En aquest número, de desembre de 2018, publiquem quatre articles de diferents èpoques i temàtiques. Helena Casas analitza com els moviments religiosos femenins dels segles centrals de l’Edat Medieval elaboraren una espiritualitat lliure i dibuixaren una genealogia femenina des de l’ordre simbòlic de la mare, Miquel Creus ens acosta a la ciutat tolteca de Tula, una fascinant societat mesoamericana. Emma Baudais escriu un article amb el qual reviu l'organització feminista alemanya Rote Zora. Per últim, Albert Sabaté reflexiona la voltant de la figura de l'emperador romà.

Tanca el número una entrevista que Tura Tusell fa a Carme Molineo Pere Ysàs sobre la Transició democràtica, quan s'acaben de celebrar els 40 anys del Referèndum de la Constitució.

 

Número 37

Foto portada (1)
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

L’emperador romà, un monarca d’origen diví

Com es combinaven en la figura de l’emperador romà les projeccions com portador de l’espasa i com portador del ceptre? Era l’emperador romà un monarca sacerdotal? Quin paper jugava l’adjudicació de miracles per legitimar la dignitat imperial romana?
Hans Memling http://www.tuttartpitturasculturapoesiamusica.com
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

La deessa mare i el culte medieval a la Verge Maria

La base de moltes civilitzacions ha estat fundada en una o diverses figures ginecocèntriques a partir de les quals s’organitzà l’imaginari cultural de les comunitats. Tanmateix, a mesura que l’home s’imposava com a patriarca en la dimensió humana, subordinava també la feminitat en l’imaginari religiós. L’ordre simbòlic de la mare, en el qual la deessa és, en cos i paraula, origen de la vida, estava essent cancel·lat per l’ordre del pare, un ordre que, sens dubte, necessitava fornir-se de referents masculins. Això no obstant, sabem que durant l’Edat Medieval el principi femení de la divinitat seguí viu en l’espiritualitat i en el saber de moltes dones i de qui les rodejava.
En aquest article analitzarem com els moviments religiosos femenins dels segles centrals de l’Edat Medieval elaboraren una espiritualitat lliure i dibuixaren una genealogia femenina des de l’ordre simbòlic de la mare.
portada
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Tula, la bella capital tolteca

La ciutat de Tula va ser de gran importància durant el Període Postclàssic (900-1521 dC) en la regió mesoamericana; articulant política, econòmicament i culturalment l’àrea de l’Altiplà de Mèxic, arribant a adquirir la categoria plena de societat estatal. Per mitjà de la guerra, de les xarxes de comerç i de l’intercanvi d’idees va aconseguir expandir la seva zona d’influència, ajudant també a vertebrar la cosmovisió mesoamericana, i a consolidar i legitimar el poder. Així doncs, l’article es presenta com un estat de la qüestió de Tula: aquells aspectes i aquelles idees més rellevants que van conformar la societat tolteca a través de les obres més rellevants de la seva historiografia.
Logo de Rote Zora. Font: Viquipèdia.
Email this to someoneShare on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+

Les Rote Zora: al·legoria de la força feminista

Durant molt de temps, la participació de les dones a les lluites ha estat silenciada, sempre invisibles, o com a molt, arraconades al paper secundari de víctimes en els múltiples episodis sagnants de la història. Des de fa uns quants anys, són molts els estudis que posen el focus sobre el paper de la dona durant les lluites polítiques i socials. Ara com ara, el ventall de reivindicacions és ampli, tocant des de l’alliberament nacional, com és el cas de les kurdes o la protecció de la terra com les Maputxes. En aquest article parlarem d’un cas poc conegut, les Rote Zora, una guerrilla urbana feminista no mixta de l’RFA que va realitzar més de 200 atacs entre els 60 i els 90 contra un objectiu clar: el Patriarcat.