Número 28: Especial Desobediència Civil

Capçalera
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Henry D. Thoreau: reflexions sobre la desobediència civil

Explorar els confins d’una pràctica com la desobediència civil és fer referència explícita a Henry David Thoreau. És, sobretot, parlar de teoria i praxi, d’una vida dedicada a la reflexió conseqüent. L’aportació que ve a continuació es marca com a objectiu analitzar l’obra Civil Disobedience. Tanmateix, per tal de poder copsar la magnitud de l’obra cal connectar el redactat amb la captivadora biografia del personatge.
Concentració Aturem el Parlament, 2011. Font: Periódico Diagonal
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La construcció col·lectiva de la no-violència a Catalunya

La no-violència és un element d’anàlisi imprescindible en l’actualitat de Catalunya. La seva arrel, però, ve de lluny. És per tant necessari recórrer a la història per comprendre alguns elements claus de com la no-violència s’ha forjat col·lectivament al llarg dels anys. El present article, més concretament, centrarà la seva atenció en les darreres dècades de la història de Catalunya, partint del tardofranquisme fins arribar als nostres dies.
Ambrogio_Lorenzetti_portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Desobeir: l’arrel de la dignitat

Pocs conceptes susciten, avui en dia, tant d'interès com és el cas de la desobediència civil. Tothom pot constatar fàcilment el nivell d'importància que ha pres en el nostre dia a dia, però sabem realment de quins pressupòsits històrics es nodreix? Sabem a partir de quin moment podem parlar, sense por a equivocar-nos, de desobediència civil? Som conscients de la problemàtica teòrica que comporta dins la tradició política europea?
4
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Entre el somni i el malson. La lluita per acabar amb la segregació als Estats Units

Els esclaus van ser alliberats de iure fins i tot abans del final de la Guerra de Secessió, però la seva condició social, remuneració i treballs als que es van veure abocats no van contribuir a millorar la seva condició. Segles de racisme no es podien esborrar d’un dia per l’altre mitjançant una llei o per la força de les armes.
portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

El sufragisme, més que la lluita pel dret al vot femení

L’article presenta el recorregut històric del sufragi femení als Estats Units i Gran Bretanya, dos països on els moviments de les dones van ser nombrosos i impactants en exigir el seu dret a vot. A finals del segle XIX, les sufragistes es comencen a organitzar a partir de l’adquisició d’una consciència d’opressió arrelada en diferents lluites socials i contextos d’agitació política, econòmica i social, convertint-se en una lluita política i social necessària per entendre la geneologia emancipatòria de la lluita feminista.