En aquest 35è número us presentem cinc nous articles i una entrevista.

Entre els articles, tenim La figura d'Heloïsa, de Cristina Montoro, en el què rescata la història i les vivències d'aquesta monja medieval. Emma Baudais escriu un article sobre les RAF, les cèl·lules revolucionàries que van actuar a l'Alemanya Federal dels anys 70'. Tenim també un article sobre tàctica militar a les guerres púniques, de Ferran Ballarà, mentre que Oriol Cos fa un retrat dels orígens de la màfia italiana en el seu article Una Storia Italiana. Per últim, l'article d'Albert Sànchez Dragà sobre les relacions entre Portugal i Espanya durant la dictadura de Salazar i Franco tanca el número.

En l'entrevista d'aquest mes, Tura Tusell parla amb Gonzalo Berger sobre les milícies antifeixistes durant la Guerra Civil, tema de la tesi doctoral de Berger.

Número 35

Macrojudici mafiós
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Una ‘storia italiana’: la gènesi de la Màfia

Poc abans de la Unificació italiana (1871), va començar a néixer a Sicília una "secta". Aquesta era una organització secreta que va anar controlant i organitzant el crim a l'illa; i organitzada en clans, va anar conformant un poder paral·lel al de l'estat. Aquesta "secta" acabarà rebent el nom de "Màfia". Investiguem quin va ser el seu inici: des dels seus orígens poc abans de la conformació del Regne d'Itàlia fins a la seva consolidació, gràcies a l'auge de les exportacions de cítrics que feu l'illa cap a finals del segle XIX i que acabarien controlant
portada (4)
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La figura d’Heloïsa: amant, monja i escriptora a l’edat mitjana

Per molts és coneguda la història d’amor del mestre Pere Abelard i la seva alumna Heloïsa, especialment, per la Historia Calamitatum d’Abelard i la seva correspondència amb Heloïsa. De fet, sense aquesta documentació avui no coneixeríem Heloïsa. I és que, si parléssim d’una dama il·lustrada o de la dona d’Abelard, el seu nom no hagués perdurat, donada la invisibilitat que la història de les dones ha tingut fins fa relativament poc temps. Així doncs, ens endinsarem en la figura d’Heloïsa: com a dona, amant, muller, monja i escriptora del segle XII.
RAF logo jpg
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La Fracció de l’Exèrcit Roig (RAF): la metxa que va encendre els anys de plom a l’Alemanya Federal

De ben segur que el nom de Meinhof i Baader no els és desconegut. Però, què els evoca la Fracció de l’Exèrcit Roig (Rote Armee Fraktion)? Malgrat que els noms dels seus creadors siguin populars, ho és menys l’organització que van fundar: la RAF. Aquesta guerrilla de lluita armada va ser, durant els anys de plom, la protagonista del trasbals dels caps del govern a l’Alemanya Federal. A pesar del cotext agitat de la Guerra Freda, els integrants del grup, denominats “terroristes”, no tenien por de pintar l’escenari germànic amb missatges anticapitalistes, antiimperialistes, antipatriarcals i internacionalistes proletaris.
Reproducció de soldats romans segle II aC
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tradició i innovació en la tàctica militar romana durant la Segona Guerra Púnica

Què entenem per tradició i innovació en l’antiga Roma, en aquest cas en l’exèrcit? Amb l’auge conqueridor, Roma va passar a convertir-se en una potència militar i administrativa molt gran, amb molts territoris per defensar. Al ser la primera potència d’Occident, alguns pobles més febles buscaven protecció, i d’altres aliances. Per això, un soldat de Roma sabia que formava part de la maquinària de guerra més ben feta del moment. Aquesta superioritat en tots els aspectes, sobretot contra els anomenats barbarii feia que es donés legitimitat a les tradicions romanes que parlaven del virtuosisme dels guerrers del passat i de la grandesa de les proeses d’altres temps.