Número 32

?????????????
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

400 anys de resistència a la colonització: el cas dels kuna de Panamà

Des d'inicis del segle XVII els kuna del Darién s'oposaren intensament a la colonització. La seva lluita dura fins avui dia. En aquest article, però, ens proposem explicar els orígens històrics d'un procés de llarga durada, que es troben en el món colonial de la centúria dels sis-cents. La resistència indígena s'exercí tant per vies violentes com per pacífiques, tot això al cor del sistema comercial de l'època: l'Istme de Panamà.
Barcelona_bombing_(1938)
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Alerta bombes!

Durant la Guerra Civil espanyola la ciutat de Barcelona, així com moltes altres poblacions de la rereguarda republicana, fou bombardejada de manera sistemàtica per l’aviació i marina feixistes italianes i alemanyes aliades del bàndol colpista. L’objectiu principal d’aquests atacs era el de terroritzar i desmoralitzar una població que s’havia mostrat fidel a la legalitat republicana. Les autoritats i ciutadania es van mobilitzar gairebé des del primer bombardeig per tal d’aconseguir minimitzar-ne els danys i protegir-se d’uns atacs que destacaren per la seva crueltat i duresa.
Portada de Estudios. Revista Eclectica del setembre de 1931: Revista fundada el 1922 a València, divulgadora dels principis del anarquisme sobre educació sexual, naturisme i vegetarianisme. Font: numerossuletos.com
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La sexualitat i l’anarquisme (1900-1939): contracultura o continuïtat?

La creació d’una nova cultura constitueix una de les eines indispensables per a l'adveniment de la nova societat que promulgava el moviment llibertari. Durant el primer terç del segle passat, alguns sectors del moviment anarquista espanyol aportaren noves bases discursives entorn la planificació familiar, amb l'arribada d'idees neomaltusianes o eugenèsiques, descriminalitzant l'ús de mitjans anticonceptius.
portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Ser mares per la pàtria: les dones en el primer franquisme (1939-1959)

El franquisme, un projecte altament reaccionari, suposà per les dones el retorn a la moralitat tradicional i a l'ordre patriarcal més agressiu. Les mesures progressistes empreses durant el període republicà s'aboliren, i s'imposà un discurs clarament sexista que interpel·là les dones com a mares, sent la maternitat la seva contribució -des de les llars- a la construcció de la nova "pàtria" franquista.
imatge del títol
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Els cultes mistèrics i el cristianisme (II): El pensament misterosòfic, entre la llum i les tenebres

Com es veié en l’anterior article sobre el cristianisme i els cultes mistèrics, existí una relació molt propera entre el cristianisme primerenc, el pensament mistèric i la filosofia clàssica, una mentalitat a la que alguns historiadors han anomenat com pensament misterosòfic. Aquest conjunt de mentalitats pot descriure’s com la creença profunda en ideals utòpics, que rebutjava les injustícies i corrupció sobre les que es perpetuaven els poders tradicionals i la degeneració del món material, reivindicant la possibilitat d’assolir un estat allunyat de la maldat terrenal a través de l’autoconeixement i el comportament pur i recte.