Número 19

cover_nationalism1
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Nacions i nacionalismes: els paradigmes teòrics, cuiners o arqueòlegs?

Sense cap mena de dubte, el fenomen de les nacions i dels nacionalismes, contra la majoria dels pronòstics, gaudeix encara d’una gran exuberància històrica. El recorregut dels estudis acadèmics sobre les nacions i els nacionalismes ha estat un procés llarg i complicat. El descrèdit intel·lectual que el nacionalisme ha arrossegat, i arrossega, ha comportat una relació clarament desigual entre la importància –històrica, política, cultural, social, etc.– del fenomen i els estudis que se n’han fet. Sembla, però, que aquesta dinàmica ha anat canviant en les últimes dècades. Amb aquest article volem fer una repassada general als diferents paradigmes teòrics d’estudi de les nacions i dels nacionalismes.
portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

A casa, a la fàbrica i al carrer: el que va suposar per les dones la industrialització a Catalunya

La revolució industrial va suposar un trasbals en el món occidental: canvis dràstics en l’economia, en la societat —amb les noves classes, la burgesa i la proletària—, però també en la cultura i la mentalitat. A partir de nous paràmetres es redefiniria la vida contemporània, amb un nou paper per a les dones. La Industrialització també suposà un gran canvi per a elles, que veurien com se’ls vetaven els espais i com havien d’organitzar-se per superar les limitacions imposades pel sistema patriarcal. Analitzem, en aquest article, com s’imposà el discurs de la domesticitat amb el triomf de la burgesia, i com les obreres lluitaren per combatre’l.
Guerra Civil Xinesa. Portada (Font Pinterest)
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Consolidació de la República Popular de Xina (1945-1949) (I)

Després de l’abdicació l’any 1911 de Pu-Yi, l’últim emperador de la dinastia Qing, Xina va quedar sota el control del Guomindang liderat per Sun Yat-sen (GMD). Però la falta de suports exteriors va obligar els nacionalistes a cercar-ne als anys 20, com el de l’Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). La Unió Soviètica, jugaria a dues bandes amb el GMD i el Partit Comunista de Xina (PCX) per estar preparada per a qualsevol tipus de victòria que hi pogués haver a la Xina. En una sèrie de 3 articles analitzarem l’ascens del Partit Comunista de Xina gràcies a la Guerra Civil Xinesa (1945-1949), les relacions entre Estats Units i el PCX i les revoltes internes que van propiciar la decadència del Guomindang després de la Guerra Sinojaponesa i la Guerra Civil.  És un conflicte bèl·lic cabdal en la història del segle XX que va tenir com a resultat la victòria del PCX l’any 1949. Aquesta victòria canviaria el paper de la Xina com a una potència emergent durant la resta del segle XX. Així i  fins avui, ha anat consolidant el seu paper cabdal en el mapa geopolític; tot i així, ha estat a expenses d’un preu molt alt.
portada bona
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Adolf Hitler, el líder indiscutit (III)

Després de veure quan Hitler acaba sent el líder indiscutit de l'NSDAP, encara queden obertes algunes preguntes sobre com ho va aconseguir: el paper dels seus contactes, les SA, si ho va ser per voluntat pròpia i quins sentiments el van portar a abandonar el partit l'any 1921.
Imatge_portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La dissidència del PCE-PSUC a la transició (I)

L’espai polític de l’esquerra revolucionària a Espanya va enquadrar milers d’individus en una amalgama d’organitzacions sorgides del trencament de diferents famílies polítiques i socials. Uns individus que van prendre un elevat compromís i que en molts casos van canviar les seves trajectòries vitals. En aquest article, dividit en dues parts, farem un breu repàs de la història d’una part de les organitzacions de l’esquerra revolucionària, les sorgides de la dissidència amb el Partit Comunista d’Espanya i el Partit Socialista Unificat de Catalunya.