Número 14

pelea-en-el-congreso
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Relacions de poder, Forces Armades i la Corona entorn al 23-F

L’objectiu d’aquest article és analitzar com es va gestar el 23-F i quins van ser els actors principals en la preparació del cop d’Estat, donant una especial importància, en aquest anàlisi, a les relacions de poder que es van establir entre el Rei Joan Carles I, Adolfo Suárez i les Forces Armades, entre d’altres. L’estudi d’aquestes relacions entre les diferents esferes de poder a l’Estat han de conduir a explicar com es va gestar el 23-F i quins van ser els factors clau que van generar aquest intent de cop d’Estat.
Mas datos 
 
Personajes: -FRAGA IRIBARNE-MANUEL--POLITICOS--ESPAÑA- 
Tema ppal.:  
Espectáculos:  
Fecha imagen: 1977/10/25 
D.onomásticos: SUAREZ GONZALEZ-ADOLFO 
D.geográficos:  
D.temáticos:  
Fuente: ABC 
Autor: SIN IDENTIFICAR 
Pie de foto:  
 Descripcion: EL SECRETARIO GENERAL DE ALIANZA POPULAR, MANUEL FRAGA IRIBARNE, SALUDA AL PRESIDENTE DEL GOBIERNO, ADOLFO SUÁREZ, DESPUÉS DE LA FIRMA DEL DOCUMENTO ECONÓMICO EN EL PALACIO DE LA MONCLOA 
 
 
 Exportar a  ELCORREODVASCOABCTESARCENTRAL con ninguna.hdr cabecera  
     
 
 
 
Id: 16219859 Edición : SEVILLA 
Fecha de publicacion: 2012/01/16 Página: 27 
Publicación : ABC_2010 Sección : PRIMERPLANO 
 
 Vista: Aumentar mediaMas datos
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els orígens catalans del Partit Popular (II)

El Partit Popular, actual líder indiscutible de la dreta nacional espanyola té, com veurem també en aquesta segona part de l'artícle, uns orígens catalans. En aquesta segona part veurem com encararen els fraguistes la formació del seu primer partit, Reforma Democràtica i com la imatge de Fraga començà a deteriorar-se.
roberto-e-sancia-foto-de-portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Sança de Mallorca: mulier divinitus edocta et supernis irradiata fulgoribus

El 28 de juliol de 1345 la reina Sança de Mallorca moria i era enterrada al monestir de la Santa Creu de Nàpols. La doble representació que hi havia a la seva tomba ens parla d’una sobirana polifacètica; estratega, diplomàtica, mística, devota i amb grans dots polítics. Les seves fundacions monàstiques honrarien la seva memòria, els seus escrits donarien testimoni de les paraules que pronuncià i dels debats teològics en els quals va participar, finalment, la seva iconografia parlaria de la seva forta personalitat i convicció espiritual. En aquest primer article dedicat a la seva figura analitzem l’important paper que va tenir la reina en els afers d’estat i les distintes accions polítiques que desenvolupà durant el seu regnat a Nàpols, així com els seus dots organitzatius, diplomàtics i polítics, que eren un viu reflex de la seva educació i preparació com a sobirana. La “dita santa regina”, en paraules d’Eiximenis, ha esdevingut fins els nostres dies una figura extraordinària, a qui val molt la pena dedicar unes línies i aprofundir en la seva vida per conèixer-la de més a prop.
cartel-electoral-con-jose-maria-gil-robles-dp
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Cel roig a l’Espanya republicana (1931-1932)

Aquest article pretén ser una breu aproximació a la por a la revolució social que sobrevingué a Espanya arran de la implantació de la Segona República el 1931. Particularment per mitjà de la premsa conservadora, pretenem mostrar quins paral·lelismes es van establir entre la Rússia revolucionària de 1917 i l’Espanya republicana de 1931 per legitimar el que seria un moviment contrarrevolucionari que marcaria el conflictiu destí d’Espanya per sempre.
atlas-cresques
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La llegenda del Preste Joan (II): evolució i pervivència del mite medieval (s. XV-XVI)

La decadència de la llegenda del Preste Joan, lluny de fer-la desaparèixer, va motivar la seva metamorfosi, mantenint els trets fonamentals del personatge, però reubicant-lo al que a inicis del segle XV era el continent desconegut per excel·lència: Àfrica. La promesa de trobar el Preste Joan, identificat com el rei d'Etiòpia va ser un dels reclams d'un ambiciós projecte d'exploració del litoral africà encapçalat per la Corona de Portugal, tota vegada que l'exploració i els descobriments van acabar per evidenciar el caràcter llegendari del Preste Joan a ulls dels europeus.
1923
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Miquel Mateu, un dels més grans exponents del franquisme català (III)

En aquesta darrera part de la biografia històrica de Miquel Mateu veurem la seva praxi des de que deixa de ser alcalde per passar a ser ambaixador a París i la seva continuïtat i importància en el règim franquista fins a la seva mort el 1972. Això ens servirà per comprendre més bé afers com les relacions exteriors del règim i sobretot concloure la radiografia de la burgesia catalana de l’època encapçalada, d’alguna manera, per ell.