
2
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Notes per a una cançó política: l’Orfeó Donostiarra a Barcelona (1910)

A vegades, en llegir diaris de fa uns anys, entre nombroses pàgines d’opinió política i articles d’economia, resulta curiós trobar-se amb reportatges dedicats a la vida cultural. Ja fossin llargues o breus, aquestes cròniques sobre concerts, recitals, funcions de teatre o d’òpera aconseguien un lloc meritori, fins i tot, al costat dels titulars de capçalera. Des de l’òptica actual, és sorprenent comprovar la importància que tenien aquest tipus d’esdeveniments, sobretot, quan hi havia ocasions en què la música podia competir per ocupar un espai tan disputat com el lloc natural de les notícies polítiques, la portada. Es podria plantejar, però, si el verb adequat és “ocupar” o, més aviat, “fusionar”; és a dir, si la música realment podia traslladar la política a una posició secundària o si, al contrari, ambdós elements confluïen.
120316-claramunt1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Teresa Claramunt: Pionera del feminisme obrerista català

Teresa Claramunt va viure en els anys en que es forjava l’anarquisme a Catalunya, unes dècades en les que el moviment obrer va protagonitzar alguns dels conflictes laborals més importants dels segles XIX i XX. Claramunt, a més de participar activament d’aquesta lluita, va desenvolupar un discurs feminista trencador i va preconitzar l’organització de les dones en un món on, també el moviment obrer, era protagonitzat pels homes.