Número 34

_DSC6014
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

«La Renaixença no és l’inici del catalanisme» – Entrevista a l’Arnau Mayans

Entrevista a l'Arnau Mayans, doctorand en història per la Universitat de Girona, sobre l'evolució social i política del catalanisme.
PORTADA (3)
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Les oblidades de les oblidades a la prehistòria: infants, persones discapacitades i ancianes

L’estudi de la Història en general, i de la Prehistòria en particular, tradicionalment s’ha centrat en els homes adults, deixant en un segon pla als altres membres de les societats. A partir de casos concrets, en aquest article reflexionem sobre el paper que van tenir a les societats prehistòriques tres col·lectius: els infants, les persones discapacitades i les persones ancianes.
Portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

«Civilització» i «barbàrie»: la destrucció del món indígena per les repúbliques americanes

L’Estat-Nació llatinoamericà va ser un projecte imposat per l’oligarquia de cadascun dels Estats de la regió al segle XIX, amb conseqüències de llarga durada. Cada país mostrà un procés emmarcat en les seves especificitats, però el model d’aplicació del projecte va ser bàsicament compartit, tenint en alguns països més importància l’abolició de l’esclavitud, en d’altres les reformes liberals, i en altres l’anomenada “conquesta del desert”. Aquesta última via és ampliada en aquest article.
1. portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Bruixeria al segle XX. Creences i supersticions al segle de les avantguardes

La bruixeria al segle XX encara no havia desaparegut, es podien trobar rastres de supersticions i llegendes a tot el país. La imaginació i les pors de la gent quasi sempre han sigut més fortes que la cultura i els avanços històrics i científics.
Piràmides de Giseh. Font: Viquipèdia.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Com ressuscitar a l’antic Egipte: Alguns aspectes del seu univers funerari

A la civilització de l'antic Egipte la religió va tenir una importància cabdal no només en el món funerari sinó també en el desenvolupament de la seva cultura i societat, com la vida quotidiana o la vida política. Les seves creences religioses, tot i que van variar durant les diferents etapes de la civilització, sempre van girar al voltant del culte a diferents déus, sent una religió politeista. Cada divinitat vehiculava conceptes derivats de llegendes que van tenir un gran pes en els cultes destinats a aquestes.

En l'àmbit de la mort, però, va ser on la religió del país del Nil va tenir més importància, sent les tombes que van contenir reis i personatges de l'elit una de les característiques més atractives d'Egipte, imponents encara avui dia. La preparació per al més enllà per part de determinats sectors de la societat era una operació costosa ja iniciada en vida, sent no només important la construcció de la tomba sinó també l'adquisició dels elements per a la momificació del cos i l'equipament funerari. En les instruccions de Hordjedef, un dels textos de l'antic Egipte (Regne Antic), es diu: "Procura't una bona residència al cementiri. Procura't una digna estació a l'oest. Atès que la mort ens humilia, donat que la vida ens exalta, la casa de la mort és per a tota la vida".
La Batalla de Lepant. Font: Viquipèdia
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Batalla de Lepant: crònica d’un enfrontament naval

Una de les guerres més importants es va lluitar durant l’Edat Mitjana, precisament a l’octubre de 1571. La batalla de Lepant es considera el combat naval més gran de la història i va ser combatuda al golf de Patras (la moderna Neupactos) entre el conjunt cristià i l’exèrcit musulmà. El conflicte va ser promogut per l’Església de Roma, encapçalada per Piu V, que volgué fer front a l’amenaça turca, ja ubicada a la proximitat dels confins europeus.
Portada (2)
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Defensa, estratègies i tàctiques militars a l’Europa feudal

En aquest article ens centrarem a explicar l’organització política i econòmica de la societat feudal i com s’estructurava la defensa a l’Europa de l’època: quines eren les forces armades, quins els mètodes d’ordenació de medis bèl·lics i quines les maniobres estratègiques i tàctiques preferents dels monarques i els senyors plemedievals per encarar un conflicte armat.