Número 17

Portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El protestantisme i l’ensorrament del model feudal

Aquest treball pretén enllaçar de forma coherent la sintonia que tingué la confessió protestant amb la gènesi del mode de producció capitalista al llarg dels segles XVI i XVII, tot citant detalls teològics com conflictes concrets que serveixen per exemplificar la tesi de l'article.
Bruegel-d.a.-The-hay-harvest,-1565,-National-Gallery,-Prag
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Béns i institucions comunals i comunitat pagesa a la Catalunya Moderna

Actualment la paraula “comuns” és a la boca de força gent. Evidentment, no és perquè s’hagi aconseguit socialitzar un tòpic que ha tingut un fort pes en els estudis d’història econòmica i social, sinó perquè en l’ús del mot s’hi ha destinat un conjunt de significants polítics que s’han considerat dignes de reivindicar i explorar. La breu contribució d’aquest treball s’escapa força d’aquest eix central (la significació i replantejament dels “comuns” en el moment polític present) i es vol centrar en contextualitzar històricament el que han sigut “els comuns” a la Catalunya preindustrial, amb principal èmfasi en les conjuntures dels segles XVII i XVIII. Sovint, en els debats entorn els comuns es fa referència al període preindustrial, on aquests van tenir un paper rector en l’organització social i econòmica de les comunitats pageses del feudalisme tardà. Així doncs, una tasca que ens marquem és, per una banda, intentar definir què van ser els béns i usos comunals a la Catalunya moderna o preindustrial i, per l’altra, caracteritzar la comunitat pagesa des de finals del segle XVI fins als inicis del XVIII.
portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Littera est vox: Escriptura i llibertat femenina a l’Edat Mitjana

L’existència de l’escriptura femenina és un debat que m’acompanya des de fa molt de temps. Per què no provar de resoldre’l a partir de les nostres avantpassades? És més, per què no provar de recuperar els espais de llibertat femenina a l’Època Medieval? Escriptura i feminitat són dos conceptes que s’uniren en harmonia durant l’Edat Mitjana i que tingueren la força de crear espais de subjectivitat i de transmissió de genealogies entre dones. Quan la paraula era de signe masculí, l’escriptura d’algunes dones florí en l’experiència de la lliure interpretació de la diferència sexual. La llibertat femenina en la història és un fet, identificar-la és només una qüestió d’interpretació.
Estela funerària. Museu Arqueològic de Sofia, Bulgària. Fotografia pròpia.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

«Fes el que et diuen, menja el que et donen i procura no fer-te mal»: l’esclavitud a l’antiga Roma (I)

L’esclau romà ha estat una figura a voltes obviada, a voltes idealitzada. Amb l’objectiu de revisar la realitat de la servitud antiga, en aquest article comencem per abordar la situació dels esclaus dins la societat romana, posant l’atenció en el concepte d’esclavitud, el paper de les classes servils i l’origen dels servents en època de l’Imperi.