Número 33

Foto de Portada de l'Article
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La renovació pedagògica catalana de principis de segle XX

A finals del segle XIX, el sistema educatiu tradicional preexistent a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol havia quedat totalment desfasat a causa de la nova realitat social derivada del procés d’industrialització. Davant l’immobilisme i la incompetència tècnica de la classe política de l’Estat, els mestres catalans van llançar-se de dret a l’assaig i a l’experimentació pràctica per reformar els mètodes pedagògics i didàctics precedents. Aquest fet, sumat a l’aparició de moviments polítics regeneracionistes i a l’afany de la burgesia catalana per recuperar l’autonomia política, econòmica i administrativa de Catalunya, impulsaren un procés de renovació pedagògica que visqué el seu període de màxima esplendor durant el primer terç del segle XX.
Vista de la ciutat de Barcelona l’any 1480. Anònim. Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Evolució històrica de la pirateria catalana

Durant segles, pirates de totes les nacionalitats varen sembrar de terror tots els mars del Vell Món, atacant les naus comercials que trobaven en els seus viatges i dificultant el propi comerç marítim. No obstant, la gran majoria d’aquets pirates efectuaven els seus atacs sota la protecció i direcció dels diferents monarques territorials, els quals instrumentalitzaven la pròpia activitat delictiva per a la consecució dels seus objectius polítics. En aquest sentit, el Principat de Catalunya no va ser una excepció, i l’ús que va en va fer de la pirateria d’estat va marcar inevitablement la seva evolució històrica.
imatge portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

«Y morin los caps pelats…»: anticlericalisme espanyol al segle XIX

El segle XIX constituiria per Espanya una brusca transició entre l’Antic Règim i un nou Estat Liberal, que suposaria el començament d’una nova modernitat. La ruptura amb l’antic sistema comportaria l’intent d’eliminació d’una institució vista com a viciosa, corrupta, antiquada i avariciosa: l’Església. Dins del marc de les Guerres Carlines i les desamortitzacions, l’odi visceral cap als religiosos va ser una constant durant tota aquella centúria, provocant violents episodis que provocarien moltes víctimes i danys irreparables en el patrimoni religiós.
Dones iniciades en la lògia Hijas de la Unión de Valencia a finals del segle XIX. Font: Mujeres en masonería : antecedentes históricos entre las luces y las sombras : 1868-1938
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La maçoneria al segle XIX: un nou espai de reivindicació femenina

A partir de l’obertura democràtica que va significar la Revolució La Gloriosa (1868) van anar sorgint diferents veus crítiques amb la situació i la condició de les dones, tant des de la població masculina com de la femenina. A més, això va significar l’ingrés de les dones en maçoneria el que va comportar la creació de Lògies d’Adopció, com espais propis de les dones, dins d’aquesta societat secreta.
IMG_1950
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Entrevista a Alfred Mauri: arxiver i exdirector de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB

A principis d'aquest juliol, part de l'equip d'Ab Origine es desplaçà fins al jaciment arqueològic de Santa Margarida (Martorell, Baix Llobregat) per trobar-se amb l'Alfred Mauri Martí. Des de fa anys dirigeix (conjuntament) les intervencions arqueològiques del jaciment, en el qual acaben d'iniciar les excavacions amb un equip format tant per professionals com per estudiants universitaris d'arqueologia i història. En aquest cas, però, acudim per conversar amb ell sobre l'arxivística: de la situació en la qual es troba actualment i de la relació que s'estableix amb la resta de disciplines històriques.
ansa - brigate rosse - 1972 idalgo macchiarini dirigente della sit siemens sequestrato dalle br.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

“El vot no paga, agafem el fusell!” Els anys de plom a Itàlia

Després del fracàs del maig del 68 molt grups revolucionaris de l'època farien un pas més enllà i crearien desenes de guerrilles urbanes armades a les urbs occidentals. La quantitat d'organitzacions que optarien per la violència en les dècades dels 60 fins als 80 és gairebé incomptable, la ràbia generada pel sistema convidaria a molts joves a efectuar accions violentes contra símbols i icones de l'estat nacional capitalista. Una d'elles serien les Brigate Rosse, que, nascudes al nord d'Itàlia, farien trontollar un estat que feia equilibris amb una aliança política entre democristians i comunistes. Aguditzarien la lluita de classes, les contradiccions capitalistes i paralitzarien el país amb el segrest d'un dels emblemes de la democràcia italiana: el president Aldo Moro.