Número 27

MANIFESTACIÓ EN SUPORT A ETA. Font txalapartatik.info
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

ETA durant el Franquisme (I)

En el següent article, dividit en dues parts, analitzarem els primers anys de vida de l’organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA), des del seus antecedents i naixement l’any 1959, fins a la mort del dictador Francisco Franco l’any 1975. En aquesta primera part, veurem els orígens de l’organització, la seva fundació i inicis (1958 – 1961) i la consolidació de la organització amb les quatre primeres Assemblees Nacionals (1962 – 1965).
portada (1)
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Negoci i família: els mercaders medievals i el seu entorn

Aquest article navega, tal i com feien els comerciants medievals, entre dos grans àmbits, resseguint la fina línia que separa, i uneix alhora, la família i els negocis del mercader. En una societat estamental, on l’ascens social era poc menys que una quimera, l’estudi de l’entorn familiar d’aquests professionals esdevé l’estudi de tot el col·lectiu.
Pillage d’un village, 1640. Sébastian Vrancx. Il·lustra a la perfecció els abusos comesos per les tropes de soldats en el seu pas pel territori.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Revoltes i aixecaments populars a la Catalunya del segle XVII

El segle XVII queda eclipsat pels fets succeïts durant 1640 i la Guerra dels Segadors. Tanmateix, no fou només aquest l’únic esdeveniment que enfrontà “la terra” amb la monarquia hispànica. El segle XVII català, com en molts d’altres territoris europeus, està farcit d’aixecaments, motins i revoltes. Aquí n’expliquem les més transcendents i n’assagem una petita interpretació.
misiones-pedagogicas3bis
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Les missions pedagògiques i la Segona República

Les «missions pedagògiques» (1931-1937) van ser una experiència d’educació popular sense precedents. Més encara si atenem que els seus destinataris van ser habitants d’un món rural a voltes aïllat, quan no directament oblidat. Quines havien de ser doncs les seves cares durant una sessió de cinema, quan se’ls mostrava per primera vegada els imponents gratacels de la ciutat de Manhattan? O, què va suposar per aquelles aldees l’arribada del Museo del Pueblo amb còpies de les grans obres de Goya, Velázquez i de tants altres pintors, originalment reservades pels acabalats visitants del Prado de Madrid? Així mateix, l’article es proposa apropar al lector al bell mig d’una iniciativa pedagògica amb una innegable significació cívica i cultural, emperò també política. Les següents línies aborden l’empresa republicana atenent qüestions com l’afany de «justícia social» dels seus impulsors i els límits del reformisme que propugnaren; el procés de nacionalització que subjau al fons del projecte republicà; o l’evolució d’una reivindicació històrica, liderada durant dècades per importants cercles d’intel·lectuals vinculats a la Institución Libre de Enseñanza i al krausisme espanyol.