Número 26

The-Exponential-Principle
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Nacions i nacionalismes: els processos de nacionalització. Un fenomen multidimensional (II)

El present article exposa l’evolució teòrica dels processos de nacionalització de masses, un dels aspectes centrals del camp d’investigació dedicat al nacionalisme. Aquesta dimensió inclou el procediment segons el qual es crea, es transmet i s’incorpora el concepte de nació -i les idees que s’hi vinculen- en els individus. És a dir, la manera com es difonen socialment les identitats nacionals. Seguint un itinerari cronològic lineal, en aquesta segona i última entrega, s'analitzaran primer les tesis modernistes, caracteritzades per concebre la nacionalització com un procés incentivat per l'estat i transmès de manera unidireccional. Més endavant, s'inclouran les noves visions historiogràfiques, les quals han permès posar en valor el paper de l'individu com a subjecte actiu en la nacionalització.
Miniatura del llibre Liber Divinorum, d’Hildegarda, que representa la relació Déu-Univers-Ésser Humà. Font: Wikipèdia
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Heretges, beguines i místiques: transgredint la norma de l’Església

En aquest article s’analitza quina era la percepció del cos, de la sexualitat i la dona en diferents col·lectius cristians dels segles XI, XII i XIII, com aquesta visió transgredia la norma de l'Església i quines repercussions tingueren en la societat i en el temps.
Perestroika
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Perestroika (III): Replantejaments polítics (1988-1990)

A partir de l’any 1988 el rumb de les reformes a l’URSS de Gorbatxov prendria una direcció totalment inaudita fins llavors. Les primeres mesures que afecten al sistema soviètic de govern s’anirien acordant a partir de la XIX conferència del PCUS, de la qual derivaria la creació d’un nou òrgan legislatiu en el país dels soviets que tindria unes conseqüències força imprevisibles. A tot això que respecta l’ordre intern del país, cal sumar un seguit de dinàmiques donades tant a l’interior de l’estat com en el seu teló d’acer, que posarien contra les cordes al cap d’estat.
intwideshot
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La utopia viscuda: col·lectivitats agràries a l’Aragó (1936-1938)

Durant la Guerra Civil Espanyola, es produïren una sèrie de transformacions revolucionàries al llarg del territori fidel a la República. Un dels projectes de transformació revolucionària més interessants van ser les col·lectivitats agràries formades a l’Aragó republicà. Aquest model revolucionari anava molt més enllà de l’explotació col·lectiva de la terra; plantejava una transformació de les relacions socials i econòmiques pròpies de les societats capitalistes amb l’objectiu final d’assolir una societat sense classes basada en els principis del comunisme llibertari.
Sarcòfeg romà del segle III
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els cultes mistèrics i el cristianisme

Durant els primers segles de la nostra era es produí la difusió dins l’Imperi romà d’una forma d’experimentar l’espiritualitat a la que els historiadors han anomenat com a cultes mistèric-orientals. Aquests cultes, de caire hel·lenístic, sacsejaren la societat romana especialment als territoris on els humils se sentien tiranitzats per les elits romanitzades, transmetent creences xifrades que girarien en torn als rituals d’iniciació i l’autoconeixement. Es podria dir que el cristianisme fou, de fet, un culte mistèric hel·lenístic, que acabaria vencent en la lluita d’oferta-demanda religiosa en què participaren totes aquestes sectes, molt semblants entre si.