Número 24: Especial relacions Catalunya-Espanya

Imatge de la plaça Sant Jaume en el moment en què Lluís Companys va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Font: pinterest.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els fets d’octubre de 1934: revolució catalanista i mobilització social

L’ascens dels feixismes, l’agudització de la confrontació social i política a Catalunya, el canvi de rumb al capdavant de la República a partir de novembre de 193 i la conflictivitat entre les institucions catalanes i les de l’Estat va conduir al punt d’arribada del 6 d’octubre.
Gravat que representa el setge de Barcelona. Font: Viquipèdia
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

De la Unió de Corones al Dret de Conquesta (segles XV-XVIII)

La unió de les Corones d’Aragó i Castella, amb els Reis Catòlics, va donar pas a la monarquia composta dels Habsburg. A partir de Felip II la monarquia va esdevenir essencialment hispànica, tot generant una relació complexa entre centre i perifèries, que es va fer més difícil amb els creixents problemes fiscals de la corona, i que va abocar a la ruptura de 1640. Si bé l’austriacisme va apostar per un projecte polític i econòmic modern, la desfeta de la Guerra de Successió va donar lloc a un nou règim de caràcter absolut. Les Noves Plantes van suprimir els estats catalanoaragonesos i la Monarquia Hispànica com s’havia entès fins aleshores, però no van crear un Estat Espanyol unificat.
1310569916778
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La confrontació Estat-Generalitat entre 1937-1939

Els darrers dos anys de la Guerra Civil suposaren un declivi de les capacitats d'autogovern catalanes, teòricament estipulades per l'Estatut d'Autonomia de 1932. En aquells convulsos anys, les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol es van veure enormement afectades, en un moment on es plantejà, fins i tot, la independència de Catalunya com una via per acabar amb el conflicte bèl·lic.
Quadre "Compromís de Casp" de Dióscoro Puebla, 1867
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els Estats de la Corona d’Aragó entre el Casal de Barcelona i els Trastàmara. L’interregne i Comprmís de Casp (1410-1412)

La historiografia ha estat unànime a considerar el segle XIII i bona part del XIV com el període de plenitud de la Catalunya medieval, i com a tal font d’inspiració literària i reivindicació política pels autors romàntics del segle XIX. En aquesta etapa va tenir lloc una important expansió territorial (conquesta i constitució dels regnes de Mallorques i València, accés de la casa de Barcelona a la monarquia siciliana, drets sobre l’ocupació de Sardenya, etc), econòmica (augment de la població, extensió dels conreus, auge de la producció manufacturera i dinamisme de l’activitat mercantil, en l’escala interna i externa), i es va construir, alhora, l’ordenament jurídic i institucional que reposava en el reforçament de la institució monàrquica, del paper de les corts, i la rellevància de les magistratures municipals. Aleshores, i des de la meitat del segle XII, el Casal de Barcelona regnava a l’Aragó.
Gravat de l'època en el que es veuen els atacs a la muralla de Ciutadella durant la revolta de la Jamància. Font: Enciclopèdia Catalana
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Al voltant de la Jamància

"La Jamància apuntava una primera proposta democràtica, l’esclafament de la qual va suposar la fallida d’un projecte de progrés per a l’Espanya liberal", així conclou Manel Risques aquest article, amb el que pretén plantejar un seguit de qüestions al voltant d'aquesta revolta popular i el seu significat (i importància) històric.
Josep Maria Fradera, catedràtic de la UPF a casa seva.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

“Espanya no existia el 1714”. Una entrevista a Josep Maria Fradera

Sovint, quan es parla de les relacions entre Catalunya i Espanya, se'ns fa anar fins al 1714. Però existia Espanya ja al 1714? Quines dinàmiques pròpies catalanes la van fer diferent d'Espanya, malgrat la seva incessant búsqueda per encaixar-hi i els seus esforços per a construir la nació espanyola? De tot això, i més, en vàrem parlar amb una de les veus més lúcides i discretes d'aquest país.