Número 21

El Comitè Local de Milícies Antifeixistes de la Seu d’urgell. Autor desconegut. Fons fotogràfic de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell. ACAU.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els refugiats de la Guerra Civil (1936-39) a la Seu d’Urgell

La divisió de la II República a causa d’un triomf desigual del cop d’estat de juliol de 1936, comporta un moviment de persones (refugiats) de les zones sollevades cap a zones republicanes. L’article tracta d’explicar com fou l’acollida de refugiats de guerra a Catalunya durant la Guerra Civil, a través de l’exemple del que es visqué i feu entorn aquesta qüestió a un municipi com la Seu d’Urgell.
numancia
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Les guerres celtiberes i la caiguda de Numància

El que va començar com una visita romana a la península Ibèrica per acabar amb la influència de Cartago, va acabar amb la romanització de tot el territori. En aquest procés, els romans van trobar-se amb una resistència molt forta de tribus celtiberes, especialment a la ciutat de Numància. Però els motius de les guerres van camuflar-se sota la construcció d'una simple muralla.
Proclm repxin
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La consolidació de la República Popular de la Xina (1945-1949) (III)

La guerra civil xinesa de 1947-49 va acabar amb el triomf comunista, malgrat les dificultats inicials que es va trobar l'Exèrcit d'Alliberament Nacional. Com s'ho varen fer Mao i la resta de líders comunistes per a capgirar la situació i implantar la República Popular de la Xina?
El perill de fer politic en aquells anys. Imatge del final de la comuna de Bakú. Font: Viquipèdia
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Revolució i reacció a la perifèria de tres imperis (1917-21)

La Primera Guerra Mundial (1914-18) i la Revolució Bolxevic (1917-21) provocaren un terrabestall geopolític que posà punt i final a l'existència de tres imperis centenaris i a les seves zones d'influència, que es jugarien diversos i nous actors polítics, juntament amb els imperis europeus del moment
Chopitea y grupo de mujeres
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Quan la fe és el poder

Centrant-se en l’ús de l’element religiós com a tècnica de legitimació política, el present article pretén ser una aproximació a l’anàlisi comparat entre el règim franquista a Espanya (1940s-1970s) i el govern de Maurice Duplessis a Quebec al llarg del que es coneix com Grande Noirceur (1930s-1950s)